28/11/2005 - 00:00
Héctor Gravina, amb formació en sociologia del consum, és coordinador des del 2002 d'Amics de la Terra Barcelona, una de les associacions integrada en 'Chemical Reaction', la plataforma que treballa per aconseguir que la normativa REACH de control de les substàncies químiques ofereixi un control ferm de la toxicitat de les substàncies. Héctor Gravina, a més dels temes de contaminació química és analista dels impactes ambientals de la globalització alimentaria.
El Parlament Europeu va aprovar el 17 de novembre el nou registre REACH de productes químics, que té per objectiu avaluar els productes químics abans d'autoritzar-ne la comercialització. Quins són els antecedents de REACH?
Tot sorgeix de la iniciativa de l'anterior comissaria de Medi Ambient, Margaret Allstrom, l'any 1998 o 1999, quan la situació del control les substàncies químiques era un veritable caos normatiu. Abans, el 1981, es va establir un reglament que obligava les noves substàncies químiques a un sistema de registre i avaluació una mica més rigorós que l'anterior, però tampoc gaire. Però el problema és que la majoria de substàncies químiques són registrades d'abans del 1981, només n'hi ha unes 6.000 o 7.000 de posteriors, per la qual cosa la gran majoria de les 70.000 substàncies detectades per la UE es regeixen pel règim d'avaluació anterior a 1981. I és evident que des d'abans del 1981 hi ha hagut molts avenços en els sistemes d'anàlisi, ja sigui per analitzar la toxicitat d'una substància, com per analitzar-ne la biodegradabilitat, és a dir, quan de temps romandrà en el medi ambient.
Hi ha substàncies que, malgrat ésser prohibides, es continuen produint, com ara el DDT, que es fabrica a Espanya, l'únic país de la UE que en continua fent malgrat ésser il·legal. Davant del caos existent, la Unió Europea decideix treure, l'any 2003, un llibre blanc on es formula la primera proposta de REACH, que vol dir Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies Químiques. A partir d'aleshores s'inicia la que molts qualifiquem com la campanya de 'lobbing' més gran de la Unió Europea. Cap altra directiva ha tingut tantes pressions com el REACH. La protagonitza el sector químic europeu, que és el més gran del món. Dins la UE, el principal productor n'és Alemanya, seguit del Regne Unit, França, Itàlia i Espanya, d'on Catalunya n'és el 47,3%. El volum de vendes de la química europea és de 700.000 milions d'euros anuals.
Quines substàncies s'inclouen dins REACH? Queden fora de l'àmbit de REACH les substàncies que s'utilitzen com a medicines, per una banda, i els plaguicides, que es regeixen per una normativa molt diferent, molt poc estricta, d'altra banda. Per a autoritzar un medicament, normalment cal un període de deu anys, i per un pesticida, uns tres o quatre anys. Però fora d'aquestes, queden encara milers de substàncies: la Comissió Europea ha avaluat unes 70.000 substàncies que són presents a tot arreu, des de cosmètics fins a les substàncies bioretardants (les que endarrereixen el foc en ordinadors i aparells electrònics), vernissos, embalatges d'aliments, l'enorme família dels plàstics...
Hi ha moltes malalties que són en creixement que es poden associar a l'exposició de substàncies químiques: càncers de mama, d'ovaris, de testicles, de pròstata, melanomes, leucèmies, asma i malalties respiratòries, al·lèrgies... No és casualitat que els mascles de totes les espècies, inclosos els humans, tinguin la meitat d'espermatozous per mil·límetre cúbic que fa cinquanta anys. Tot plegat, és un gran negoci per a les clíniques de reproducció assistida... això fa que ens preguntem, què hi ha darrere de tanta contaminació, només la indústria química? Un cas emblemàtic és el de Bayer: produeix medicaments i també pesticides, tot tipus de substàncies. Segons la Unió Europea, una REACH efectiva representaria 50.000 milions d'euros d'estalvi en el sistema sanitari públic en els pròxims trenta anys.
