Filka Sekulova:“Quan intentem posar la lògica de les SbN sota la lògica del mercat sempre obtenim solucions que resulten exclusives”

18/05/2022 - 19:44

Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.

Per què és important el contacte amb la natura?

Hi ha una àmplia literatura científica que analitza el vincle entre la natura i la salut. Molts estudis mostren de quina manera l’accés a la natura –per exemple, tenir-la a 200 metres de casa– està fortament vinculat amb la millora de la salut mental. Això s’ha vist molt clarament durant el període del confinament; hi ha estudis que demostren que les persones que tenien accés a un jardí o un hort urbà han experimentat un confinament millor que els que no en tenien. Jo mateixa, durant el confinament, vaig llançar una petita enquesta, demanant a la gent què era el que trobaven més a faltar durant aquest període. Vaig tenir resposta de 170 persones, i les dues coses que la gent enyorava més eren les relacions socials i la natura.

"No es tracta només de la presència de la natura, sinó també l’accés. És important poder involucrar-te, tenir un impacte sobre la natura, quedar amb gent en aquests espais"

 

 Es fa evident, doncs, la importància dels espais verds per al nostre benestar.

Hi ha molts estudis, també, que analitzen com millora la salut de les persones d’edat avançada que es vinculen a projectes d’horts urbans, a partir de l’increment de la seva salut mental. No es tracta només de la presència de la natura, sinó també l’accés. És important poder involucrar-te, tenir un impacte sobre la natura, quedar amb gent en aquests espais. Més enllà d’una natura estàtica que es pot observar des de lluny, parlem d’una natura de la qual te’n puguis sentir part.

"No tot el que considerem natura és natura", comentes en una entrevista sobre el projecte NATURVATION, en què has participat.

En el marc del projecte europeu NATURVATION, en el qual vaig treballar cinc anys, vam recollir molts exemples de Solucions basades en la Natura (SbN) de ciutats europees. Vam trobar que sovint entren en el marc de les SbN actuacions que no necessàriament tenen un efecte pel benestar humà; per exemple, alguns edificis verds. En definitiva, vam veure com algunes solucions són més accessibles, equitatives i naturals, en lloc d’altres més orquestrades o estetitzades. Les primeres acostumen a ser solucions menys formalitzades, i no tan empeses des de la lògica del creixement.

"Si deixem que la implementació de les SbN la marquin els beneficis i el creixement econòmic, acabarem amb una infraestructura verda que no és realment sostenible, a part de no ser accessible"

Com afecta les SbN, aquest segon enfocament?

Quan intentem posar la lògica de les SbN sota la lògica del mercat, posant la generació de beneficis econòmics per sobre dels beneficis ambientals, sempre obtenim solucions que resulten exclusives. Per exemple, el bosc vertical de Milà: és una infraestructura que té un cost d’implementació de milions d’euros, i excessivament alt en termes d’energia i materials. A més, és accessible només a una part molt exclusiva de la població. Si deixem que la implementació de les SbN la marquin els beneficis i el creixement econòmic, acabarem amb una infraestructura verda que no és realment sostenible, a part de no ser accessible.

"En moltes ciutats grans s’implementen solucions locals d’aquest tipus a gran escala, i com a resultat, el preu dels habitatges puja, i augmenta la vulnerabilitat de la població que ja era vulnerable, que en molts casos fins i tot ha de marxar"

Què s’ha de tenir en compte, doncs, a l’hora de plantejar la infraestructura d’una SbN?

Sovint ens enfoquem a estudiar els beneficis de les SbN en termes econòmics, socials, de benestar humà… però és molt important veure per a qui tindrà més beneficis aquestes SbN. En moltes ciutats grans s’implementen solucions locals d’aquest tipus a gran escala, i com a resultat, el preu dels habitatges puja, i augmenta la vulnerabilitat de la població que ja era vulnerable, que en molts casos fins i tot ha de marxar. Aquest factor és una part crucial de l’equació, de la fórmula fonamental de les SbN, i que cal tenir en compte a l’hora d’implementar-les. Si no, anirem reproduint les desigualtats que ja existeixen.

La Superilla del Poblenou inclou espais de vianants i de verd urbà © BCNUEJ

"Hi ha projectes de SbN que emergeixen des de baix, des de centres i entitats socials, amb gran participació de la comunitat. Han de coincidir molts factors perquè aquestes iniciatives puguin servir a la comunitat durant el temps"

Quina és l’alternativa als projectes que segueixen una lògica basada en el creixement econòmic?

