Georgina Cepas: "El Foodback, el nou centre d’aprofitament alimentari de Mercabarna, reduirà el malbaratament considerablement en els propers anys"

Periodista
14/03/2022 - 11:25

Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental.  Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!

Mercabarna és un gran hub alimentari. Suposo que això li dona molta responsabilitat en l’aprofitament dels aliments i la minimització del malbaratament.

Així és, Mercabarna ocupa 90 hectàrees i hi treballen 600 empreses ja siguin de majoristes de productes alimentaris com d’activitats de serveis complementaris. Estem parlant de 2,3 milions de tones d’aliments que es mouen cada any.

"Mercabarna ocupa 90 hectàrees i hi treballen 600 empreses ja siguin de majoristes de productes alimentaris com d’activitats de serveis complementaris. Estem parlant de 2,3 milions de tones d’aliments que es mouen cada any"

Per tant, per molt petits que siguin els percentatges de pèrdues, com el volum que es comercialitza és tan elevat, és lògic que sorgeixi una preocupació. Això va passar l’any 2002. En principi, més que no pas el malbaratament, el que preocupava de manera principal era el reciclatge de les fraccions de residus. Per això Mercabarna va posar en marxa un nou pla de residus i es va crear el Punt Verd, que és una planta de transferència de diferents tipologies de residus.

Aquesta infraestructura va permetre detectar que hi havia un volum notable de fruites i verdures que es llençaven per diferents raons i aquí és quan va néixer de forma clara  la consciència de que calia abordar aquesta qüestió. I així es va fer amb un acord amb el Banc dels Aliments.

"Hem fet campanyes destinades tots els usuaris de Mercabarna perquè fossin conscients que tot allò que fos aprofitable no calia que arribés al punt verd i que ho podien donar directament al Banc d’Aliments"

En què va consistir aquesta col·laboració i com ha anat evolucionant?

Se’ls va cedir un espai a Mercabarna perquè ells poguessin rebre donacions d’aliments que d’altra manera potser haurien estat llençats, de manera que això va permetre canalitzar-los i aprofitar-los. Ara hi ha diverses organitzacions treballant en aquest àmbit, però en aquell moment ells eren pràcticament els únics. Aquesta col·laboració ha continuat al llarg dels anys i ha funcionat molt bé.

Hem fet campanyes destinades tots els usuaris de Mercabarna perquè fossin conscients que tot allò que fos aprofitable no calia que arribés al punt verd i que ho podien donar directament al Banc d’Aliments.

En aquest temps Mercabarna també ha anat millorant la seva gestió de residus global i ha arribat a un percentatge de reciclatge i valorització superior al 70%, que és una xifra remarcable.

 

 El 2015 Mercabarna va encarregar un estudi per diagnosticar el malbaratament alimentari en el recinte. Quines van ser les conclusions principals d’aquest treball?

En aquell moment el concepte malbaratament alimentari ja era d’ús habitual. Nosaltres volíem saber com estàvem exactament. Teníem intuïcions, és clar, però volíem un diagnòstic. L’estudi va revelar que el malbaratament era del 0,5%. Però, com deia al principi, tot i ser un percentatge molt baix era sobre un volum enorme.

També es va mirar quina era la casuística d’aquest malbaratament per identificar les línies d’acció que calia emprendre per reduir-lo. Evidentment, les accions per la fruita i verdura no podien ser les mateixes que pel peix i la carn.

"On calia incidir és en la fruita i verdura on el volum era molt elevat i no hi havia uns protocols. L’estudi va confirmar que un dels factors que més contribuïa a malmetre la fruita i la verdura era la calor a l’estiu. I, per tant, quedava clar que la prevenció passava per unes bones infraestructures de conservació"

En aquests dos darrers casos, els residus resultants de la manipulació sempre s’han considerat i processat com a subproductes destinats a la fabricació de pinso animal. La normativa existent al respecte ja estava establerta des de feia anys.

Per tant on calia incidir és en la fruita i verdura on el volum era molt elevat i no hi havia uns protocols. L’estudi va confirmar que un dels factors que més contribuïa a malmetre la fruita i la verdura era la calor a l’estiu. I, per tant, quedava clar que la prevenció passava per unes bones infraestructures de conservació.

Altres qüestions que vam detectar gràcies a l’estudi és que el sistema de gestió de residus i el banc dels aliments no només eren activitats diferenciades, sinó que a més estaven físicament separades en quant a la ubicació a Mercabarna. També vam veure que no hi havia una sistema de monitorització de les quantitats que es llençaven per part dels majoristes.

"Valorem molt positivament aquest gran acord amb els empresaris majoristes situats a Mercarbarna perquè va ser el toc d’inici de tota l’estratègia que des d’aleshores hem vingut desplegat en aquest tema. Sense el suport dels usuaris de Mercabarna res no hagués estat possible. Per tant la seva implicació és un element clau"

Un any després, el 2016, les associacions empresarials que operen a Mercabarna van signar un Manifest de compromís per la reducció del malbaratament d’aliments. Aquest compromís es va traduir en resultats palpables?

Després de l’estudi, vam veure que era necessari involucrar a aquells que s’encarreguen de comercialitzar la fruita i la verdura, que són les empreses que treballen al recinte. Ens vam reunir amb ells per aprofundir en el problema del malbaratament alimentari i la importància de  resoldre’l. I d’aquesta feina de diàleg va sorgir el compromís, que va adoptar la forma de Pla Estratègic d'Aprofitament Alimentari de Mercabarna i que, bàsicament, marca les línies d'actuació per reduir el malbaratament d'aliments, millorar la gestió de residus i promocionar el consum responsable.