Quin és l'objectiu de REACH? Inicialment, REACH proposa crear un marc que unifiqui els diferents reglaments per avaluar les 70.000 substàncies químiques detectades per la UE. Així, tota substància química de la UE haurà de passar un procés de registre, avaluació i autorització. L'objectiu és avaluar la toxicitat i biodegradabilitat de les substàncies perquè ni les administracions públiques ni els consumidors tenim aquesta informació, però sí que la té la indústria química, que la majoria de vegades no la fa pública atenent-se al principi de confidencialitat comercial. El que pretén REACH és recopilar dades sobre les substàncies per tal que consumidors i petites i mitjanes empreses, sàpiguen amb quins productes tracten i quins riscos tenen.
Dos principis importants que introdueix REACH són el deure de diligència, i el principi de substitució. El deure de diligència obliga les empreses a demostrar que una substància és innòcua i no perjudicial per a la salut. El principi de substitució diu que per comercialitzar-se una substància química, primer s'ha de demostrar que és socialment necessària. A més, si se sospita que és tòxica, haurà de deixar-se de produir si hi ha una alternativa menys tòxica al mercat. En el cas que no hi hagi una alternativa, s'ha de promoure la recerca per trobar-ne una de menys tòxica. A més, la substància que se sospita que és tòxica només tindrà un període de vigència de cinc anys, després s'haurà de tornar a avaluar.
Quin ha estat el paper del lobby de la indústria química? Quan la proposta de la Comissió, la primavera del 2003, es sotmet a consulta pública, les agències de relacions públiques llogades per la indústria química inicien una campanya de bombardeig de milers d'e-mails tot dient que la normativa REACH és impracticable, burocràtica, absurda i que representarà la ruïna de la indústria química europea. Fruit d'aquesta pressió, la Unió comença un procés per suavitzar REACH, que ha continuat fins ara i que no ha acabat.
Així, la indústria ha aconseguit fer disminuir el nombre de substàncies susceptibles de ser analitzades. La pressió ha facilitat que la proposta que el Parlament europeu va sotmetre a votació la setmana passada ja fos més suau que la inicial. Entre les pressions també n'hi va haver de molt importants fetes des d'Espanya amb la intenció que una sèrie de substàncies no haguessin d'analitzar-se: els polímers, els materials per fer la ceràmica, la pasta de cel·lulosa... I així ha estat, s'han quedat fora de REACH.
Quins arguments té la indústria contra REACH? La CEFIC, la patronal química europea, diu que serà molt car i farà perdre competitivitat a la indústria. Però els anàlisis de costos fets per la UE demostren que la xifra no és gaire elevada, les variacions del preu del barril de petroli l'afecten econòmicament molt més que no pas els costos derivats de registrar i avaluar les substàncies. Els mateixos estudis de la patronal han demostrat que el cost de REACH seria només el 0,05% del volum de venda anual de la indústria. Com que l'argument del cost se'ls va tornar en contra, van canviar d'estratègia i ara afirmen que significarà problemes importants per a les petites i mitjanes empreses.
Quina és la postura del bloc a favor de REACH, integrat pels ecologistes, els científics i els professionals de la sanitat? La coalició d'organitzacions ecologistes d'àmbit europeu volem deixar molt clar que la nostra intenció no és anar en contra de la indústria química. La indústria química europea és dels sectors econòmics que més ha crescut, amb una mitjana de creixement en els últims anys del 10%, molt més elevada que el de la resta de sectors. És un sector en expansió. És doncs, injust, que les empreses productores no vulguin fer-se càrrec del cost de registrar les substàncies. Tot ho acaba pagant l'administració i els consumidors.
El cas de Flix és emblemàtic: quan ens costarà als contribuents la neteja del riu Ebre de les més de 300.000 substàncies altament tòxiques que hi ha abocat l'empresa Erquimia? Això ho acabarem pagant tots els contribuents, perquè l'empresa no es vol fer càrrec de res. REACH pretén acabar amb casos com aquests. Introdueix el deure de diligència, pel qual la indústria química és obligada a demostrar que una substància és innòcua. Aquest és un dels principis que els ecologistes temem que s'acabarà eliminant de REACH.
Com veu el tràmit final que manca per aprovar-se REACH definitivament? Sóc pessimista i no sé si els principis de diligència i de substitució es mantindran una vegada el text passi al Consell de Ministres. El consell ja s'ha endarrerit per petició del nou govern alemany, on, per cert, ja no hi ha els Verds, fet que farà més difícil que s'aprovi la proposta actual de REACH.
