Jordi Martín: “Les comunitats energètiques ja no tenen aturador”

El projecte de la Comunitat Energètica Local de Caldes de Montbui arrencarà al març del 2022
09/01/2022 - 15:51
El regidor Jordi Martín al costat de les plaques fotovoltaiques d’un equipament municipal de Caldes. Autor: Jordi Martín

El regidor Jordi Martín al costat de les plaques fotovoltaiques d’un equipament municipal de Caldes. Autor: Jordi Martín

Jordi Martín, regidor d’Acció Climàtica de Caldes de Montbui, ha liderat un projecte per a implantar la Comunitat Energètica Local (CEL) del municipi. Arran d’una proposta ciutadana sorgida durant l’elaboració del Pla d’Acció Climàtica, aquesta iniciativa oferirà als ciutadans la possibilitat de produir i consumir energia fotovoltaica, reduint el cost de la despesa elèctrica i retallant l’impacte ambiental de l’energia convencional. 

La població de Caldes es podrà inscriure a la CEL a través de dues modalitats diferents. En què es diferencien, principalment?

D’una banda, hi ha la modalitat més propera a l’autoconsum, la modalitat B. Va dirigida als qui tenen la capacitat per posar-se una instal·lació fotovoltaica a la teulada de casa, que a Caldes és aproximadament el 25% de la població. Els consumidors seguiran embrancats a la xarxa de distribució d’electricitat d’una empresa privada, i l’energia produïda per les seves plaques s’injectarà a la xarxa. A casa tindran dos comptadors: un per mesurar l’energia que s’utilitza de la xarxa de distribució, i un altre per determinar la quantitat d’energia abocada a la xarxa. A la factura, es mesurarà la quantitat d’energia solar produïda en cada moment. Tots els kW consumits que es puguin incloure en l’energia solar produïda, sortiran a zero euros. Així doncs, l’estalvi econòmic es produeix quan es consumeix en horari solar.

 

I si l’energia produïda és superior a la consumida?

S’injectarà a la xarxa, i l’empresa distribuïdora està obligada a pagar-te’n una petita quantitat. Si sobredimensiones la instal·lació, generaràs molts excedents pels quals et pagaran poc, i l’únic que faràs és allargar el període d’amortització de les plaques.

 

Els consumidors hauran de fer algun canvi per a entrar a formar part de la CEL?

Tal com està recollit a la llei 24/2013 de distribució elèctrica, gràcies a una directiva de la UE, com a usuari no t’has de donar d’alta de cap IAE (Impost d’Activitat Econòmica); simplement has de tenir la instal·lació elèctrica legalitzada.

Jordi Martín, regidor d’Acció Climàtica, al costat d’Isidre Pineda, alcalde de Caldes.
Fotografia: Ajuntament de Caldes

Com funciona, la modalitat A?

El funcionament és el mateix, però les plaques estan en un equipament municipal. És interessant per la gent que no es pot instal·lar plaques solars fàcilment, com la que viu en un bloc de pisos. El procediment es basa en la llei de cessió de dret de superfície. És el mateix funcionament mitjançant el qual un bar pot posar la seva terrassa en l’espai d’una plaça; l’aprofitament privat d’un bé públic (el bar paga una taxa a l’ajuntament). Basant-nos en aquesta llei, mitjançant una taxa, donem dret a ús a un ciutadà de les plaques solars públiques d’un equipament. Cada ciutadà haurà de pagar 50 euros l’any, i a canvi tindrà l’energia que generi 1 kW de les plaques públiques (l’equivalent a dues plaques i mitja, aproximadament).

 

Quantes plaques preveieu instal·lar en equipaments públics?

Iniciarem la fase 1 instal·lant plaques en 6 equipaments municipals, que suposaran un total de 234 kW. D’aquests, 130 aniran destinats a l’autoconsum per part de l’ajuntament. És a dir, que si l’ajuntament utilitza aquesta electricitat en horari solar, mentre s’està produint, sortirà a cost zero. Els altres 100 kW els oferirem a 100 famílies de Caldes que tinguin els habitatges en un radi de 500 metres de l’equipament.

 

“El ciutadà haurà de pagar 50 euros l’any, i a canvi tindrà 1 kW, l’energia que generen dues plaques i mitja, aproximadament”

Per a aquesta modalitat, caldrà canviar de companyia comercialitzadora?

No, l’empresa distribuïdora s’ha d’encarregar d’enviar la informació del nou servei a la comercialitzadora. En funció del contracte de cada llar amb l’empresa comercialitzadora, i segons els nostres càlculs, preveiem que les famílies es podran estalviar entre 150 i 250 euros l’any en la factura elèctrica. Com més capaces siguin les famílies de consumir en horari solar, més estalviaran.

 

Preveieu que hi hagi alguna resistència per les empreses distribuïdores? 

Des que es fa la sol·licitud, hi ha sis mesos perquè et responguin i et donin d'alta, no tenen opció. Segur que hi ha un període de dificultats amb les distribuïdores, que malgrat que tinguin l’obligació, potser ho alentiran. Però em tranquil·litza saber que la llei és molt clara. A Caldes tenim la sort que hi ha una empresa petita elèctrica, l’Electra Caldense, i això fa que sigui més amatent a aquestes propostes.

