Font: SINC
En aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26), la salut i la seva relació amb la crisi climàtica han adquirit gran protagonisme. Jaime Martínez Urtaza és especialista en seguretat alimentària global i epidemiologia i estudia l'evolució dels patògens perillosos per als humans. Ens explica que la urgència per recuperar l'activitat econòmica després de la covid-19 està frenant les mesures contra l'escalfament, l'impacte de les quals és més gran en persones vulnerables com nens i ancians.
La investigació del científic Jaime Martínez Urtaza integra diferents disciplines: biologia molecular, microbiologia, genètica poblacional, oceanografia, epidemiologia i ciència del clima. Amb aquesta perspectiva plural, ha participat com a especialista en el grup de treball de malalties infeccioses per al darrer informe de Lancet Countdown sobre salut i canvi climàtic.
Quin paper li atorga a les cimeres del clima?
És una pregunta difícil de contestar. El que veiem és que passen els anys i que -aquesta és la 26a- seguim pràcticament on érem, dient que el límit d'1,5 ºC no s'aconseguirà. A més, les polítiques energètiques i l'ús i els costums quotidians tampoc no canvien. Això indica que no estem fent gaire i és una mica desesperant. Qualsevol canvi que pugui resultar productiu ha de ser molt ben plantejat des de les altes esferes polítiques cap a l'activitat diària dels ciutadans; no obstant això, en el dia a dia no s'observa que la gent prengui decisions de la seva vida basades en el canvi climàtic. Encara no estem en aquest nivell.
"Dir a la gent com comportar-se ajuda a assolir l' objectiu, però la ciutadania ha de veure que els polítics també estan a la mateixa posició. El que no pot ser és que les mesures polítiques siguin incongruents"
Quin missatge cal transmetre perquè cali en la gent i s'uneixi a una lluita que ens beneficia a tots com a espècie?
El missatge catastrofista no és efectiu perquè cansa. Estic més a favor de motivar a l’acció, que és una cosa que es comença a fer. D'una banda, dir a la gent com comportar-se ajuda a assolir aquest objectiu, però la ciutadania ha de veure que els polítics també estan a la mateixa posició. El que no pot ser és que les mesures polítiques siguin incongruents. És un cercle viciós que no s'acaba de trencar. El canvi és de tanta magnitud que ha d'arribar a cadascun dels nivells socials, empresarials i econòmics. Tota la cadena ha d'estar implicada. A més, és un problema de desigualtat. És molt difícil convèncer algú que consumeixi un producte local, perquè és millor, quan li costarà cinc vegades més que un altre que arriba de l'altra banda del món.
Segons l'estudi publicat recentment a The Lancet, del qual és coautor, s'estan començant a revertir els avenços en la lluita contra la seguretat alimentària i hídrica. De quina manera?
El que reflecteix la nostra feina és que no hi ha una progressió com s'esperava. És a dir, que crèiem que a mesura que s'anessin implementant mesures, s'aniria assolint aquest objectiu de 1,5 ºC de l'Acord de París. No obstant això, és molt poc probable que la cosa s'hi quedi. Sembla que anirà a més, a 2 ºC i 2,5 ºC, de manera que les conseqüències seran devastadores. Ja no hi ha marge de maniobra. D'altra banda, s'esperava que la sortida de la pandèmia i de la COVID arribés a prendre mesures més estrictes i dirigir-se més cap a aquest màxim, però es veu que la urgència i les necessitats que ha creat la COVID-19 van justament en direcció contrària. S'estan tornant a fer les coses ràpidament, per sortir de l'angoixa i recuperar l'activitat, moltes vegades amb efectes més nocius.
"No hi ha protocols, ja no només per a malalties infeccioses, sinó sobre l'impacte del canvi climàtic en la salut"
Pel que fa als protocols, s'han millorat en aquest sentit?
Precisament aquest estudi, que és una col·laboració massiva de moltes institucions internacionals, ha demostrat que no hi ha protocols, ja no només per a malalties infeccioses, sinó sobre l'impacte del canvi climàtic en la salut. Per exemple, en el dia a dia de la política sanitària espanyola, seria incapaç de dir-te si s'està engegant alguna política en tema de salut adreçada al canvi climàtic. Sí que es fan estudis, com l'impacte de les onades de calor o altres fenòmens climàtics, però a molts països no existeix ni tan sols infraestructura per fer-ho possible.
Per què estem així en aquest moment, quan hem passat una pandèmia i veiem la crisi climàtica i les seves conseqüències ja actualment?
Per fer estudis dels efectes de canvi climàtic en qualsevol aspecte, calen bases de dades històriques molt robustes. Si intentes obtenir dades sobre malalties infeccioses amb més de 30 anys d'antiguitat, et trobes que per a la majoria no n'hi ha. A molts països falta aquesta recopilació històrica. Per aquesta raó, la majoria de les investigacions es troben als EUA, Regne Unit i als països nòrdics, on sí que hi ha tradició i s'han recollit al llarg del temps.
"Les sequeres en una regió del planeta poden fer que les persones es desplacin i emigrin, cosa que pot portar malalties que abans no existien a noves zones"
Pel que fa a la seguretat alimentària, a quins nous reptes ens haurem d'enfrontar?