Hi ha projectes de SbN que emergeixen des de baix, des de centres i entitats socials, amb gran participació de la comunitat. A la ciutat de Barcelona hi ha exemples d’iniciatives d’aquest tipus, com els horts urbans del Poblenou (on destaca l’hort de La Vanguardia, que va acabar desapareixent), o l’hort del Pou de la Figuera. Aquest darrer és gestionat per l’Ajuntament, és un bon exemple d’un espai reivindicat que ha estat remodelat. La remodelació de la plaça no va ser com la gent volia, però així i tot es manté l’hort al servei de la comunitat. Han de coincidir molts factors perquè les iniciatives que es creen des de baix puguin servir a la comunitat durant el temps.

L’Hort de La Vanguardia l’any 2020, al Poblenou © BCNUEJ

Demolició de l’Hort de La Vanguardia l’octubre del 2021 © Abdó Terradas (Twitter)

"Cal el suport de les institucions públiques, que hi hagi lleis que recolzin i permetin el manteniment dels projectes, i finalment, cal una comunitat forta, que es mobilitzi i no es cansi"

Quins són, aquests factors?

D’entrada, cal un suport de les institucions públiques, això és fonamental. Per exemple, en el cas de l’hort del Pou de la Figuera, l’ajuntament destina diners per pagar el material, la llum, l’aigua, i s’encarrega que algú gestioni l’espai. Un altre factor important és que hi hagi lleis que recolzin i permetin el manteniment dels projectes, que assegurin que no es pugui construir tan fàcilment en un espai que ha estat reivindicat per a propòsits comunitaris verds. A Barcelona hi ha projectes que han perdut la seva funció a la comunitat després de ser naturalitzats, com una part de l’Espai Germanetes, a l’Esquerra de l’Eixample. I finalment, cal una comunitat forta, que es mobilitzi i no es cansi. Però aquests processos són fluids, hi ha moments on la presència comunitària és forta, tanmateix no és sempre. Tampoc podem projectar massa sobre la comunitat, en molts casos es troba en una situació laboral precària, o amb obligacions laborals, i no es pot esperar que segueixi lluitant-ho tot.

 

"No podem pensar les infraestructures verdes amb relació a les grises.Necessitem regulacions del preu del lloguer, controlar els preus de les immobiliàries, evitar la seva especulació, assegurar més habitatge públic i cooperatiu"

Cal un plantejament inicial que tingui tot això en compte, i mantenir-lo en el temps?

Per mi, la qüestió important és que no podem pensar les infraestructures verdes amb relació a les grises. Si deixem que les propietats immobiliàries segueixin creixent en valor, aquesta propietat grisa tindrà un impacte sobre la verda. Necessitem regulacions del preu del lloguer, controlar els preus de les immobiliàries, evitar la seva especulació, assegurar més habitatge públic i cooperatiu. A Barcelona hi va haver una explosió d’espais verds comunitaris durant la crisi del 2008, perquè no resultava beneficiós invertir en construcció. Però quan el mercat es va començar a recuperar, es va començar a construir de nou en molts d’aquests espais. Això no només ha passat aquí, també a moltes altres ciutats d’Europa.

“Sovint, les propostes d’infraestructura verda que incorporen una fase de consulta pública arriben a la ciutadania en un estat força definit”

 

Com dius, la participació de la comunitat també és un factor clau per assegurar reeiximent de les SbN urbanes.

Sovint, les propostes d’infraestructura verda que incorporen una fase de consulta pública arriben a la ciutadania en un estat força definit. O s’obren en consulta pública, però en un format molt tècnic, que no arriba fàcilment a la població, i que habitualment només ho poden entendre els qui estan especialitzats en l’àmbit. També, per part de la població, falta la confiança de saber que els polítics els escoltaran; poca gent es vol implicar en els debats i la presa de decisions sobre els projectes d’infraestructura verda. Un exemple que il·lustra el paper de la comunitat en aquests projectes és el de la remodelació de l’avinguda verda de Vallcarca, que hem analitzat des del BCNUEJ.

Quin ha estat el rol de la ciutadania en el projecte de remodelació d’aquesta avinguda?

