Com ha estat el desenvolupament de l'Índia els darrers anys, que l'ha consolidada con una de les economies emergents amb més futur al panorama internacional?
Des de la independència el 1947, l'Índia va tenir un model d'economia mixta i es va centrar a crear professionals (científics, enginyers, metges...) per construir el país. També es va invertir en grans infraestructures per l'energia i per la indústria. El gran canvi va començar els anys 70, i finalment el 1991 es va liberalitzar l'economia. Des d'aleshores s'ha desenvolupat el potencial de l'empresa privada en gairebé tots els sectors, que és el que ha comportat el gran creixement recent. I les bases més importants han estat la qualitat dels recursos humans, el que s'ha après d'occident en temes científics i tecnològics i el fort esperit emprenedor dels empresaris indis.
El desenvolupament industrial del país ha comportat un important augment en el consum d'energia. Com s'ha fet front a aquesta demanda?
Per entendre el consum d'energia a l'Índia cal tenir en compte que parlem d'un país amb 1.200 milions de persones en vies de desenvolupament, amb grans diferències entre la població rural i la població de classe mitjana urbana, molts climes diferents i una vintena llarga de cultures. Amb això vull dir que es tracta d'un país molt més complex que un estat occidental amb majoria de classe mitjana. A més, l'Índia és un país sense energia pròpia i on moltíssimes cases no tenen subministrament elèctric. Es un repte no només econòmic, sinó també social. Per això, des de la independència s'ha invertit molt en energies renovables, sobretot en hidroelèctrica, que ara suposa un 5% del total. El país depèn molt del carbó, un 54%, i a més el carbó indi és de baixa qualitat. El petroli suposa un 32%. És a dir, l'energia és un gran repte per l'Índia.
(F)
Per què l'Índia no es suma a la proposta de reducció d'emissions de CO2 que acaba d'acordar el G8?És una qüestió de termes, i també moral. No parlem de dret a contaminar, sinó de responsabilitat a l'hora de cuidar el medi ambient, però sense perdre de vista els objectius socials d'eliminar la pobresa i potenciar el desenvolupament. El creixement de consum d'energia a l'Índia és alt, perquè s'està desenvolupant, però encara és molt lluny dels països del G8. Les emissions per càpita de CO2 al 2004, per exemple, van ser d'1,2 tones a l'Índia, i de 20,6 als Estats Units. A Espanya van ser de 7,6.
Hi ha molta demagògia: els països que més contaminen, i des de fa més temps, són els que més han de controlar les emissions. No té sentit que els països que fa cinc segles que contaminen demanin que no ho facin als que han començat fa un parell de dècades. I moralment no es pot exigir que s'aturi la reducció de la pobresa per frenar els efectes ambientals. Els que més contaminen són els que han de moure fitxa primer. És hipòcrita demanar a l'Índia que anteposi medi ambient a desenvolupament.
Quins són els plans de l'Índia en el camp energètic?
Com he dit abans, l'Índia no té energia, i té una gran dependència de la importació del petroli, que cal reduir. Des dels anys 80 hi ha un ministeri d'energies renovables, i s'han creat parcs d'energia solar, hi ha energia hidroelèctrica i eòlica, i cada vegada augmenten més, amb subvencions públiques, però des de l'empresa privada. I a més, s'ha potenciat que el transport públic d'algunes ciutats utilitzi gas natural en lloc de petroli, per controlar les emissions. I molts cotxes particulars funcionen ara com ara amb una barreja de gas i benzina. L'Índia és un país que no parla tant com els del G8, però que va fent coses.
I quines són les previsions de creixement de l'energia nuclear a l'Índia?
El 2006, l'1% de l'energia a l'Índia era de procedència nuclear. Ara la xifra és del 3%, i els plans del govern és que s'arribi a un màxim del 10% en els propers cinc anys. La idea és disminuir, amb l'aportació de l'energia nuclear i les renovables, la dependència del petroli i l'emissió de gasos contaminants. El primer ministre indi s'ha compromès a què l'Índia mai no superi els nivells de contaminació dels països desenvolupats, i aquests plans de diversificació de fonts energètiques s'encaminen en aquesta direcció.
L'entrada al mercat de 'microcotxes' com el Tata Nano, augmentarà la demanda de petroli i la contaminació de les grans ciutats índies?
En principi el Tata Nano funcionarà amb benzina, però des de fa anys molta gent a l'Índia introdueix modificacions als seus vehicles per funcionar amb una barreja de benzina i gas, fins i tot amb subvencions del govern, i després surt més barat a l'hora d'omplir el dipòsit. Així que molta gent farà això. Però, sí, és clar, la contaminació pujarà, però en qualsevol cas continuarem molt lluny de la dels països desenvolupats. I la població índia té dret a prosperar i tenir una vida digna com l'ha tinguda des de fa dècades la població occidental.
Com pot afectar l'augment del preu dels aliments per al desenvolupament de l'Índia?
En primer lloc, cal remarcar que l'augment dels preus dels aliments és sobretot perquè s'estan dedicant cereals a fer combustibles, no perquè la població de l'Índia i la Xina mengin més i millor, cosa a la que a més tenen tot el dret. En qualsevol cas, l'Índia és un país exportador d'aliments i pot abastir la demanda interior. La pujada de preus mundials, però, afecta els preus locals, beneficiant sobretot els intermediaris i no els agricultors, que depenen en bona part, a més, del caprici dels monsons. No hi ha dubte que la crisi derivada del preu del petroli i els aliments afecta l'Índia: la inflació és ara de vora el 12%, i l'any passat era del 4%.
Tot i aquesta crisi actual, es preveu que el desenvolupament continuï la tendència dels darrers anys?
Jo sempre comparo l'Índia amb un elefant: és molt gran, molt intel·ligent, va una mica a poc a poc, però va molt segur. Aquest és un entrebanc més, com n'hi ha hagut d'altres, però l'Índia està en un camí de desenvolupament lent però segur. Perquè té unes bases molt sòlides: gent preparada, infraestructures -i ara se'n crearan més: autopistes, ports, aeroports, polígons, etc., amb un pressupost de 400.000 milions de dòlars per als propers quatre anys-, un model industrial que es beneficiarà de la població jove del país en els propers anys, un bon mercat interior i plans d'exportació a tot el món. I una moral pròpia que la fa adoptar compromisos de manera unilateral, no per imposició del G8.
--
Segueix l'especial de Sostenible.cat sobre les economies emergents