 

Plaques solars sobre un equipament municipal de Caldes.
Foto: Ajuntament de Caldes

Quina inversió suposa instal·lar-se plaques a casa?

Els particulars interessats hauran de fer una inversió inicial d’entre 3.000 i 5.000 euros. Això ha canviat una mica, perquè abans la instal·lació mínima no baixava dels 10.000 - 12.000 euros. Però en el seu cas l’estalvi pot ser superior, perquè hi ha la possibilitat d’instal·lar més plaques; amb 2-3 kW pots tenir més coses engegades, no hi ha la limitació d’1 kW. Per saber quines plaques s'han d’instal·lar i amb quina potència, des de l'Oficina d'Acció Climàtica els assessorarem tècnicament de manera gratuïta i oferim l’incentiu d'una petita subvenció municipal. A més, les dues modalitats tindran un servei de monitoratge, gràcies al qual els consumidors tindran una app que els permetrà veure hora a hora quin consum han fet de la xarxa, i quanta energia fotovoltaica han generat. Però per tenir aquest servei caldrà pagar una taxa.

 

Les llars que ja tenien plaques solars instal·lades podran accedir a la CEL?

Sí, i els recomanem pagar aquesta taxa i entrar a formar part de la CEL, perquè disposaran del servei de monitoratge, i alhora gaudiran de la subvenció municipal, que estarà en un rang d’entre 500 i 1.000 euros. Hi ha altres tipus d’ajuts financers que hem descartat, com el descompte sobre l’ICIO (impost sobre construccions, instal·lacions i obres), perquè és a futur i no pot tenir caràcter retroactiu pels qui ja tenen la instal·lació feta.  Els que no puguin optar a la subvenció aquest any, ho faran l'any vinent. 

 

Quantes sol·licituds teniu, de moment?

Vam obrir una preinscripció, i a dia d'avui tenim més de 120 peticions. De les persones que s'han inscrit, un 30% és per la modalitat d’instal·lar-se plaques a casa, sobretot de part de persones que ja tenen la instal·lació a casa seva però volen participar a la CEL.

"Les famílies participants podran estalviar entre 150 i 250 euros l’any. L’estalvi és major quan el consum es produeix en horari solar"

 

Quan començarà a operar, el servei?

Passat el període d’exposició pública del projecte, el nostre objectiu és que l’1 de març comencem a inscriure oficialment la gent a la CEL, i els inscrits puguin començar a gaudir del descompte. Aquesta és la fase 1 del projecte, que compta amb la instal·lació de plaques en 6 equipaments municipals distribuïts de manera molt homogènia.

 

I més endavant?

En la fase 2, posarem més plaques en altres equipaments, en funció de la demanda. Tenim un càlcul de tot el potencial fotovoltaic dels equipaments de Caldes: utilitzant tots els equipaments que tenim escampats pel municipi, tindríem un total de 38 instal·lacions. Per a les sis instal·lacions que tenim ara, des de l’ajuntament hem fet una inversió de més de 300.000 euros. Ara, demanarem ajuts de la convocatòria del fons Next Generation, gestionats per l’ICAEN, i el nostre objectiu final és que ens en concedeixin suficients per fer les 38 instal·lacions, però ja veurem si passa o no. Les 38 instal·lacions sumarien aproximadament 1,5 megawatts d'energia fotovoltaica pública (modalitat A). Seguint amb la lògica del 50-50 (50% pel consum dels equipaments municipals, 50% de la CEL de Caldes), i de donar 1 kW per família, disposaríem de 750 kW per a la població, que serien 750 famílies. Si fem una estimació de 3 persones per família, serien 2.200 persones, que representaria un 10-12% de la població total de Caldes. Tot això amb l’energia de la modalitat A; aquí faltaria sumar la de les plaques privades (la modalitat B).

Jordi Martín durant una entrevista per TV3.
Foto: Jordi Martín

La CEL contempla  algun mecanisme per prioritzar les persones que es troben en situació de pobresa energètica?

A Caldes, les persones que es troben en situació de pobresa energètica les estem ajudant des dels serveis socials de l’ajuntament. Si convé, els serveis socials els paguen la factura de la llum; en aquest sentit la pobresa energètica la tenim coberta. Per optar a la CEL, hem posat normes bàsiques per donar servei a tothom per igual: anirà segons l’ordre de petició, i  prioritzarem qui tingui contractada una potència major, que això estarà vinculat amb el nombre de persones que viuen en un habitatge. En cas de necessitar plaques d’un equipament públic, caldrà estar-hi a menys de 500 metres.

 

Per què?

La norma d’estar en un radi de 500 metres s’ha posat de moment a Espanya, però a altres països, no. A França, per exemple, el radi és de 3 km. Em costa que des de la Generalitat es vol canviar i ampliar-ho a 5 km.

 

"Si es completés la fase 2 del projecte, només amb la modalitat A de la CEL es podria abastir entre un 10 i un 12% de la població de Caldes"

La situació administrativa vigent facilita els tràmits, o hi ha aspectes que podrien millorar?

