Els refugis climàtics sempre han estat importants. Zones on podem protegir-nos de la calor en estiu i del fred a l’hivern. Però actualment, amb el canvi climàtic tenim uns estius cada cop amb rècord de temperatures i amb més dies superant màximes de 35ºC-40ºC.
Raül Toran és responsable de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) d'ISGlobal. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València (UV), Màster en Salut Ambiental (UV/Universitat Internacional Menéndez y Pelayo) i Màster en Comunicació Científica (Universitat Pompeu Fabra).
Té més de 20 anys d'experiència en el camp de la divulgació i la comunicació de la ciència. És Project Manager de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), on prèviament va ser president. És membre del comitè científic assessor de Vil·la Urània i de diversos esdeveniments com la Festa de la Ciència de Barcelona i la Setmana de la Ciència de Catalunya.
"El projecte Oasi Climàtic pretén detectar refugis climàtic a Nou Barris, a la ciutat de Barcelona."
Ha supervisat diferents projectes divulgatius com el projecte europeu CitieS-Health, BiblioLab Ciència, Nit de la Recerca a Catalunya, node Barcelona (2018-2023) i Parking Day Barcelona, entre d'altres. És membre fundador de l’associació PRISMA Ciència i coordina en grup LGTBIQA+ del PRBB.
Què és i en què consisteix el projecte Oasi Climàtic?
El projecte Oasi Climàtic, coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Associació Laboratori d’Emergències Urbanes (LEMUR) i Tarpuna S.c.c.l., organitza les primeres sessions amb el públic per detectar espais de refugi climàtic a Nou Barris. A més farà sessions al setembre i octubre a instituts. Aquest projecte compta amb el suport de les subvencions pel clima de l’Ajuntament de Barcelona. En el projecte s’implicarà una comunitat de jovent i gent gran de Nou Barris en el co-disseny de solucions per la millora de l’espai urbà en clau climàtica, oferint solucions col·lectives i innovadores al mateix entorn.
Per què fer-ho a Nou Barris?
Es tracta d’un projecte pilot a Barcelona i vam plantejar fer-ho a Nou Barris per detectar conjuntament, amb la ciutadania els possibles refugis climàtics i veure quins espais públics es poden millorar per poder considerar-se refugis climàtics. En paral·lel, treballarem continguts didàctics sobre l’adaptació i resiliència al canvi climàtic a escala de districte. Els resultats de tot el procés es traslladaran al districte de Nou Barris i es podran estendre a altres districtes de la ciutat.
Quines són les principals activitats que s’estan planejats?
El projecte consta de diverses accions com la creació de càpsules formatives innovadores en clima, transició energètica, salut urbana i regeneració urbana per a jovent i gent gran, desenvolupar dinàmiques de vinculació i cohesió, a partir de reptes estratègics com el clima i la salut, promoure la creació d’una comunitat de pràctica en temes de refugis climàtics i intercanviar coneixement entre els participants a través del co-disseny dels espais urbans.
"Cal tenir espais frescos i amb ombra per passar les hores de màxima radiació solar."
Es faran sessions de co-disseny d’espais de refugis climàtics urbans al barri, en clau de salut global i protecció pel clima. Tota aquesta informació es recollirà com a experiències en format posts i crearem un vídeo i exposició per mostrar els principals resultats del projecte. Se celebrarà una jornada final per explicar tot el procés.
Com ajudar per detectar un possible oasi climàtic i treballar per convertir-lo en una de salut pública com a ciutadans?
A través de la participació ciutadana es poden detectar oasis climàtics al barri. És a dir, detectar espais frescos i amb ombra en períodes d’altes temperatures que cada cop són més intensos i freqüents. També podem detectar espais on cal millorar la infraestructura (bé perquè s’ha deteriorat o bé perquè cal millorar les zones d’ombra) o canviar l’ús dels espais públics perquè siguin realment un refugi climàtic.
Per què són tan importants els refugis climàtics avui?
Els refugis climàtics sempre han estat importants. Zones on podem protegir-nos de la calor en estiu i del fred a l’hivern. Però actualment, amb el canvi climàtic tenim uns estius cada cop amb rècord de temperatures i amb més dies superant màximes de 35ºC-40ºC. Cal tenir espais frescos i amb ombra (biblioteques, parcs, jardins, centres cívics, escoles...) per passar les hores de màxima radiació solar i seguir certs consells com hidratar-se bé, protegir-se del sol durant les hores de màxima radiació, caminar per l’ombra el màxim possible, no fer activitat física o grans esforços físics en cas d’episodis de temperatures extremes, etc.
Estan les ciutats més amenaçades que les zones rurals pel que fa a l'augment de les temperatures?
L’augment de temperatures és una amenaça tant zones rurals com urbanes. És una amenaça per les persones, els ecosistemes i els territoris. Estem veient que els episodis de sequeres cada cop són més freqüents i intensos. Però a les ciutats l’augment de temperatures pot ser més greu, ja que aquí té lloc l’efecte de l’illa de calor: es calfen molt més que les zones rurals perquè els materials amb els quals estan fetes (sobretot per formigó i asfalt) absorbeixen la calor que desprenen posteriorment un cop que el sol s’ha post, per la qual cosa la temperatura és superior a les zones residencials del voltant.
Han de fer-se més petites, doncs, les ciutats?
El model de ciutat compacta és el millor model de ciutat. La coneguda com a ciutat dels 15 minuts, per evitar desplaçaments innecessaris i tenir tots els principals serveis a prop. A banda, les ciutats s’han d’adaptar per fer front a l’augment de temperatures: hem d’incrementar els espais d’ombra, hem de tenir més espais verds, arbres frondosos (a ser possible de fulla caduca, per tenir ombra en estiu i que deixi passar el sol en hivern), també espais frescos amb aigua. És a dir, ciutats adaptades a l’augment de temperatures. Es poden anar substituint els materials que absorbeixin la calor (com l’asfalt) per altres que no ho facin tant, tenir sostres amb materials reflectants (pintats de blanc) i amb plantes i més espais verds que refresquen la ciutat. Hem de renaturalitzar les nostres ciutats.