Si el Consell de Ministres i el Consell de Caps d'Estat aprova en la pròxima cimera la proposta votada al Parlament, REACH entrarà en vigor de manera immediata a tota la Unió. Ara bé, també hi ha la possibilitat que reelaborin la proposta i la tornin a enviar al Parlament europeu. Possiblement hi ha d'haver una cimera abans que s'acabi el mandat britànic de la Unió, però si l'aprovació de REACH s'ajorna, la pròxima presidència de la Unió és Àustria, que no veu REACH com una prioritat. Ara bé, tot i que REACH s'acabi aprovant, no abandonarem la lluita contra la contaminació química.
Més informació:
Organització de Consumidors Europeus
Xarxa de Recerca sobre els efectes de les substàncies químiques en el menjar
Amics de la Terra
Chemical Reaction
Hi ha substàncies que, malgrat ésser prohibides, es continuen produint, com ara el DDT, que es fabrica a Espanya, l'únic país de la UE que en continua fent malgrat ésser il·legal. Davant del caos existent, la Unió Europea decideix treure, l'any 2003, un llibre blanc on es formula la primera proposta de REACH, que vol dir Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies Químiques. A partir d'aleshores s'inicia la que molts qualifiquem com la campanya de 'lobbing' més gran de la Unió Europea. Cap altra directiva ha tingut tantes pressions com el REACH. La protagonitza el sector químic europeu, que és el més gran del món. Dins la UE, el principal productor n'és Alemanya, seguit del Regne Unit, França, Itàlia i Espanya, d'on Catalunya n'és el 47,3%. El volum de vendes de la química europea és de 700.000 milions d'euros anuals.
Quines substàncies s'inclouen dins REACH? Queden fora de l'àmbit de REACH les substàncies que s'utilitzen com a medicines, per una banda, i els plaguicides, que es regeixen per una normativa molt diferent, molt poc estricta, d'altra banda. Per a autoritzar un medicament, normalment cal un període de deu anys, i per un pesticida, uns tres o quatre anys. Però fora d'aquestes, queden encara milers de substàncies: la Comissió Europea ha avaluat unes 70.000 substàncies que són presents a tot arreu, des de cosmètics fins a les substàncies bioretardants (les que endarrereixen el foc en ordinadors i aparells electrònics), vernissos, embalatges d'aliments, l'enorme família dels plàstics...
Hi ha moltes malalties que són en creixement que es poden associar a l'exposició de substàncies químiques: càncers de mama, d'ovaris, de testicles, de pròstata, melanomes, leucèmies, asma i malalties respiratòries, al·lèrgies... No és casualitat que els mascles de totes les espècies, inclosos els humans, tinguin la meitat d'espermatozous per mil·límetre cúbic que fa cinquanta anys. Tot plegat, és un gran negoci per a les clíniques de reproducció assistida... això fa que ens preguntem, què hi ha darrere de tanta contaminació, només la indústria química? Un cas emblemàtic és el de Bayer: produeix medicaments i també pesticides, tot tipus de substàncies. Segons la Unió Europea, una REACH efectiva representaria 50.000 milions d'euros d'estalvi en el sistema sanitari públic en els pròxims trenta anys.
Quin és l'objectiu de REACH? Inicialment, REACH proposa crear un marc que unifiqui els diferents reglaments per avaluar les 70.000 substàncies químiques detectades per la UE. Així, tota substància química de la UE haurà de passar un procés de registre, avaluació i autorització. L'objectiu és avaluar la toxicitat i biodegradabilitat de les substàncies perquè ni les administracions públiques ni els consumidors tenim aquesta informació, però sí que la té la indústria química, que la majoria de vegades no la fa pública atenent-se al principi de confidencialitat comercial. El que pretén REACH és recopilar dades sobre les substàncies per tal que consumidors i petites i mitjanes empreses, sàpiguen amb quins productes tracten i quins riscos tenen.
Dos principis importants que introdueix REACH són el deure de diligència, i el principi de substitució. El deure de diligència obliga les empreses a demostrar que una substància és innòcua i no perjudicial per a la salut. El principi de substitució diu que per comercialitzar-se una substància química, primer s'ha de demostrar que és socialment necessària. A més, si se sospita que és tòxica, haurà de deixar-se de produir si hi ha una alternativa menys tòxica al mercat. En el cas que no hi hagi una alternativa, s'ha de promoure la recerca per trobar-ne una de menys tòxica. A més, la substància que se sospita que és tòxica només tindrà un període de vigència de cinc anys, després s'haurà de tornar a avaluar.
