El títol de la seva conferència a Barcelona, i també del seu nou llibre, és 'Benvinguts a la revolució urbana'. En què consisteix aquesta revolució?
La revolució urbana, al meu parer, és el canvi més espectacular en la història del nostre planeta. Es refereix al que resulta del fet que tres mil milions de persones visquin en ciutats i, més important encara, del que passarà en els propers vint anys mentre aquesta xifra creix fins als cinc mil milions de persones i tot el que podem fer amb aquest canvi revolucionari. És el resultat de la migració més gran feta mai per una espècie, la migració dels espais rurals als espais urbans, i el la redefinició del món i dels ecosistemes. I és un sistema global que s'estén per tot el planeta, i que fins i tot es pot apreciar a les fotografies nocturnes dels satèl·lits. El planeta té una sèrie de biomes (la unitat ecològica més gran) com ara els deserts o els boscos tropicals, però ara n'estem construint un de nou i global basat en les ciutats. I com que la majoria de les ciutats estan molt malament dissenyades, és un bioma que no és gens eficient ni estable. El repte d'aquesta revolució urbana és esbrinar com desenvolupar o transformar les ciutats per tal de fer-les més eficients energèticament.
Quin és el paper de les ciutats en el canvi climàtic?
Entre d'altres coses, el que han fet les ciutats i el sistema global urbà és canviar els models bàsics de flux d'energia al planeta. Ara l'energia va cap a les ciutats, que són els centres de consum principals fins al punt de què fan servir l'energia de manera poc eficient i causen molt CO2, que és el que causa el canvi climàtic. Hi ha també un altre aspecte: el bioma urbà crea diferències en el clima local, i influeix en la seva regió natural de manera que, per exemple, pot canviar la pauta estacional de pluges en una regió sencera.
I quin són els beneficis ecològics dels sistemes urbans?
La concentració d'activitats que consumeixen energia, deguda a la densitat i l'escala de les ciutats, possibilita un ús més eficient de l'energia. Això és un tret inherent a les ciutats: un edifici urbà és més eficient que un de rural per la proporció entre superfície que ocupa i el seu volum total. Però a més les ciutats ofereixen un nivell econòmic que ens permet crear infrastructures d'eficiència energètica com la calefacció o refrigeració col·lectives, per barris, que no serien possibles si tinguéssim tots aquests milers de milions de persones repartides en assentaments rurals.
De quina manera poden millorar les ciutats la seva eficiència energètica?
El primer que cal fer és aprofitar l'organització inherent a les ciutats. Les infraestructures d'energia van començar d'una manera molt primitiva, i en la majoria de països es van dissenyar seguint un model industrial de producció d'energia centralitzada en llocs allunyats de les ciutats. Però ara ens movem cap a un model en el que s'aprofita el model de blocs de pisos i es produeix l'energia en aquest àmbit. Això ja està passant a alguns barris de moltes ciutats europees. Un altre aspecte és fer servir la calefacció per barris, i probablement el millor exemple és Hèlsinki, però també passa ja al 22@ de Barcelona. A Toronto, per altra banda, tenim un sistema de refrigeració per als edificis del centre financer, en el qual es fa servir l'aigua freda del llac, i que està substituint l'aire condicionat.
(F)
Barcelona és una de les tres ciutats - juntament amb Chicago i Curitiba, al Brasil - que s'inclouen com a models de referència al seu nou llibre. Per què ha triat aquesta ciutat?Tot tenint en compte la situació actual, el que hem de fer és esbrinar com transformar les ciutats i redissenyar-les per solucionar els problemes globals, ecològics i socials. Per fer-ho, vaig començar a mirar al meu voltant, i a totes les ciutats del món que vaig tenir l'oportunitat de conèixer mentre vaig estar al capdavant de l'Agenda 21 Local als anys noranta. I vaig veure que només hi ha un petit grapat de ciutats que tenen la capacitat de canviar de manera que provoquen grans millores en termes socials i ambientals. Una d'elles és Barcelona, i m'interessa sobretot per la capacitat que té per gestionar la transformació de grans espais oberts, i per la manera en què la ciutat està dissenyada perquè la gent la pugui usar. No és només la transformació del front marítim per als jocs olímpics, també és interessant el 22@, i el Raval...
