Gemma Arrom (Set Fonts Energia): “Serà complicat fer canvis cap a la transició energètica si els governs no ens hi ajuden”

La cooperativa Set Fonts Energia, constituïda aquest mes de gener, donarà servei als ciutadans de Sant Julià de Vilatorta (Osona)
20/02/2022 - 19:43

Un dels paratges més singulars del municipi de Sant Julià de Vilatorta – a Osona – és el Parc de les Set Fonts, que rep aquest nom pels set brolls d’aigua que s’hi troben a l’entrada. Antigament, aquest parc havia estat un punt de trobada on les dones del poble hi anaven a buscar aigua i rentar roba en els safareigs que encara avui estan dempeus. Des de l’11 de gener del 2022, ara les set fonts del parc també donen nom a la comunitat energètica local: una cooperativa impulsada per un grup de ciutadans amb el suport tècnic de l’Ajuntament i l’Agència Local de l’Energia d’Osona. D’entre els participants, la Gemma Arrom, veïna de Sant Julià des de fa nou anys, és qui ha participat de manera més activa en el projecte.

D’on va sorgir la teva implicació amb la iniciativa de crear la cooperativa?

Jo sóc enginyera tècnica química, treballo en el sector de l’aigua potable a Aigües Osona, una empresa que forma part del Consell Comarcal d’Osona. Arrel de la relació amb el Consell, des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO) ens van obrir la porta a la possibilitat de crear una comunitat energètica.

 

Com va ser el procés?

A finals d’octubre del 2021, des de l’ALEO ens van fer una xerrada per explicar-nos com es pot treballar en un model de transició energètica, i ens van donar unes quantes pinzellades sobre com la societat pot formar part d’aquesta transició a través del model de la cooperativa. Quan vam veure que això era possible, i que es podia fer a nivell quotidià, unes deu persones ens vam interessar per tirar-ho endavant aquí, a Sant Julià de Vilatorta. D’aquests deu que vam començar, cap de nosaltres sabia gaire cap on anava el projecte; si no ens haguessin acompanyat des de l’Agència de l’Energia en tot el procés, no sé si hauríem estat capaços de tirar-lo endavant.

Gemma Arrom, una de les principals impulsores de la cooperativa Set Fonts Energia SCCL. Fotografia: Gemma Arrom.

 

Tot i així, el projecte va anar agafant forma.

Al novembre es va fer una altra reunió per triar el nom i fer un recull de possibles socis. D’aquests primers, que devíem ser uns 25, en vam triar 10 per redactar els estatuts i fer les aportacions econòmiques. Necessitàvem un mínim de 3.000 euros per poder constituir la cooperativa, de manera que cada soci va aportar almenys 300 euros. L’11 de gener del 2022 vam formalitzar la constitució davant del notari, i ara ja tenim almenys 36 socis pendents de donar-los entrada. En aquest moment, cada soci que entri tindrà la mateixa participació; una acció de 50€.

“De les deu persones que ho vam començar, cap de nosaltres sabia gaire cap on anava el projecte”

I ara, quin recorregut seguirà la cooperativa?

Avancem en dues línies. D’una banda, en acabar de fer múscul com a cooperativa, intentant fer més socis fent més publicitat a nivell municipal. I l’altra és dur a terme la instal·lació de les primeres plaques fotovoltaiques. Des de l’Ajuntament hi ha un projecte per a instal·lar plaques sobre els vestuaris del camp de futbol, que seria d’uns 60 kW. No és una instal·lació gaire gran, però seria un bon inici per començar amb el consum compartit. La setmana passada vam demanar subvenció a l’ICAEN per aquest projecte.

 

 La subvenció és un requisit indispensable per a tirar endavant la cooperativa?

S’hauria d’estudiar, encara no tenim els càlculs fets de quin seria el període de retorn de la inversió amb o sense la subvenció. És molt interessant, perquè aquestes subvencions aporten quantitats elevades; estem parlant d’uns 50.000€ aproximats per un projecte que suposaria un total de 100.000€ i escaig. És pràcticament la meitat. Caldria fer una assemblea de socis, veure quines quotes sortirien, i decidir si ens surt a compte o no. Tot i que sembla ser que a banda d’aquesta subvenció de l’ICAEN, n’hi haurà és. En la transició energètica, si els governs no ens hi ajuden, per moltes cooperatives o ganes que tinguem la societat, serà complicat fer canvis en aquest aspecte.

