"El vincle entre societat i natura és clau"

Toni Arrizabalaga es jubilarà aquest estiu després de 37 anys al capdavant del Museu de Ciències Naturals de Granollers, un centre que sota la seva direcció s’ha convertit en un referent en biodiversitat i ciència ciutadana. El projecte va començar amb un grup de joves naturalistes que, preocupats per l’estat de la natura, van pressionar l’Ajuntament per tenir una àrea de ciències. Després de cinc anys de voluntariat, el 1987 es van instal·lar a la torre modernista de La Tela (el 2012 es va inaugurar l’ampliació amb el nou edifici), on van consolidar un programa científic propi. En aquesta conversa, repassem la seva trajectòria i els reptes de la conservació en un món canviant.

El museu ha esdevingut un referent en conservació i biodiversitat...

Doncs sí. Hem fet un gran treball en el seguiment de poblacions d’animals, especialment ratpenats, papallones i petits mamífers. Per exemple, la Xarxa de Seguiment de Papallones de Catalunya fa més de 30 anys que recull dades gràcies a la implicació de voluntaris, fet que ens permet veure com l’escalfament global afecta la distribució i els cicles biològics de les espècies. Amb els ratpenats, hem desenvolupat metodologies acústiques molt precises que ens permeten monitorar les poblacions en diferents hàbitats i entendre com els afecta el canvi climàtic i l’alteració del paisatge.

També hem participat en projectes de seguiment d’altres grups faunístics com els petits carnívors i els micromamífers, i actualment treballem en la conservació d’espècies amenaçades en col·laboració amb altres centres de recerca. Per a tot això, la ciència ciutadana, és a dir, els més de 1.000 voluntaris que tenim, han estat fonamentals en aquests projectes, ja que ens ha permès obtenir dades a una escala que seria impossible d’assolir només amb equips d’investigadors.

Els voluntaris ens proporcionen informació sobre la distribució i evolució de diferents espècies. Això no només genera una base de dades de gran valor científic, sinó que també crea un vincle entre la societat i la natura. És un model que ens ha donat molt bons resultats i que altres institucions estan adoptant.

I amb aquestes dades, quin impacte veieu que ha tingut el canvi climàtic en la biodiversitat?

La tendència és clara i preocupant. Moltes espècies estan reduint les seves poblacions o desplaçant-se cap al nord i a zones més altes. El canvi en l’ús del sòl, la pèrdua d’espais agrícoles tradicionals i l’augment de la temperatura estan afectant seriosament la biodiversitat, especialment en espècies que tenen una distribució petita. Aquest seria el cas del cas del tritó del Montseny, que n’és un exemple clar: una espècie endèmica amb una distribució molt reduïda i altament vulnerable als canvis ambientals.

"El canvi climàtic està forçant moltes espècies a desplaçar-se o reduir dràsticament les seves poblacions"

Amb el descobriment del tritó del Montseny hi vau tenir molt a veure, oi?

Sí, el Museu de Ciències Naturals de Granollers hi va tenir un paper molt important. Tot va començar quan el biòleg especialista en amfibis i rèptils, Fèlix Amat, juntament amb altres investigadors, es van adonar que el tritó del Montseny, que fins als anys 80 es classificava com una subespècie del tritó del Pirineu, era en realitat una espècie nova i endèmica d’aquest massís. Això el feia extremadament vulnerable, ja que té una distribució molt petita i està confinat en pocs torrents de muntanya.

Des del museu, vam col·laborar en la seva catalogació i estudi, i gràcies a aquest treball es va poder descriure científicament l’espècie abans que desaparegués. Avui dia, la situació segueix sent delicada, ja que l’espècie pateix els efectes del canvi climàtic i la reducció del cabal d’aigua als torrents on viu. Per això, s’han impulsat programes de cria en captivitat en diversos centres, com el Zoo de Barcelona, per reforçar la seva població i assegurar-ne la conservació.

Però bé, en pocs anys hem passat de classificar-lo com a nova espècie a, ara, tenir el debat de si hi ha una o dues espècies diferents...

Com?

Sí, són dues poblacions que fa molt de temps que estan separades i s’ha de veure si s’han diferenciat prou per poder classificar-les de manera independent.

La tecnologia ha canviat molt la manera de fer recerca?

Quan vam començar, moltes observacions es feien a mà i les dades es recollien en llibretes de camp. Avui dia, tenim enregistradors automàtics que capturen sons de ratpenats durant setmanes, programes d’intel·ligència artificial que identifiquen espècies per patrons acústics i sistemes de seguiment que ens permeten obtenir informació en temps real. També fem servir tècniques innovadores per estudiar les migracions de papallones a partir de l’anàlisi isotòpica. Tot això ens dona una capacitat de comprensió de la natura impensable fa dècades.

"Les eines digitals ens permeten obtenir informació en temps real i entendre millor com el canvi climàtic afecta la fauna"

Anàlisi isotòpica?

És una tècnica que permet estudiar les migracions de les papallones a partir de la composició química de les seves ales. Això es fa analitzant els isòtops de l’hidrogen presents en les mostres. Aquests isòtops varien segons la latitud i l’altitud del lloc on s’ha desenvolupat la papallona com a eruga, perquè reflecteixen la composició química de l’aigua de la regió on s’ha alimentat.

Així, comparant aquests valors isotòpics amb mapes de referència, podem determinar aproximadament d’on prové una papallona concreta i traçar les seves rutes migratòries. Aquesta tècnica ens ajuda a entendre millor els patrons de moviment de les espècies migratòries i a identificar els canvis que poden estar experimentant a causa del canvi climàtic o de l’alteració dels seus hàbitats.

Déu n’hi do!

Sí, però no hem de deixar de sortir al camp i observar la natura de prop. La tecnologia és una eina poderosa, però per si sola no fa res, perquè no pot substituir el coneixement directe dels ecosistemes. I sobretot, no hem de perdre la curiositat ni la capacitat d’emocionar-nos amb la natura. És la millor manera de protegir-la.