Hem sentit que obríem camí, i això té una part bona pels que ens agrada innovar, però alhora hem detectat moltes dificultats. Hem hagut de demanar permisos a l'ICAEN, a Economia i Finances, a Presidència... i hem trigat mesos a aconseguir-los. Trucàvem a la Generalitat i els dèiem que estàvem pendents que ens firmessin alguns documents, i no sabien ni el que era; però ens oferien de reunir-nos i que els ho expliquéssim. Ens preguntaven quin NIF tindríem, com si anéssim a fer una cooperativa. Nosaltres ens basàvem en la llei d'ús de superfície , i la resta és la subvenció. Ens agradaria que fos més fàcil, tant en l’àmbit de la Generalitat com la Diputació, amb qui ens estem trobant dificultats en la gestió de les taxes, per la novetat. L'administració no és receptiva a les novetats, tendeix a seguir amb la mateixa maquinària, i costen d'encaixar les peces noves. Però estem contents d'obrir camí, i ens agradaria que els municipis que vinguin darrere ho tinguin més fàcil.

Plaques fotovoltaiques sobre un equipament municipal
Foto: Ajuntament de Caldes

Per què no vau fer una cooperativa?

En un municipi petit és més senzill fer una cooperativa, però nosaltres no ho podem fer, som 18.000 habitants; i la governança d’una cooperativa participada per l’ens públic no és senzilla. Hi ha molts municipis a Catalunya entre 15.000 i 25.000 habitants en una situació molt similar a la nostra, amb equipaments escampats pel nucli, i no hi ha un model únic de comunitat energètica. També es poden fer a partir de fonts d’energia diferents: les dues centrals de biomassa de Caldes podrien entrar perfectament en el circuit de les comunitats energètiques, però ja les hem dimensionat d'una manera específica per donar servei als equipaments que hi ha al voltant de les centrals. D’altra banda, a Caldes tenim surgències d'aigua termal, però no hi ha prou capacitat per utilitzar-la de manera extensiva. També s’han fet estudis amb aerogeneradors, però no tenim prou vent, no seria eficient.

 

Quins referents vau tenir?

El model que hem implantat a Caldes és una amalgama de les diferents opcions que s’han fet en altres municipis. Hi ha alguns municipis a Girona que ja ho han fet això, almenys per la modalitat A; i això ens va tranquil·litzar perquè no estàvem fent alguna cosa que no existís. Nosaltres ho hem escalat i hem afegit la modalitat B, la possibilitat de l’autoconsum.

“Estem contents d’obrir camí, i ens agradaria que els municipis que vinguin a darrere ho tinguin més fàcil”

 

Les comunitats energètiques canviaran el model de producció i consum d’energia elèctrica?

M'atreveixo a pensar que hi haurà un canvi a escala de país, de com anem gestionant i treballant l'energia. La tecnologia, la política i la societat madurarem, en sentit positiu. També hi haurà un canvi pedagògic, d'utilitzar més energia en les hores solars. Un canvi d’hàbits, per exemple en l’hora d’engegar la rentadora. Però ara mateix, les comunitats energètiques ja no tenen aturador. És una bona notícia que la plataforma de la convocatòria d’ajuts de l’ICAEN va caure temporalment; molts ajuntaments, particulars i empreses van entrar a demanar aquesta subvenció, perquè et cobreix una part molt alta de la instal·lació.

 

Com evolucionarà la CEL de Caldes?

El model de comunitat energètica que tenim ara a Caldes, probablement d'aquí a deu anys serà diferent. A Caldes formem part de l'Eix de la riera, una associació de municipis que anem cobrint la riera de Caldes de nord a sud. Tots aquests municipis ara ho tenim difícil per fer una comunitat energètica conjunta, perquè la legislació actual no ho permet. La directiva europea sobre les comunitats energètiques encara no està transposada pel govern espanyol, no hi ha un reglament a darrere. Aquesta directiva diu que una comunitat energètica pot fer els tres papers a nivell elèctric: producció, distribució i comercialització. A Caldes no estem fent un NIF, però qui no et diu que, quan es transposi aquesta llei, ens posem d'acord amb altres municipis de l'eix, fem una comunitat, i pugem l'aposta.


 

Relacionats

Article

El protocol estableix les bases per a la creació d'un marc de col·laboració entre l'Ajuntament, el teixit empresarial local i les entitats signatàries per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques. La durada d'aquest protocol és de dos anys, prorrogable a dos més, i el seguiment anirà a càrrec d'una comissió que es reunirà cada sis mesos. 

Article

Caldes de Montbui lidera el rànquing d’ajuntaments de Catalunya amb més Potència Fotovoltaica Instal·lada col·lectiva amb 221 kW a l’octubre, per davant de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícia
Una de les instal·lacions d’autoconsum solar a Els Avets (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

Una de les instal·lacions d’autoconsum solar a Els Avets (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

L’objectiu és que la ciutadania aposti per instal·lar sistemes d'aprofitament energètic fotovoltaic que comportin un estalvi econòmic i d’emissions

Butlletí