John Lawton: 'els ciutadans hauríem d'animar als polítics a ser valents'

Per quin moment passa actualment l'ecologia? Jo crec que s'està convertint en una disciplina molt important. Els polítics i la societat, han d'escoltar més, entendre el què els està dient. Per exemple, el comandament de les piscifactories, el control de les plagues o bé el creixement sostenible són activitats que depenen de l'ecologia. La ciència de l'ecologia vol prevenir el creixement insostenible, la pesca fora de control! I més ara amb el canvi climàtic que afecta globalment, cal tenir-la en compte! Com podem les persones ajudar a aturar el canvi climàtic? Bé, aquesta resposta depèn més de la meteorologia, la física o la química. Però, l'ecologia informa del procés del canvi climàtic, preveu què pot passar en el futur. Si continuem aniquil·lant les plantes -que són les que ens deslliuren del CO2 durant el dia- i construint massivament, acumularem més CO2 i alhora contribuirem a fer possible l'escalfament global. El procés de l'escalfament global es retroalimenta, perquè el canvi climàtic fa que la vegetació mori i això comporta més diòxid de carboni, llavors l'escalfament global va més ràpid! L'ecologia ens diu què pot arribar a passar, fa una funció preventiva i per això és tan important. Què és el què fa avui dia que els ecosistemes siguin més inestables que en el passat? A veure, la veritat és que tenim bons coneixements d'aquest tema sobretot amb l'informe de 'l'ecosistema del Mil'lenni', que es va realitzar amb milers de científics de tot el món preveient el què podia passar amb el canvi climàtic en el tombant de mil'lenni. Vam veure que el 60% dels ecosistemes són insostenibles i per utilitzar una analogia econòmica, estem gastant més diners que l'interès que s'està generant. Ens estem menjant el capital de la Terra, de la natura. Els ecosistemes són menys estables perquè traiem més del què s'hauria de treure. La veritat és que la disminució de les espècies que s'estan extingint afecta. Si s'extingeixen les espècies, els ecosistemes es converteixen en inestables. Per exemple no tenim piscifactories que siguin sostenibles. Un gran exemple d'això és el Mediterrani, sobretot la part occidental, que està molt contaminada i cada cop hi ha menys peix, o no n'hi ha, directament. Quins són els impactes més alarmants que rep la natura a partir de la pol·lució? L'impacte principal seria la destrucció dels hàbitats naturals, la deforestació i la sobreconstrucció, s'està construint massa. I el segon impacte seria, fer agricultura de forma insostenible i també amb la cria de peixos en les piscifactories, tot s'està fent de manera exagerada. I el punt d'inflexió és la contaminació! En algunes parts del món sí que s'està millorant, com per exemple, Europa. En alguns llocs europeus sí que els rius estan més nets que quan jo era petit i també l'aire és més pur però en altres s'està empitjorant de forma exponencial. Per exemple, la contaminació de plàstics en l'oceà també està creixent desmesuradament però el pitjor contaminant, sens dubte, és el diòxid de carboni (CO2) que afecta al canvi climàtic. El CO2, podríem dir que és un contaminant global, però localment n'hi ha molts d'altres. I calen més accions locals o globals? S'hauria d'actuar de totes maneres: globalment i local. Cada país ha d'actuar de forma ràpida. Amb la UE tenim una gran força per afectar positivament la natura. Les coses positives que passen al medi es fan gràcies a la UE, a Europa. Però tenim un gran repte, perquè les conseqüències seran catastròfiques per a tot el món en conjunt. Per exemple per a les noves potències emergents, Xina, Índia i Brasil, que volen desenvolupar-se. Amb tota la tecnologia disponible actualment, no serà possible de reduir la tendència de contaminació fins que passin 30 o 40 anys. Així que hauríem de proporcionar la tecnologia per contaminar menys en els països en vies de desenvolupament. I en els països del Primer Món, hauríem de contaminar menys. El què hauríem de fer és contraure i relaxar la natura, no podem pas estar sempre al límit. Sí que suposa un esforç polític, i aquestes polítiques no són fàcils d'implantar, al principi es perden vots; però és possible si els polítics són valents. I crec que els ciutadans hauríem d'impulsar i animar els polítics a què ho fessin. Quins són els elements bàsics perquè una societat o un ecosistema sigui sostenible? Crec que el més important és aprendre a respectar els límits de la natura. Per exemple, el què està passant a l'Estat Espanyol amb l'aigua és un exemple que caldria subratllar. El tema de l'aigua a Espanya no es porta de manera sostenible i no es pot continuar d'aquesta manera. I quina seria la solució? Òbviament la solució no és transportar aigua del nord d'Espanya al sud i diversificar els rius. Potser una de les possibilitats seria deixar de construir camps de golf. Una altra solució, podria ser dessalar l'aigua del mar utilitzant energia solar, però esclar, llavors l'aigua augmentaria