Quin ha estat el paper del lobby de la indústria química? Quan la proposta de la Comissió, la primavera del 2003, es sotmet a consulta pública, les agències de relacions públiques llogades per la indústria química inicien una campanya de bombardeig de milers d'e-mails tot dient que la normativa REACH és impracticable, burocràtica, absurda i que representarà la ruïna de la indústria química europea. Fruit d'aquesta pressió, la Unió comença un procés per suavitzar REACH, que ha continuat fins ara i que no ha acabat.
Així, la indústria ha aconseguit fer disminuir el nombre de substàncies susceptibles de ser analitzades. La pressió ha facilitat que la proposta que el Parlament europeu va sotmetre a votació la setmana passada ja fos més suau que la inicial. Entre les pressions també n'hi va haver de molt importants fetes des d'Espanya amb la intenció que una sèrie de substàncies no haguessin d'analitzar-se: els polímers, els materials per fer la ceràmica, la pasta de cel·lulosa... I així ha estat, s'han quedat fora de REACH.
Quins arguments té la indústria contra REACH? La CEFIC, la patronal química europea, diu que serà molt car i farà perdre competitivitat a la indústria. Però els anàlisis de costos fets per la UE demostren que la xifra no és gaire elevada, les variacions del preu del barril de petroli l'afecten econòmicament molt més que no pas els costos derivats de registrar i avaluar les substàncies. Els mateixos estudis de la patronal han demostrat que el cost de REACH seria només el 0,05% del volum de venda anual de la indústria. Com que l'argument del cost se'ls va tornar en contra, van canviar d'estratègia i ara afirmen que significarà problemes importants per a les petites i mitjanes empreses.
Quina és la postura del bloc a favor de REACH, integrat pels ecologistes, els científics i els professionals de la sanitat? La coalició d'organitzacions ecologistes d'àmbit europeu volem deixar molt clar que la nostra intenció no és anar en contra de la indústria química. La indústria química europea és dels sectors econòmics que més ha crescut, amb una mitjana de creixement en els últims anys del 10%, molt més elevada que el de la resta de sectors. És un sector en expansió. És doncs, injust, que les empreses productores no vulguin fer-se càrrec del cost de registrar les substàncies. Tot ho acaba pagant l'administració i els consumidors.
El cas de Flix és emblemàtic: quan ens costarà als contribuents la neteja del riu Ebre de les més de 300.000 substàncies altament tòxiques que hi ha abocat l'empresa Erquimia? Això ho acabarem pagant tots els contribuents, perquè l'empresa no es vol fer càrrec de res. REACH pretén acabar amb casos com aquests. Introdueix el deure de diligència, pel qual la indústria química és obligada a demostrar que una substància és innòcua. Aquest és un dels principis que els ecologistes temem que s'acabarà eliminant de REACH.
Com veu el tràmit final que manca per aprovar-se REACH definitivament? Sóc pessimista i no sé si els principis de diligència i de substitució es mantindran una vegada el text passi al Consell de Ministres. El consell ja s'ha endarrerit per petició del nou govern alemany, on, per cert, ja no hi ha els Verds, fet que farà més difícil que s'aprovi la proposta actual de REACH.
Si el Consell de Ministres i el Consell de Caps d'Estat aprova en la pròxima cimera la proposta votada al Parlament, REACH entrarà en vigor de manera immediata a tota la Unió. Ara bé, també hi ha la possibilitat que reelaborin la proposta i la tornin a enviar al Parlament europeu. Possiblement hi ha d'haver una cimera abans que s'acabi el mandat britànic de la Unió, però si l'aprovació de REACH s'ajorna, la pròxima presidència de la Unió és Àustria, que no veu REACH com una prioritat. Ara bé, tot i que REACH s'acabi aprovant, no abandonarem la lluita contra la contaminació química.
Més informació:
Organització de Consumidors Europeus
Xarxa de Recerca sobre els efectes de les substàncies químiques en el menjar
Amics de la Terra
Chemical Reaction