Valorem molt positivament aquest gran acord amb els empresaris majoristes situats a Mercarbarna perquè va ser el toc d’inici de tota l’estratègia que des d’aleshores hem vingut desplegat en aquest tema. Sense el suport dels usuaris de Mercabarna res no hagués estat possible. Per tant la seva implicació és un element clau.

"El Foodback permet que tot estigui centralitzat i comptabilitzat amb una traçabilitat absoluta. Ara les sobres de les vendes de fruita i verdura ja no poden anar directament al punt verd sinó que han de passar obligatòriament pel Foodback"

Quin paper hi juga en l’estratègia a favor de l’aprofitament alimentari el Foodback?

El Foodback és un espai situat al costat del Punt Verd i que s’integra dintre de l’esquema del tractament de residus. De fet és una peça clau d’aquest sistema. Ara les sobres de les vendes de fruita i verdura ja no poden anar directament al punt verd sinó que han de passar obligatòriament pel Foodback.

Hem col·locat contenidors intel·ligents als voltant del Mercat de Fruites i Hortalisses, amb un sistema que permet identificar el residu i pesar-lo, de manera que l’usuari el majorista pot quantificar el que està llençant. Hi ha uns límits establerts del que es pot llençar -pactats entre Mercabarna i les empreses usuàries del recinte- i si se sobrepassen el sobrant s’ha de portar al Foodback. Allà es determina si els aliments sobrants es poden aprofitar o no.

El Foodback permet que tot estigui centralitzat i comptabilitzat amb una traçabilitat absoluta. Amb aquest centre d’aprofitament alimentari, Mercabarna pretén reduir el malbaratament alimentari considerablement en els propers anys.

També s’han dut a terme campanyes de sensibilització i comunicació adreçades als treballadors i empresaris del recinte alimentari perquè aportin els aliments sobrants. Quins resultats han donat? 

Efectivament, ja des del 2002 s’han vingut fent campanyes periòdiques de sensibilització i comunicació sempre orientades que tot allò aprofitable no es llencés. Les campanyes han estat destinades les empreses però també a les persones. En aquests moments en què tenim el nou sistema de gestió de residus n’hem hagut de fer una altra per explicar-ne funcionament.

La gent majoritàriament veu el tema de manera diferent que fa 20 anys i la consciència sobre no malbaratar ha pujat molt. Una prova d’aquest canvi de mentalitat va ser la voluntat de signar el compromís que he esmentat abans. Cada vegada hi ha menys aliments sobrants i, si n’hi ha, els mateixos majoristes fan aportacions directes al Banc d’Aliments. Penso que les campanyes han tingut un efecte positiu.

"El model que hem implantat a Mercabarna és un model molt replicable i per tant es pot traslladar a altres grans mercats com el nostre. Es pot adaptar perfectament i aquesta és la raó per la qual també és important divulgar-lo"

Mercabarna també ha volgut projectar a la societat la seva sensibilització a l’entorn del malbaratament alimentari.

El model que hem implantat a Mercabarna és un model molt replicable i per tant es pot traslladar a altres grans mercats com el nostre. Es pot adaptar perfectament i aquesta és la raó per la qual també és important divulgar-lo.

 

El 2020 Catalunya va aprovar la llei de prevenció de les pèrdues i els malbarataments alimentaris. Com valora aquesta norma?

En el país on vivim si no hi ha normes les coses no es fan. De manera que crec que és molt important que s’aprovés aquesta llei perquè tothom comenci a ser veritablement conscient del valor dels aliments i per tenir unes pautes de quantificació que ens ajudin a situar amb exactitud els reptes del malbaratament i a adoptar eines de millora.

Les xifres són fonamentals perquè allò que no es mesura no es pot canviar. A la llar passa el mateix: fins que no peses i tens els números clars no ets prou conscient de la teva quota de responsabilitat en el malbaratament.


 

Relacionats

Entrevista

Ada Parellada va créixer a la cuina de "La Fonda Europa" i porta als gens l'estima pels aliments i la gastronomia. Ara, més enllà de la seva excel·lència com a cuinera i directora del Semproniana, Parellada és reconeguda per la seva implicació en l'aprofitament alimentari i el canvi cultural cap a la recuperació del valor dels aliments. En aquesta entrevista aprofundeix en les arrels  socioculturals del malbaratament, com es viu al seu sector i quines són les estratègies que es poden posar en marxa per redreçar aquest problema socioambiental.

Article

Des de la Plataforma 'Aprofitem els Aliments' s'ofereix aquesta eina de recerca de projectes vinculats a la lluita contra el malbaratament alimentari. Al mapa podeu trobar informació sobre la iniciativa i la manera de contactar amb ells. Podeu accedir al mapa aquí.

Reportatge

El Recooperem és una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari i de reducció de residus, amb l'objectiu de donar una oportunitat als aliments, especialment a tots aquells aliments cuinats que són saludables i que són de qualitat. Al mateix temps, és una iniciativa d'acció social i de cohesió social ja que busca redistribuir i reintroduir nous aliments per a que es consumeixin entre la ciutadania, especialment entre aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica.

Butlletí