molt de preu i la gent hauria de pagar molt per l'aigua. També es podria plantejar la possibilitat de regar els camps de golf amb aquesta aigua dessalada. Jo crec que el principal és fer coses coherents. Tot el què fem afecta al medi! Crec que la societat al cap de 30 o 40 anys haurà de canviar per força, haurà de ser diferent de la d'avui. No serà una societat pitjor, no viurem un moment pitjor, però sí que serà diferent i s'ha de començar a treballar ja! No estic dient que aquest canvi s'hagi de fer per demà, però sí que es veritat que ens hem de començar a conscienciar ara. Com veu Barcelona? Barcelona, per exemple, és una ciutat que té un servei de transport públic molt bo, però malauradament també té molts cotxes a la ciutat. Així que, des del meu punt de vista, el què els polítics haurien de fer, seria encarir el fet d'anar en cotxe. Si no es fa és perquè és una política una mica arriscada. Hi podria haver el remei de conduir cotxes elèctrics o cotxes impulsats per hidrogen, que contaminarien menys. Cada cop hi haurà més conflictes armats per culpa de l'accés o el subministrament o repartiment d'aigua o energia. Com es posiciona vostè? Què caldria fer? És això el què em preocupa! Pensem en el conflicte d'Israel i Palestina com un conflicte de religió o de cultura, però no és veritat, és una guerra sobre l'aigua, és una guerra sobre la terra. La Franja de Gaza és una de les zones on hi ha més gent de tot el món. Està superpoblada! La guerra és pel territori i per l'aigua. També hi ha hagut altres casos, com el genocidi horrorós que va tenir lloc a Rwanda. Aquest genocidi no va ser per causes de cultura, va ser un genocidi per culpa dels recursos naturals: de l'aigua, del menjar, de coses com aquestes. A Europa, per exemple, a l'Estat Espanyol, sí que sou conscients de la quantitat d'immigrants que estan arribant a Espanya. I la veritat és que no es pot dir que siguin immigrants econòmics, que vinguin aquí a buscar una economia millor, sinó que són refugiats ambientals, per dir-ho d'alguna manera, ja que en els seus països hi ha tanta contaminació del Primer Món, que ells han d'emigrar fora. A llarg termini Europa no podrà parar aquesta arribada d'immigrants i el què cal fer és deixar d'invertir en evitar que arribin aquests immigrants, i usar aquests diners per ser més sostenibles; utilitzar l'aigua més correctament, i fer del Tercer i del Primer Món llocs més habitables i més sostenibles. En cas contrari, arribarem a tenir molts conflictes i molt preocupants. Si ara pensem que l'arribada d'immigrants resulta cara per a un país, doncs, el què passarà en el futur encara anirà a més si es continua amb aquesta tònica. Què opina de la 'fuga de cervells' que pateix l'Estat Espanyol o fins i tot Europa, en detriment dels Estats Units d'Amèrica? Doncs, la situació és igual que a Gran Bretanya. Ser científic és una activitat global, és una comunitat global, la dels científics. I gràcies a internet aquesta comunitat cada cop és més global. Personalment, crec que és bo que els científics joves viatgin a altres països i també treballin en altres laboratoris. Crec que és una experiència molt enriquidora per a ells, ja que en diferents laboratoris i amb col'legues diferents, doncs arribes a experiències noves, perquè es pensa de moltes maneres diferents. La gent moltes vegades pensa que els científics som gent rara, amb la bata blanca i que estem tot el dia comptant coses i fent experiments estranys. Però la veritat és que és una experiència cultural molt enriquidora i alhora molt social. Crec que el més important és que la gent hauria de pensar en alguna cosa nova envers un tema, que és el què va fer Ramon Margalef. El problema és quan aquests investigadors que van a l'estranger, no tornen als seus països d'origen, perquè als seus països d'origen estan mal pagats… Això sí que és un problema! No obstant, alguns tornen. Als EUA i a Europa és molt fàcil canviar de país i moure's. De totes maneres crec que és bo que els científics joves coneguin a altres científics i es moguin, més que no pas impedir-s'ho. Però de vegades es financien unes investigacions determinades que li interessen al Govern i d'altres es deixen de finançar, que n'opina d'això? Les investigacions tenen ideologia? Els EUA, que és la nació científica per excel·lència en tot el món, m'agradaria dir que l'actitud del govern és perillosa, moralment dolenta. Si no els agrada algun aspecte de la investigació, per exemple quan els parlem del canvi climàtic, doncs deixen de finançar-ho. Podríem dir que és un règim feixista. Sóc conscient de què la paraula feixista a l'Estat Espanyol té unes connotacions molt marcades, però ho dic conscientment. La ciència no és quelcom que sigui bo o dolent, sinó que és un procés que serveix per entendre el món. La informació que rebem de la ciència no diu als polítics el què s'ha de fer, únicament els diu 'si fas això, passarà el següent'. Els polítics no haurien de suprimir la ciència. Més informació, aquí.