Fresno explica la importància i la utilitat de buscar sistemes de recollida de residus municipals que permetin taxes més altes de separació; fet imprescindible per arribar als estàndards europeus. També la llei de l’estat espanyol d’economia circular i els canvis que suposa en el funcionament de les recollides.
Joan Fresno és enginyer industrial i assessora ajuntaments del Vallès Occidental en la gestió dels residus domèstics. Un dels principals objectius actuals és aconseguir millorar el reciclatge, i per a arribar-hi, és clau que la ciutadania i els comerços facin separació de residus. En un punt actual d’estancament de la separació voluntària mitjançant contenidors oberts (només entre el 30 i el 40% dels residus es reciclen correctament a Catalunya); els ajuntaments opten per mètodes com la recollida selectiva porta a porta (lliurar els residus ja separats al servei de recollida davant la porta de casa, d’acord amb uns horaris) o els contenidors tancats o “intel·ligents” (en què es requereix una targeta o identificació NFC similar per poder obrir el contenidor); que tenen en comú la identificació de l’usuari i per tant es pot fer un seguiment.
En alguns casos, els canvis han anat acompanyats de polèmiques. En aquesta entrevista Fresno ens explica el funcionament i motius darrere de cadascuna de les opcions de recollida, especialment les anomenades d’”alta eficiència”. L’objectiu de fons és millorar les dades de reciclatge de residus municipals, una tasca que suposa un canvi d’hàbits per a milers de persones però que és imprescindible per a avançar cap a una economia circular real.
Quina feina feu des del Consorci per la Gestió de Residus? També en relació al suport a la recollida dels ajuntaments.
Cada ajuntament pot fer el tractament i recollida de residus a nivell individual, però normalment es concentra tot en un ens comarcal (Consell, Consorci o Mancomunitat), especialment en zones amb menys població. En llocs com el Vallès Occidental, amb més població, el tractament es fa de forma comarcal perquè és molt més eficient. El Consorci es crea per tenir instal·lacions de tractament de residus a nivell comarcal.
Ara també fem suport als ajuntaments pel que fa a la recollida, en un programa que s’anomena Programa de Suport a Recollides d’Alta Eficiència o PRAE. Per tant, hem entrat en la gestió de la recollida. Tot i que no sigui directament competència nostra, fem suport als ajuntament perquè avancin i funcionin. De moment estem treballant amb ajuntaments “petits” (de menys de 20.000 habitants) per fer el pas al porta a porta, i amb els mitjans (20.000 a 50.000 habitants) estem treballant en el suport perquè passin al model d’alta eficiència, ja sigui porta a porta, contenidor tancat o un mix.
Quins són els objectius de reciclatge fixats i on estem ara mateix, a Catalunya?
La Llei Espanyola, que és la última que ha sortit, que marca objectius transposats des de la directiva de la UE: estableix que el 2025 un 55% dels residus s’han de reciclar, el 2030 un 60% i 2035 un 65%. Això és el reciclatge, i per tant vol dir que el percentatge de recollida selectiva han de ser més elevats. El que recollim no és pur, hi ha el que s’anomenen impropis. Ara estem cap al 40 percent, a la comarca, i les dades de la província de Barcelona han sortit i estem en la mitjana. Les grans ciutats, les dades de recollida són més baixes que en comarques amb nuclis de població més petits.
En relació a altres comunitats autònomes o regions europees, on estem?
En relació a Espanya, hi ha bons resultats, i en relació a Europa, són mals resultats, tot i que hi ha de tot. L’Agència de Residus de Catalunya té penjades les presentacions amb els resultats, el gràfic de tots els països i es veu com estem. No arribem: el 2025 és d’aquí poc més d’un any, i s’ha de fer molta feina per poder arribar.
“La taxa justa permet que qui no separa, pagui més, i qui separa correctament, pagui menys”
Com podem arribar a complir-los? Cal més consciència social, acció de les administracions…?
L’origen de tot és la separació; que la fan la ciutadania i els comerços. Els ajuntaments posen el sistema de recollida perquè la ciutadania participi. Però està vist que amb la voluntarietat de la gent no s’arriba als objectius. El sistema actual de contenidors oberts podria obtenir els resultats de recollida selectiva, però la gent hauria de separar, i no ho fa.