El projecte de creació d’un bulevard verd a l’avinguda de Vallcarca es va planejar el 2002, però està aturat. La idea és enderrocar alguns edificis actualment habitats, ampliant la zona de vianants i les àrees verdes. Aquí, hi ha un sector a favor d’aquests canvis, com els propietaris dels pisos del costat de l’avinguda, conscients que quan aquesta avinguda es naturalitzi, augmentarà el preu d’aquests habitatges. D’altra banda, hi ha la proposta de l’associació Vallcarca Som Barri, que inclou, en part, els habitants dels pisos pendents d’enderrocar. Proposen mantenir aquestes cases antigues, i fer per a vianants els carrers laterals. La intervenció com tal està plantejada (amb l’enderrocament dels edificis centrals) és molt tècnica, estetitzada; però si es vol tenir en compte la veu de la comunitat local, cal fer alguna cosa entremig.

Foto: https://500x20.prouespeculacio.org

 

"Barcelona és un cas progressista en la creació d’espais basats en la natura, amb un lideratge fort i rellevància a escala internacional. El que és difícil per l’ajuntament és trobar l’equilibri amb el poder de l’atractiu econòmic de totes les intervencions verdes que s’hi estan fent"

 

 

Com valores la implementació de SbN a Barcelona?

Barcelona és un cas progressista en la creació d’espais basats en la natura, amb un lideratge fort i rellevància a escala internacional. Per exemple, el model de les superilles s’està pensant de replicar en altres ciutats, ha esdevingut un exemple a seguir. El que és difícil per l’ajuntament de Barcelona és trobar l’equilibri amb el poder de l’atractiu econòmic de totes les intervencions verdes que s’hi estan fent. Hem observat com els preus dels habitatges al voltant de les superilles està pujant, com en el cas de la de Sant Antoni. Al barri de Poblenou també hi ha desenvolupaments interessants, com el del carrer Cristóbal de Moura. És un carrer amb unes innovacions en l’àmbit paisatgístic i de naturalització atractives; hi ha un llac sec amb una gran diversitat de flors, molta vegetació exuberant i bonica. Però aquest espai està rodejat per un hotel en construcció, també per un edifici que serà una residència d’elevat cost per a estudiants estrangers. En general, allà s'està veient una pressió del perfil dels edificis que faran que sigui una àrea molt més exclusiva. Hi estem observant una gentrificació verda, el barri s’està movent cap a un model d’international business hub. El mateix estem observant a la Zona de Sant Martí, a Diagonal Mar. Hi ha un parc que estèticament i a nivell de SbN té molta innovació, però a la vegada el parc està rodejat de pisos de luxe i gratacels.

 

I pel que a la resta de Catalunya, hi ha desplegaments de SbN?

A nivell de Catalunya hi ha exemples molt interessants, en conec sobretot en poblacions properes a Barcelona. Cornellà, per exemple, és un municipi amb molts eixos verds, Mollet del Vallès; a l’àrea del Llobregat; a les poblacions costaneres amb dunes artificials, com el Prat de Llobregat o Vilanova i la Geltrú… És veritat que les SbN poden créixer molt més en comparació amb els països del nord, però no m’agrada establir comparacions d’aquest tipus.

"Els nivells de consum i la petjada ecològica dels països nòrdics és força alta. Hem de pensar en models que ens portin també a una reducció de la petjada de carboni; en definitiva, hem d’aprendre dels altres països, no només comparar-nos-hi"

 

Per què?

Quan ens comparem amb els països nòrdics, veiem que estan més desenvolupats, són més rics i tenen més recursos i un major consum de matèries primeres; així i tot, seguir aquest exemple no contribueix a la sostenibilitat global, normalment. Hi ha un discurs ampli que proposa que la sostenibilitat no només s’ha de mesurar en funció de la naturalesa urbana existent o la restauració de la naturalesa, també l’hem de mesurar en termes de les matèries primeres provinents de països del Sud, les emissions de diòxid de carboni… Si tenim en compte totes les importacions, veurem que els nivells de consum i la petjada ecològica dels països nòrdics és força alta. Hem de pensar en models que ens portin també a una reducció de la petjada de carboni; en definitiva, hem d’aprendre dels altres països, no només comparar-nos-hi.


 

Relacionats

Entrevista

Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.

Entrevista

Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i  rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.

Entrevista

A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.

Butlletí