Un 80% dels enviaments de mercaderies a les ciutats no pesen més de 30 kg, i es fan amb vehicles amb una capacitat màxima de 3.500 kg. Nosaltres proposem fer la fase final de distribució amb unes bicicletes que admeten fins a 180 kg de càrrega i que a més poden accedir a indrets on els vehicles motoritzats estan restringits. De moment estem treballant al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, on tenim la nostra seu i magatzem.
D'on va sortir la idea? Teniu referents en altres ciutats/països?
El nostre referent principal és a París, on l'empresa La Petite Reine (nom afectuós que rep la bicicleta a França) ha anat estenent una xarxa de serveis de transport en bicicleta des de l'any 2001 i que abasta sis ciutats de França i Suïssa. I altres referents obligats són els d'Amsterdam i, especialment, Copenhaguen, que és la capital mundial de la bicicleta de càrrega.
(F)
Us definiu com una empresa eco-logística. Què significa, això?
El transport de mercaderies és un dels principals factors que contribueixen a la contaminació atmosfèrica i acústica de les nostres ciutats, i també perjudiquen la mobilitat i l'ús públic de l'espai. Nosaltres apostem per un model de logística no contaminant, net i silenciós, i sobretot, eficient. I ho fem gràcies a les nostres bicicletes de càrrega, uns tricicles assistits amb motor elèctric que fan una amplada màxima d'un metre, la qual cosa ens permet circular àgilment pels centres històrics sense generar molèsties.
Una altra filosofia del transport?
A en Ronald Ugas, cofundador de Vanapedal, i a mi ens agrada parlar de la filosofia slow transport, que vindria a ser l'aplicació del moviment slow a la logística. Els nostres tricicles van a una velocitat mitjana de 4 km/h, sense presses, però com que podem accedir a gairebé qualsevol racó de la ciutat, els nostres paquets acaben arribant més ràpid. I tot plegat, contribuint a la qualitat de vida a la ciutat, i també a la del treballador que opera la bicicleta! De fet, molts companys del sector que van a peu o amb carretons ens confessen la seva enveja quan ens veuen circular còmodament pels carrerons del centre.
(F)
La ciutat està preparada per a un altre model de distribució de mercaderies?
En els sectors de la ciutat que tenen un accés motoritzat restringit, la distribució amb bicicleta és la forma més eficient de fer arribar les mercaderies al seu destí. Per agilitzar-ho, cal habilitar microplataformes de distribució, que són espais al perímetre d'aquests nuclis urbans, on els camions i furgonetes poden deixar les seves mercaderies per ser distribuïdes de forma "capil·lar" amb bicicletes de càrrega pel centre, i a la vegada recollir totes les mercaderies que provenen del centre.
La distribució en bicicleta només té sentit a les illes de vianants, o pot estendre's a altres parts de la ciutat?
De moment, el nostre avantatge competitiu és dins les zones lliures de vehicles a motor. No obstant, també fem serveis a altres parts de la ciutat, on tenim alguns avantatges, com poder fer el lliurament de les mercaderies damunt la vorera, si cal. Tanmateix, a Barcelona i Catalunya existeixen molts nuclis urbans on podem oferir un servei competitiu.
(F)
Quin tipus de clients teniu? Què busca qui us contracta?
Durant aquesta primera temporada hem tingut diversos tipus de clients, des de supermercats, a empreses de càtering, electrodomèstics o de missatgeria. Alguns clients prioritzen l'eficiència i la qualitat del servei, però tots cerquen el valor afegit d'imatge que aporta la distribució en bicicleta. Això ho notem especialment amb les petites empreses i botigues que ofereixen productes i serveis vinculats a un estil de vida més sostenible.
Després d'aquest primer any de llançament, quins són els vostres propers reptes?
Volem ampliar els nostres serveis, que de moment es limiten a tres bicicletes de càrrega, i per això ens cal un esforç d'inversió inicial important. També volem potenciar la publicitat dinàmica als tricicles, ja que ens permet maximitzar la competitivitat del nostre negoci.
(F)
Has passat de dedicar-te professionalment de l'arquitectura a la distribució amb bicicleta. A què respon aquest canvi d'orientació professional?
He seguit un camí força lògic, ja que la reflexió sobre l'espai urbà i la mobilitat m'ha dut a qüestionar el model de transport a la ciutat. En aquest sentit, la bicicleta està retrobant l'espai que havia perdut a principi de segle XX. Primer es va recuperar la bicicleta com a mitjà de transport per a la ciutat, el boom de les bicicletes públiques ha donat una empenta al sector i ara és el torn de recuperar la bicicleta com a vehicle de càrrega, quelcom que de fet era força comú no fa tants anys, com ens recorda molta gent gran que ens creuem pel camí. Per això diem que estem protagonitzant la tercera gran revolta ciclista.