Es tracta d'una transformació urbanística que si bé no ha estat perfeccionada, sí que és una pràctica definida d'urbanisme que pràcticament no té comparació enlloc més.
Les ciutats són el resultat d'un procés de negociació entre els milers d'interessos dels agents privats i de les institucions, i la majoria de ciutats es perden es aquest procés de negociació sense arribar mai a tenir una planificació a llarg termini, sinó només solucions parcials i immediates. Però Barcelona ha aconseguit portar a terme una estratègia i planificació urbanes durant dècades, i això és realment extraordinari.
Quins són els factors fonamentals per construir un sistema urbà sostenible?
Hi ha tres elements principals. Un és el disseny ecològic. El segon és la cultura urbanística, ja que alinear tots els interessos en joc en un projecte comú requereix d'un consens cultural. A Barcelona, per exemple, seria la preocupació pels espais públics; mentre a la major part de ciutats es debat sobre si els espais públics són importants o no, aquí el debat és ja sobre quin tipus de material s'ha de fer servir als espais públics. El tercer aspecte seria com modelar les activitats econòmiques de les ciutats, perquè determinaran el tipus d'edificis i de desenvolupament que es necessitarà. Per tant, les ciutats han de definir a quins tipus de negocis volen recolzar. La transformació recent de Chicago és un bon exemple d'això. I, a més, tot això s'ha de fer amb la col·laboració del sector privat i no només des de les institucions públiques. Jo aniria encara més lluny: no són només les empreses locals les que han de formar part del desenvolupament de les ciutats, cal que les companyies multinacionals també s'impliquin.
Després de tots els seus anys d'implicació en l'Agenda 21 Local, quines són les seves conclusions?
L'Agenda 21 Local no ha funcionat per al que ambicionàvem quan la vam crear el 1992. En aquell moment, després de la caiguda del mur de Berlín i tot això, no imaginàvem que el factor determinant dels anys noranta seria la liberalització dels mercats ni com afectaria això al desenvolupament de les ciutats. L'Agenda 21 Local proporciona les bases per al diagnòstic, facilita poder entendre quins canvis s'han de fer en la legislació i ajuda a conscienciar els ciutadans perquè canviïn el seu comportament, però no ha tingut un efecte real de transformació de les ciutats en un altre tipus de sistema ecològic. I mai no ha deixat de ser un fet marginal, tot i el suport de les Nacions Unides; encara hi ha una visió despectiva de l'àmbit local com a poc important. Potser ha ajudat a canviar el discurs polític en els àmbits nacionals, o dins la Unió Europea, però no en un nivell internacional més global.
Ara que hi ha més gent que mai vivint en ciutats, i amb totes les evidències sobre el canvi climàtic, és encara vàlida la idea de 'pensar globalment, actuar localment'?
No. Crec que el que és més important que mai és 'actuar globalment i pensar localment'. La mentalitat del 'pensar globalment' es basa en una visió idealista del món com un preciós espai natural. I el que hem de tenir en ment és que el sistema del món és fràgil i que tenim que canviar la manera en què l'afectem. Estem construint un planeta nou localment, peça a peça, i la suma és un nou sistema global. Cal que pensem com fer aquestes peces perquè tinguin un funcionament ecològic, i com reproduir-les en un sistema d'economia de mercat globalitzada. Així que el que cal és pensar localment com fer-ho, i ser molt agressius a l'hora d'actuar globalment. El que hem de fer com a planificadors urbans ecològics és crear els models i les maneres d'aplicació de les tecnologies que permetin transformar barris de ciutats de tot el món per tenir més eficiència energètica. I hem d'estendre-ho d'una manera tan agressiva com les grans cadenes d'hipermercats: exporten el model perquè funciona; trobem nosaltres un bon model i exportem-lo tant com es pugui.
