Irene González és enginyera de camins, sòcia i voluntària d’Enginyeria sense Fronteres (ESF) des de fa 15 anys i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i l’autora principal de l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat”. La conclusió de l’estudi és que les dones –i especialment les mares soles, les dones grans, les treballadores domèstiques i les dones immigrants– tenen més risc d’estar en situació de pobresa energètica. I també pateixen més els efectes.
A l’estudi, a partir d’entrevistes, també s’han analitzat les conseqüències de la pobresa en la salut física i psicològica de les dones que la pateixen, i en la dels menors que tenen a càrrec.
Què és la pobresa energètica?
No és gens fàcil definir que és la pobresa energètica. Depèn, de fet, del punt de vista. Per a uns és no poder mantenir un habitatge a una certa temperatura per baix de la qual es desenvolupen diverses malalties; per a altres és dedicar més d’un 10% de la renda a pagar els subministraments; hi ha qui diu que és tenir deutes en el pagament de les factures. No hi ha un consens, no tenim una sola definició de què és la pobresa energètica. Però nosaltres pensem que, més enllà del consens, el que és important és analitzar cada situació, perquè un sol criteri pot ser enganyós. Si ens fixem en el criteri del 10% de la renda per subministraments, per exemple, poden entrar-hi persones que fan un sobreconsum, i no és el cas de la gent que no es pot permetre pagar la factura. De fet, aquestes persones consumeixen el mínim possible, si poden fer servir una manta en lloc de la calefacció, ho fan.
La disparitat de dades, a més, és molt gran en funció dels criteris. Segons com ho comptabilitza el Regne Unit, a Espanya afectaria el 10% de famílies, però si ens fixem en l’indicador de la renda disponible un cop descomptades les despeses d’habitatge i subministraments, podríem estar parlant del 21% de les famílies.
D’on neix la idea de fer aquest estudi sobre gènere i pobresa energètica?
Nosaltres, a l’Aliança contra la Pobresa Energètica, fem assessoraments a persones afectades per ajudar-los a resoldre els seus casos. Vam detectar que hi havia moltíssimes més dones que homes i vam voler veure si realment hi ha una causalitat, si hi havia un lligam.
Quines són les conclusions de l’estudi?
Hem trobat que hi ha una relació, que el gènere és un factor de vulnerabilitat per patir pobresa energètica. I, a més, la pobresa energètica té conseqüències específiques sobre les dones. Per exemple, a Catalunya les dones dediquem el doble d’hores a les tasques domèstiques (13-14 hores setmanals els homes, 28 les dones, de mitjana). I aquestes tasques estan extremadament lligades als subministrament d’energia. És a dir, l’absència de llum o gas la pateixen molt més les dones perquè encara s’hi dediquen molt més a la llar.
“Els col·lectius més vulnerables són les famílies monoparentals encapçalades per una dona sola, les dones soles majors de 65 anys, les treballadores del servei domèstic, les mestresses de casa, i les dones immigrants”
Quins col·lectius heu identificat com a més afectats?
De vegades part de la realitat queda amagada sota dades massa generals. És cert que la incorporació de les dones al mercat de treball és molt àmplia, però quan creues dades amb altres factors trobes pics de desigualtat. I amb aquest plantejament hem identificat com a col·lectius més vulnerables les famílies monoparentals encapçalades per una dona sola, les dones soles majors de 65 anys, les treballadores del servei domèstic, les mestresses de casa, i les dones immigrants. A l’APE tenim molts casos d’aquests col·lectius. Més d'un 60% de les ajudes que es dónen a l'Institut de Serveis Socials són per a dones. I solen ser elles les que es fan càrrec de la responsabilitat de buscar aquestes ajudes, de resoldre els problemes de la llar. La gestió, l’exclusió social i les conseqüències psicològiques que se’n deriven recauen sobre les dones.
I també tota l’estigmatització social associada. Hem d’acabar amb la idea de que qui no paga la llum és perquè no vol. A moltes d’aquestes famílies els encantaria poder fer-ho i lliurar-se, a més, de la càrrega mental que suposa aquest deute.
Podries explicar algun cas concret de les conseqüències de patir pobresa energètica?
Tenim el cas d’una mare sola amb quatre fills que no poden posar la calefacció, s’abriguen amb mantes i dos dels nens estan malalts. Ella ha hagut de fer moltes gestions perquè no li tallin la llum i la situació li ha provocat una gran angoixa que li ha afectat la salut.
I tenim casos com el de la Rosa, la dona gran que va morir a l’incendi de casa seva, que va ser un cas molt paradigmàtic d’algú que no té la capacitat d’interpretar el avisos de tall de subministrament o de fer les gestions necessàries per evitar-los. A més, Gas Natural va ometre la llei que tenim a Catalunya que l’obligava a consultar l’ajuntament sobre la situació d’aquesta persona abans de fer el tall. I això encara passa: la llei ha evitat molts talls, però continua havent casos en què no es compleix.
"La llei ha evitat molts talls, però continua havent casos en què no es compleix"
Quin és el procés per buscar ajuda que ha de seguir una família que no pot fer front al pagament dels subministraments?