L’emblemàtic Parc de les Set Fonts, a Sant Julià de Vilatorta, dona nom al projecte. Fotografia: Diputació de Barcelona.

 

A quants socis podreu donar servei, amb aquesta primera instal·lació?

Si arribem a tenir la instal·lació de 60 kW, calculem que podrem repartir entre 1 i 2 kW a cada persona, cosa que equival a entre 30 i 60 socis que estiguin a una radi de menys de 500 metres de la instal·lació. Hi ha socis que estan fora d’aquest radi, però volen ser socis de la cooperativa igualment, o bé perquè volen ajudar a tirar endavant el projecte, o per si es poden adherir a futures instal·lacions.

 

S’hauran d’esperar per poder beneficiar-se dels serveis de la cooperativa.

No, la cooperativa no només té com a objectiu la instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum compartit; també volem que ofereixi altres beneficis, com assessorament per a l’estalvi energètic. I si podem, ens agradaria fer una compra agregada d’energia, o oferir altres serveis com la mobilitat sostenible. Ha sorgit la idea d’instal·lar carregadors de cotxes elèctrics, però encara no sabem si es podrà materialitzar. En qualsevol cas, esperem que el rang dels 500 metres augmenti en els propers canvis legislatius. De moment animem a tota la població de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons (en el mateix terme municipal) que se’n facin socis, i trobarem la manera de fer un treball comú per a tots.

“Des de l’Ajuntament hi ha un projecte per a instal·lar plaques sobre els vestuaris dels camps de futbol, amb un total de 60kW”

Com funcionarà, com a comunitat energètica?

La previsió és que es faci un conveni entre el soci i la cooperativa, on els soci notifiqui a l’empresa comercialitzadora que gasta 1-2 kW de la instal·lació fotovoltaica, i al cap de l'any tingui un descompte en la seva factura elèctrica. Els participants hauran de retornar la quantitat d’aquest estalvi a la cooperativa, i es destinarà a amortitzar el cost de la instal·lació. Depenent de la inversió que haguem de fer, de la subvenció i del període de retorn, el soci haurà de pagar una quota petita de manteniment de la instal·lació. És un sistema similar al d’una persona que es posés plaques a casa.

Acte de presentació de la cooperativa a l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, el desembre de 2021. Fotografia: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.

 

Quin suport vau tenir per part de l’Agència Local de l’Energia d’Osona?

Ens van oferir suport tècnic, en tot el que està relacionat amb la instal·lació de les plaques solars. També en el dia a dia de la gestió de la cooperativa.

 

Quins són els principals obstacles que us heu trobat, en la recent trajectòria de la cooperativa?

Ens costa trobar voluntaris per poder tirar endavant el projecte, perquè tot requereix temps i dedicació. D’altra banda, hi ha aspectes tècnics o administratius que no dominem tant, i hem de recórrer, com han fet altres cooperatives, a un gestor extern per poder fer els tràmits. L’avantatge més gran és que no som els únics del nostre voltant en crear una cooperativa energètica, i seguim els passos de cooperatives que ja s’han constituït i estan alguns passos més avançades que la nostra.

 

Les comunitats energètiques estan proliferant a Osona, on a part de Sant Julià de Vilatorta, almenys 15 municipis tenen en marxa projectes d’aquest tipus. En el vostre cas vau seguir la referència d’alguna iniciativa en concret?

Nosaltres no hem contactat amb cap municipi, perquè l’Agència Local de l’Energia ha centralitzat les diferents iniciatives.


 

 

Relacionats

Article

Aquest divendres, 3 de juny, s'han presentat en sessió telemàtica els resultats sobre els estudis tècnics de potencial fotovoltaic i l'autoconsum compartit entre les empreses de Sant Feliu de Llobregat.

Article

L’Ajuntament de Reus ha impulsat recentment la constitució de l’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar amb fons Next Generation el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus. La comunitat aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon.

Article

El protocol estableix les bases per a la creació d'un marc de col·laboració entre l'Ajuntament, el teixit empresarial local i les entitats signatàries per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques. La durada d'aquest protocol és de dos anys, prorrogable a dos més, i el seguiment anirà a càrrec d'una comissió que es reunirà cada sis mesos. 

Butlletí