Font: Diputació de Barcelona i Redacció Sostenible.cat
Vicenç Sureda, va morir el passat gener. Va impulsar de manera capdavantera la gestió ambiental municipal a Catalunya. Introductor de les Agendes 21 Locals als municipis de Barcelona i promotor de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, va dirigir el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. El medi ambient municipal seria avui molt diferent sense la seva feina pionera. Sostenible vol retre-li aquest homenatge amb la publicació de la seva última entrevista concedida arran de la commemoració del 40 aniversari de la creació del Servei del Medi Ambient en una administració pública, en la Diputació de Barcelona.
Com recorda el seu pas pel Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona?
Vaig treure les oposicions de Tècnic Superior en Ciències a la Diputació a la ja llunyana data de 1980. He estat el Cap del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona durant més de sis anys d’ençà 1994 i es pot dir que la meva vida professional en el camp del medi ambient i l’urbanisme ha tingut una intensa relació amb la Diputació, tot i que he exercit responsabilitats de direcció en d’altres administracions al llarg d’uns 12 anys (a l’Ajuntament de Barcelona, al Consell de Mallorca, a l’Ajuntament de Castelldefels), en situació administrativa de comissió de serveis i a petició de les administracions esmentades.
Com a cap del Servei a la Diputació vaig tenir l’oportunitat d’emprendre i dirigir iniciatives avui molt significatives i que pertanyen a l’enfoc més actual de la gestió ambiental i la sostenibilitat del desenvolupament municipal: un exemple rellevant és la creació el 1997 de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, primera experiència de treball en xarxa dels municipis per un futur més sostenible seguint l’esperit de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 a la qual vaig poder assistir-hi representant la Diputació. La Xarxa compta avui amb més de 250 municipis adherits. També en aquells anys vàrem dissenyar i desenvolupar en més de 150 municipis el programa d’Auditories Ambientals i Agendes 21 locals, que va establir una metodologia pròpia de diagnosi i planificació per a la sostenibilitat municipal, ambiental i d’ordenació del territori, pionera a l’Estat i aplicada també en d’altres àmbits de la Unió Europea. Certament aquesta metodologia ha estat el referent per d’altres iniciatives posteriors del Servei del Medi Ambient, avui Gerència de Medi Ambient, per exemple en el terreny de la mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis i en els temes d’eficiència energètica i utilització sostenible dels recursos.
«Del punt de vista personal crec que en aquests 40 anys hem viscut una importat transició en el tractament dels temes ambientals»
Tot això va reeixir alhora que es reforçava la missió bàsica de la Diputació de donar suport tècnic i de gestió als municipis i entitats locals per al millor compliment de les seves competències relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat (gestió de residus, lluita contra la contaminació atmosfèrica, gestió del cicle de l’aigua, projectes d’eficiència energètica, educació i formació de regidors i tècnics, etc.) amb una visió que avui anomenaríem orientada tècnicament a aconseguir una economia circular.
Varen ésser en definitiva anys enriquidors i molt estimulants a escala professional, sempre des d’una òptica municipal.
Del punt de vista personal crec que en aquests 40 anys hem viscut una importat transició en el tractament dels temes ambientals. Jo recordo que quan vaig arribar al Servei del Medi Ambient com a tècnic especialitzat en medi atmosfèric, els municipis s’enfrontaven a greus dèficits infraestructurals en quasi tots els temes: gestió de residus, depuradores, col·lectors i clavegueram, sistemes de coneixement de la qualitat de l’aire i de l’aigua (la Diputació va implementar, per cert, la primera xarxa de vigilància i control de la qualitat de l’aire) i tants d’altres. L’enfocament havia d’ésser aleshores principalment sectorial per raons d’eficàcia i visió política, i les administracions lluitàvem per constituir òrgans especialitzats en medi ambient: ministeri, conselleries, regidories i serveis ad-hoc. Això es va generalitzar en pocs anys, i a partir del anys 90 es va començar a impulsar el paradigma dels “models de desenvolupament sostenible” a totes les escales territorials. La Diputació, com he dit, fou una administració capdavantera en aquest aspecte pel que fa a les polítiques municipals.
«No hi ha una política ambiental específica autoreferenciada, sinó que totes les polítiques públiques deuen orientar-se cap a la consecució dels objectius de la sostenibilitat territorial i cap a la reversió de les tendències més negatives del model actual»
Com veu el futur en relació amb el medi ambient? Quins creu que han de ser els reptes pels pròxims 40 anys?
Avui domina, i penso que això s’ha d’intensificar, la idea de la transversalitat com a mètode: no hi ha una política ambiental específica autoreferenciada, sinó que totes les polítiques públiques deuen orientar-se cap a la consecució dels objectius de la sostenibilitat territorial i cap a la reversió de les tendències més negatives del model actual, com és per exemple l’escalfament global i el canvi climàtic. Es tracta d’un important canvi de model socioeconòmic.
En això rau la important tasca que haurà de recórrer en els pròxims anys l’organisme de la Diputació que assumeixi aquestes dimensions del model municipal (avui Àrea d’Acció Climàtica). Crec que es poden apuntar dues línies fortament relacionades que hauríem de reforçar: en primer lloc, suport a la gestió de les necessitats i els dèficits reals dels municipis tot millorant els serveis municipals i la qualitat de vida dels ciutadans, i, en segon lloc, fer-ho amb una visió holística que afronti els grans problemes globals que tenim al davant, com la transició energètica o l’adaptació territorial al canvi climàtic i que s’han d’abordar amb uns municipis resilients i una intensa implicació de l’escala local.