Si una família no paga la factura i acumula un deute, abans les empreses subministradores enviaven un preavís de tall i la família havia d’anar a serveis socials, demanar un informe de vulnerabilitat que tenia sis mesos de vigència i presentar-lo a la companyia. Ara la llei deixa d’exigir a les persones que demostrin que són pobres. Amb la nova normativa, abans d’enviar una avís de tall o de tallar el subministrament, les empreses han d’informar-se de la situació de renda d’aquests abonats a través de l’ajuntament corresponent. Si la família està en situació de vulnerabilitat, segons els criteris que tipifica la llei, no es pot fer el tall. El que no es resol és què passa amb el deute que s’acumula. Tal i com ho tenim ara, es perpetua la situació de pobresa. No és una solució a llarg termini.
Per altra banda, molts ajuntaments tenen un fons de solidaritat per ajudar les famílies a pagar les factures, però això és un sistema pervers, perquè estem transvasant diners públics a les empreses privades. Les empreses energètiques, tot i ser privades i regir-se pels beneficis, haurien de tenir certa responsabilitat sobre els seus consumidors vulnerables, perquè el que comercialitzen és un bé bàsic per a la vida de les persones. Si només volen guanyar diners, s’haurien de dedicar a una altra cosa.
"Les empreses energètiques, tot i ser privades i regir-se pels beneficis, haurien de tenir certa responsabilitat sobre els seus consumidors vulnerables, perquè el que comercialitzen és un bé bàsic per a la vida de les persones"
Les noves distribuïdores també actuen com les cinc grans empreses energètiques?
No. Les cinc majoristes són les que marquen els preus i les que es veuen forçades segons aquesta llei en els casos de pobresa energètica. Altres empreses de tipus cooperativa, per exemple, abans d’arribar a aquest punt, tracten aquestes situacions a les assemblees i busquen altres solucions. Serien un pas intermedi en el camí que pensem que hauríem de seguir.
Quin seria aquest camí? Quina seria la solució contra la pobresa energètica?
La millor solució seria tornar els subministraments a mans públiques. Amb l’aigua tenim molts exemples que estan funcionant, no només el cas exemplar de París, sinó aquí mateix: Collbató o Montornès, per exemple, tenen gestió municipal de l’aigua. I Terrassa i Badalona estan en procés de tornar a tenir-la. Està comprovat que quan la gestió és pública hi ha menys talls, no augmenten tant les tarifes i la qualitat del servei no disminueix. I creiem que això és el que s’hauria d’aplicar en el cas de l’energia. L’energia és un dret sense el qual no es poden tenir unes condicions de vida dignes i, per tant, no hauria de ser un bé de negoci. Les famílies han de poder tenir-hi accés en unes condicions que els permetin dur una vida amb totes les oportunitats.
Posats a demanar, el model ideal seria que la generació, la producció i la distribució d’energia estiguessin en mans públiques, amb xarxes de nivell local en què hi hagués un control i una participació de la ciutadania en la gestió de diversos aspectes, inclosos els casos de la gent que no pot fer front als pagaments. Quan parlem amb municipis de la Xarxa de la Sobirania Energètica, per exemple, ens expliquen que als seus pobles no tallen la llum a ningú perquè saben qui són i coneixen la seva situació. Hem d’intentar deixar de ser consumidors anònims i que hi hagi xarxes municipals amb responsabilitat pública que garanteixin el benestar de les persones.
"Ara com ara el més fàcil seria fer una tarifa social lligada a la renda"
Mentre es torna, o no, a la gestió pública, quines mesures es poden prendre?
Ara com ara el més fàcil seria fer una tarifa social lligada a la renda i no un bo social de descompte que és el que tenim. A més, la liberalització de l’energia ha fet que ‘miraculosament’ coincideix que quan més es necessita, més puja el preu. Això impedeix que ni tan sols es pugui fer una planificació del que costarà, i per a les famílies que lluiten per pagar aquestes factures suposa una dificultat més.
Pel que fa al bo social, recentment s’ha aprovat un Decret Llei que el modifica.
El que canvia és que ara part d’aquest bo social el pagaràn totes les empreses comercialitzadores, però només el podran oferir aquelles que estan al mercat regulat (per tant, les de l'oligopoli), i això no és gens favorable a les petites. D'altra banda és un moment crucial perquè s'ha de definir, arrel d'aquest real decret, el concepte de vulnerabilitat.
"El bo social és només una rebaixa parcial i no soluciona el problema estructural"
El bo social en realitat és una reducció d’un 25% d’una part de la factura i a més requereix baixar la potència de manera important, per la qual cosa no totes les famílies s’hi poden acollir, perquè els impediria un funcionament normal de rentadora i vitroceràmica, per exemple, que són molt habituals. És només una rebaixa parcial i no soluciona el problema estructural. El Decret Llei, és per tant, totalment insuficient. I tot i això alguna de les grans companyies vol presentar-hi recurs en contra.
I mentrestant, continuen els entrebancs a la generació d’energia renovable que podria ser molt més barata.
És que l’energia és un gran negoci, sobretot a l’estat espanyol. Mentre altres països europeus estan fent el canvi cap a les energies renovables, aquí es graven amb impostos absurds i s’impedeix avançar cap a l’eficiència energètica. El que hi ha és una lluita d’interessos molt gran que en cap cas té en compte el benestar dels ciutadans. I on més portes giratòries hi ha és al sector elèctric.
