Helena Vilardell és mestra, vicepresidenta d’Osona amb bici, i impulsora de Canvis en Cadena. Des d’aquesta última entitat ha contribuït a promoure el bicibús, una iniciativa de mobilitat sostenible i inclusiva adreçada al món escolar. En aquesta entrevista explica els beneficis d’aquesta fórmula de transport i aclareix algunes qüestions relatives a la seva implementació.
Què és el bicibús?
És una modalitat de transport que s’organitza des de les AMPA/AFA i que té com a finalitat que els infants vagin camí a l’escola de forma segura i sostenible. Com que s’ha impulsat des de diverses comunitats educatives, en algun cas els infants són acompanyats per membres de les seves famílies, però en altres casos s’accepten amics, veïns, i altres persones que s’hi vulguin apuntar. Nosaltres des de Canvis en cadena optem per aquesta segona possibilitat, que inclou també infants que hi van pel seu compte.
"Es parteix d’una família que nosaltres anomenem el motor que amb els seus fills té un determinat recorregut cap a l’escola. Aquest recorregut es perfila amb l’assessorament d’entitats ciclistes de la ciutat i queda establert amb unes parades determinades"
Com funciona el sistema?
El bicibús s’adapta a les necessitats de cada centre educatiu i dels seus usuaris. Es parteix d’una família que nosaltres anomenem el motor que amb els seus fills té un determinat recorregut cap a l’escola. Aleshores aquest recorregut es perfila amb l’assessorament d’entitats ciclistes de la ciutat i queda establert amb unes parades determinades que serveixen perquè la resta d’usuaris s’hi vagin incorporant. Naturalment, el pas per cadascuna d’aquestes parades està marcat, com passa amb el transport públic.
D’on prové aquesta iniciativa?
Aquesta iniciativa s’havia fet anteriorment a poblacions com Cardedeu, Sabadell, i altres indrets. A Vic s’havia començat a fer també. Aquestes primeres experiències havien estat efímeres, de fet havien durat poques setmanes. El mes de setembre de 2020, coincidint amb la represa del curs, es va tornar a impulsar amb més força a l’Osona. Des de Canvis en Cadena, conjuntament amb Osona amb bici, vam crear un equip de treball amb la comunitat educativa i amb el suport d’una App vam aconseguir que bicibús tingués molt d’èxit. A més es va preparar material, es van fer xerrades i es va difondre per les xarxes. Això va fer que Sabadell, Lleida, Barcelona i Amposta, per exemple, ho introduïssin en centres educatius. En el cas de l’AMB concretament es va fer a tres escoles de tres municipis: Gavà, Sant Cugat del Vallès i Barcelona .
"El pas del bicibús alenteix el trànsit i, encara que no és el nostre objectiu primari, contribuïm a pacificar els indrets per on passem ja que, de vegades, es circula a massa velocitat"
Pots explicar el paper que ha tingut l’App en el procés?
L’aplicació facilita molt la feina a l’hora de formar part d’aquesta iniciativa. Permet la inscripció dels usuaris i la visualització de rutes, parades i horaris, a banda d’aportar interessants estadístiques sobre l’ús del sistema.
El bicibús s’insereix en el complex esquema de trànsit de la ciutat, quins efectes té en aquest context?
El pas del bicibús alenteix el trànsit i, encara que no és el nostre objectiu primari, contribuïm a pacificar els indrets per on passem ja que, de vegades, es circula a massa velocitat. En alguns indrets aprofitem el carril bici però, com no n’hi ha a tot arreu, hem de passar per la calçada amb convivència amb altres vehicles.
Un altre efecte és la de millora de la senyalització en la ruta ja que, en fer-la, ens adonem de les mancances que hi ha en aquest sentit i podem transmetre-ho a l’administració pública. Aquesta part no està gaire desenvolupada. L’administració sempre va més lenta que la comunitat educativa, però crec que en el futur aquest aspecte s’hauria de potenciar. En algun municipi l’AMPA ha penjat rètols amb indicacions en el recorregut. De tota manera, això a molts municipis no es pot fer. Cal una intervenció pública per portar-ho a terme.