Un dels punts principals és que el canvi climàtic afecta, sobretot, les poblacions més vulnerables, és a dir, nens i ancians de països on els ingressos són baixos. Si ve, per exemple, una onada de calor i estem dient que a Espanya gairebé es va assolir un nou rècord de temperatura, vorejant els 50 ºC, cal pensar en un món d'aquest tipus i adaptar-nos a aquestes circumstàncies. Només una part de la població tindrà recursos per combatre aquesta situació amb aire condicionat, per exemple. Aquells que no hi poden accedir estaran més exposats.
Això es pot extrapolar a països de baixos recursos on no poden fer res per adaptar-s'hi. A més, els seus efectes són moltes vegades difícils de diferenciar. Per exemple, les sequeres en una regió del planeta poden fer que les persones es desplacin i emigrin, cosa que pot portar malalties que abans no existien a noves zones. Un efecte col·lateral pot sorgir amb problemes migratoris, demogràfics i de salut de manera directa.
I a Espanya?
Espanya està, per la seva posició geogràfica, molt exposada als efectes del canvi climàtic. Hi ha repercussions molt notables, tant en l'augment de temperatures mitjanes com en els règims de pluges a tota la zona nord, on ha canviat totalment el clima, sobretot en èpoques hivernals. Penseu que moltes vegades el canvi climàtic no està relacionat amb l'augment de la temperatura, sinó que no hi ha oscil·lació tèrmica entre la màxima temperatura i la mínima de l'any. Si els hiverns no són tan freds com abans, això pot tenir més impacte per a la salut. Augmenta el cicle de vida dels mosquits, que són vectors de malalties infeccioses, i el període d’exposició, així com el nombre de casos i el risc associat. A nivell quantitatiu els efectes són més grans a mesura que et vas acostant als pols. D'alguna manera, l'escalfament es farà encara més manifest a les zones d'altes latituds d'Europa, com Noruega o Suècia i tota la regió del Bàltic. No afecta totes les regions de la mateixa manera.
Quan parla de malalties infeccioses, a banda de les transmeses per mosquits, quines altres patologies estudia?
L'estudi de The Lancet va començar estudiant, per exemple, el dengue. Altres malalties, en què jo he treballat molts anys, són les transmeses per aigua per Vibrio parahaemolyticus, on en ser bacteris que depenen de les zones costaneres i associades al consum de marisc, si viuen en aigües més calentes podran prosperar en més quantitat i expandir-se. En escalfar-se les costes, la distribució d'aquests bacteris patògens va augmentant cap al nord, de manera que els últims ja s'han detectat gairebé al nivell del pol nord. El que als anys 70 i 80 eren bacteris considerats d'origen tropical, amb infeccions gairebé limitades a la regió d'Àsia, avui dia estan causant infeccions a tot el món i zones de latituds tan altes com el Bàltic.
"En escalfar-se les costes, la distribució dels bacteris patògens va augmentant cap al nord, de manera que els últims ja s'han detectat gairebé al nivell del pol"
També ha estudiat que El Niño o la Niña influeixen en aquestes malalties.
Són fenòmens diferents del canvi climàtic. El Niño sempre ha existit de forma històrica. Passa sovint, no sempre periòdicament, sinó quan es donen una sèrie de condicions. Té un impacte climàtic a escala mundial perquè canvia el clima a diferents regions. On més afecta és al Perú i Xile, i converteix unes costes que són desèrtiques a un clima tropical amb pluges torrencials. Això fa que els mosquits es reprodueixin i arribin a llocs on normalment no hi ha aigua. Els anys del Niño són normalment més calents i plujosos, per la qual cosa aquestes malalties s'expandeixen. El que sembla, però no és clar, és que els esdeveniments del Niño s'han anat intensificant en força a mesura que hi ha hagut més escalfament.
Com es treballa en un grup com el seu, amb camps de recerca tan diferents?
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estem treballant en genòmica i en evolució, però tinc una sèrie de col·laboradors, amb qui treballo des de fa anys, com Joaquín Triñanes, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que és l'altre espanyol de l’informe de The Lancet. Ell és un físic oceanògraf i maneja totes les dades de clima i oceà per satèl·lit. Fa models de mapes que són el que apareixen als meus treballs. Per a altres estudis, comptem amb epidemiòlegs clàssics que treballen al Centre Europeu de Transmissió de Malalties a Estocolm, on vaig estar treballant fa uns anys. També hi col·labora l'Institut Nacional del Perú, on sóc assessor científic. Aquests estudis es fan gràcies a la contribució de científics repartits per tot el món.
Ara que estem superant la pandèmia, quines malalties emergents ens han de preocupar?
Amb el canvi climàtic i la destrucció del medi ambient, cada cop estem més exposats a aquest contacte directe amb animals salvatges. Els hàbitats naturals que estem destruint ens feien de matalàs per evitar aquestes malalties infeccioses. Al meu camp, continuem treballant a l'àrea de Vibrio, utilitzant la seqüenciació de 10.000 de tot el món per fer la distribució global de totes les poblacions patògenes i com poden estar interconnectades. Amb el grup d'Oscar Cabezón de la UAB estem fent seqüenciació i estudis de la fauna salvatge enfocats a conèixer aquests patògens d'origen zoonòtic que poden ser risc per als humans en el futur. L'estudi actual és de poblacions de ratapinyades de Catalunya, per veure quin tipus de patògens poden tenir aquests animals que, ara, o en el futur, suposin riscos per als humans.