Què es fa perquè la gent separi? Ara es diuen sistemes de recollida d’alta eficiència, que no són del tot nous, però són sistemes d’identificació de l’usuari: s’ha d’identificar al generador de residus, perquè així aconsegueixes millor resultats. Ja sigui el porta a porta, en què s’identifica la porta a través d’un xip, o amb els contenidors tancats en què el ciutadà té una targeta. O compostadors comunitaris, que també poden funcionar amb una targeta. Tot això no és res nou, es fa des de fa anys.
Quins avantatges suposa cadascun dels sistemes: el porta a porta, els contenidors tancats…?
El sistema de recollida òptim per a cada municipi és el que segons les característiques de densitat, població, mida, característiques de les urbanitzacions. Fins ara, el porta a porta s’ha posat en municipis petits, en què es podia posar el mateix sistema en tot el municipi i ho feia més senzill. A mesura que puges de població del municipi, no són tan homogenis i s’han de proposar sistemes diferents. El sistema de recollida porta a porta, dels que són d'identificació és el que porta més anys, ja fa 20 anys del primer, i per tant està provat i se sap que els resultats són bons. El sistema de contenidors tancats no fa tants anys: no està provat en totes les tipologies de població, i per la mateixa població no és el mateix un àmbit molt rural que en un àmbit més metropolità.
El porta a porta pot abaratir, per exemple, l’impost d’escombraries al ciutadà?
El cost de recollida en el sistema a porta a porta acostuma a ser més alt perquè cal més personal, perquè l’eficiència per quilo és més baix, però alhora, acostuma a tenir resultats de tractament més bons després: hi ha més separació, i això fa que gastis menys diners en el tractament, és més econòmic. Fent el balanç, si per exemple el tractament pugui ser un 40% del cost, i la recollida un 60%, pot acabar sent que el cost de la recollida sigui 70% i el tractament 30%, i fa que el cost total pugui ser similar, però sempre dependrà de cada municipi. Amb una ruta d’un camió i dos operaris, per exemple, que en un municipi petit i un de gran costa el mateix, en un municipi gran recull més quilos. No és mai una ciència exacta: en zones verticals serà diferent a un poble petit: per exemple, les fraccions que reculls porta a porta poden ser diferents, o el tipus de recollida.
En alguns municipis, el porta a porta ha donat lloc a queixes veïnals. Com ho valora?
El sistema que s’implanti ha de ser amb consens polític: s’ha de posar l’equip de govern i els altres grups d’acord, per no fer política de la gestió de residus, perquè llavors és quan el sistema pot portar més rebuig per part de la ciutadania.
En tot cas, les gestions en zones verticals puguin ser més complexes: tens molta més gent en més poc espai, i el porta a porta s’ha d’adaptar. Una consultora pot ajudar a fer el disseny, però és important dotar qualsevol sistema d’aquests de persones especialitzades que ho treballin, que és el que fem amb el sistema del programa de suport que tenim al Consell, sobretot anàlisi de dades. El que sí que sabem és que si s’aplica un sistema d’identificació cal molta més dedicació de personal tècnic, i això ho han d’entendre els ajuntaments i les empreses.
Sovint trobem que demanen i comparteixen contractes i el servei que donen no és el desitjat, i no poden estar tant a sobre, perquè amb els porta a porta mateix, els operaris han de fer les lectures, i els sistemes de lectura han de funcionar, si no hi ha algú que ho revisi de l’Ajuntament i de l’empresa, les coses no funcionen. La gent no s’adona de fins a quin punt és un problema important, és molt complex.
Una part és el que s’anomena “turisme d’escombraries” (és a dir, que els habitants d’un municipi on s’apliquen sistemes d’identificació portin els residus a un altre municipi veí on no s’aplica)?
Sí, existeix la gent que no ho vol fer, però quant de temps portes tu la bossa al poble del costat? El porta a porta és el sistema més còmode, perquè t’ho recullen a la porta de casa. Entre agafar tu la bossa i portar-la al poble o ciutat del costat i que tu separis, acabes separant. A més, es fa un seguiment. I la taxa justa: ja no només veure per què vostè no separa bé, què passa i com el podem ajudar; sinó el pas més de si vostè no separa bé, pagarà més. O si no participa. I al revés, els que participen i ho fan bé, pagaran menys. Ho estem aplicant amb dos ajuntaments; Ullastrell i Sentmenat, que ho aplicaran el 2024, i són de 2.000 i 9.000 habitants.