"Des de Canvis en cadena també demanem que els camins que uneixen les poblacions es potenciïn i s’adeqüin per poder trobar rutes encara més segures"
Comentaves ara que, efectivament, no hi ha carril bici arreu. I fora del casc urbà com es fa?
Alguns recorreguts en zona no urbana, com en el cas d Osona per exemple, es fan de vegades en un 70% per la calçada i en aquest cas la seguretat ve donada pel fet de circular en grup, ja que aleshores els usuaris són absolutament visibles. També es mira de passar per vies més secundàries on el trànsit és molt menor. De tota manera, des de Canvis en cadena també demanem que els camins que uneixen les poblacions es potenciïn i s’adeqüin per poder trobar rutes encara més segures.
"El bicibús hauria de tenir pocs anys de vida i morir quan hi hagi hagut la transformació necessària perquè els infants puguin anar sols"
Fa molts anys que es van crear els camins escolars com a itineraris segurs i identificats per una senyalètica. Les rutes del bicibús són complementàries d’aquests camins?
En el cas dels camins escolars la idea és molt bona però des de Canvis en Cadena creiem que tota la població pot ser una ruta per anar a l’escola. El bicibús ha nascut perquè l’infant no pot anar sol a l’escola i perquè la ciutat no té espais 100% segurs. El bicibús hauria de tenir pocs anys de vida i morir quan hi hagi hagut la transformació necessària perquè els infants puguin anar sols.
Què li aporta aquesta fórmula de transport a l’infant?
Sobretot l’adquisició de l’autonomia personal. El nen o nena que surt de casa per unir-se al bicibús ha de tenir en compte un seguit de responsabilitats. Primer, que tots els elements que van amb la bici estiguin a punt (rodes, frens, claus del cadenat, casc). També ha de tenir en compte la puntualitat, perquè quan passi el bicibús estigui preparat per incorporar-s’hi.
Més enllà de l’autonomia, hi ha l’estímul per tenir relació amb infants de diverses edats. Des d’aquest punt de vista el bicibús és molt inclusiu. No cal oblidar el sentiment de pertànyer a un grup de convivència.
Des de la perspectiva dels mestres, jo per exemple, quan rebo infants a la classe que han vingut amb aquesta fórmula de transport, els noto més desperts i amb més energia respecte als que han vingut en cotxe. Això també passa amb els que han vingut caminant.
En aquesta iniciativa que estàs explicant hi ha la influència del pedagog italià Francesco Tonucci. En quin sentit la trobaríem aquesta influència?
Tonucci sempre ha dit que s’ha d’escoltar els infants i, si ho fem bé, tot el que n’extraguem serà beneficiós per a la resta de la ciutadania. A mi em sembla que la iniciativa de bicibús respon bastant a aquesta reflexió.
Quines experiències semblants destacaries en el marc europeu?
Dues experiències rellevants són les de Portugal i Irlanda. Però fora d’Europa també caldria esmentar el cas d’ Austràlia.
"He detectat ganes de transformació dels espais de convivència a escala general i una consciència dels infants en la preservació del medi ambient i ganes d’actuar per l’emergència climàtica"
Hi ha un altre mitjà de transport que s’ha estès per tota la ciutat, òbviament estem parlant del patinet elèctric. Podria formar part del bicibús o és un element aliè a la fórmula i la filosofia d’aquesta iniciativa?
És aliè perquè va a molta velocitat i és molt inestable i per aquestes raons té un risc important incorporat. Sí que és veritat que hi ha famílies que ens han preguntat si podien venir amb el patinet, però la resposta és que no. Senzillament perquè el bicibús no és compatible amb el patinet. És un altre mode de transport diferent que no encaixa en aquest sistema.
Què et fa pensar que el bicibús podria créixer i estendre’s arreu del país?
Crec que amb la pandèmia les persones han experimentat, sobretot a les ciutats, uns nivells de pacificació que mai havien vist i això ha fet reflexionar a moltes d’elles sobre la manera com vivim. Després, penso que el mètode o fórmula de transport que estem implementant comporta il·lusió, activisme, participació, en definitiva un seguit d’emocions i actituds molt positives. Hi ha interès a determinats indrets per posar-lo en marxa, però també he detectat ganes de transformació dels espais de convivència a escala general i una consciència dels infants en la preservació del medi ambient i ganes d’actuar per l’emergència climàtica.