"Cal que els ajuntaments entenguin que cal una inversió i un seguiment més grans amb els sistemes d’alta eficiència, que són els que donen millors resultats de reciclatge
També hi ha una certa preocupació en l’ús de les dades pel fet que s’identifiqui cada usuari. Com es tracta aquesta part?
El sistema porta a porta fa 20 anys que funciona amb la identificació de la porta del ciutadà. Ja es mirava si separaves bé o no amb la bossa, perquè si està bé se l’ha d’endur, si no, te la deixa. Amb els softwares i tecnologia es fa el mateix, seguint els protocols de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya. I cada vegada s’està tendint més cap a que el sistema tecnològic no contingui les dades personals, només compta que l’usuari “325” fa això.
L’ajuntament rep aquesta dada, i l’ajuntament té les dades de tota la ciutadania, no és res nou. I també té la dada de la participació que es té en el servei de recollida. Segurament, si volguessin, podrien accedir a qui participa més d’altres serveis públics, com qui va més a la biblioteca, el gimnàs o la piscina i qui menys. O amb l’aigua: totes les cases tenen el comptador d’aigua, i les empreses saben quin és el consum, i els cobren tot el que han consumit. Amb els residus és el mateix, ens permet controlar que, a la llarga, cadascú pagui segons generi.
Es parla molt dels domèstics, però les empreses, que generen grans volums de residus de cop, els separen correctament?
En principi, a nivell municipal no es fa la gestió del residu industrial, només es fa només puntualment, però sempre seran residus assimilables a municipals. D’una fàbrica d’automoció no recollirà ferros i plàstics, sinó l’orgànic de la cantina o els envasos domèstics. Els restaurants i botigues generen un residu totalment assimilable, i per tant el servei municipal recull el residu comercial.
Els grans productors, tant en sistema porta a porta com contenidor tancat té sentit fer recollida individualizada, perquè si no distorsiona les altres. I a l’hora de pagar la taxa també poden pagar més, perquè generen més, i també en funció del que generen. Hi ha estimacions, però és difícil calcular el volum real del que genera un restaurant, perquè amb les mateixes característiques depèn de si obre tots els dies o no, si fa menú… per tant, sempre es diferencia entre residus comercials i domèstics, i habitualment els comercials tenen una recollida diferenciada: més recollida de paper i cartró, per exemple, o d’orgànica, i s’ajusta a les característiques de cada espai.
Com es treballa la responsabilitat dels productors, tant a nivell d’impostos, que la llei espanyola ho preveu, com pel que fa al disseny?
Això toca més a la Generalitat, però a nivell d’administració local és que tant els ’SCRAP’ actuals com els nous de la nova llei, s’han d’assegurar que es pagui a les administracions locals el servei que s’està prestant. Hi ha l’impost que es paga amb cada producte envasat que es compra, la Responsabilitat Ampliada al Productor (que és del productor però en realitat la paga el ciutadà). Són les empreses que ho han d’assumir.
El tema és que paguin als ajuntaments el que toca, perquè ara mateix no s’està cobrint els costos de tot, i l’Ajuntament ha de posar diners. Amb la llei nova, tot és encara més complex. Per exemple, s’està fent l’SCRAP del tèxtil: s’ha de pensar molt bé perquè realment acabin cobrint els costos, que calen diners. I no passi com amb els envasos, que els sistemes de recollida són més cars del que paguen els SCRAPs.
Quins canvis implica la llei de residus 7/2022?
A nivell espanyol és la llei més exigent que hi ha hagut fins ara a nivell d’objectius que s’han de complir amb terminis, i com a cosa més important, que hi hem entrat des del Consorci, la cobertura de la taxa de recollida. En primer lloc, s’ha de fer aquesta taxa (hi ha ajuntaments que encara no la tenen). A més, s’ha de pagar diferenciadament de la resta d’impostos, i ha de cobrir tot el cost del servei. El 2025 hauran d’estar cobrint el 100% dels costos amb la taxa: això ha fet que en alguns llocs s’hagi gairebé duplicat la taxa, perquè no s’estava pagant el que tocava.
Interpretem que quan la ciutadania vegi que la gestió de residus val diners, i això és perquè s’està fent malament, faci que separem una mica millor. Abans d’arribar a la taxa justa.
