Josep Maria Espelta: “Cal reivindicar la restauració sense intervenció humana per facilitar la regeneració i expansió de nous boscos”

Vostè ha estat coeditor d'un número especial dedicat als boscos del Journal of Applied Ecology (número dirigit conjuntament pel CREAF, l’INRAE i la Universitat de Liverpool). Aquest número se centra concretament en la gestió de la regeneració  i l’expansió dels boscos en un moment de canvi global sense precedents. Es podria parlar d’una conclusió rellevant en la qual coincidirien els diversos articles inclosos en aquesta publicació? Destacaria algun nexe comú entre tots ells?

Hi ha un ampli consens al voltant del fet que necessitem protegir i augmentar la superfície forestal al nostre planeta i els articles inclosos en aquest número especial analitzen i proposen diferents tècniques per incrementar l’èxit de la regeneració i expansió forestal. També posen de manifest el valor que aquests nous boscospoden tenir i apunten a la necessitat de posar en marxa algunes iniciatives polítiques, especialment al Mediterrani, per a garantir que els serveis que ens proveeixen els boscos no sucumbeixin davant d’amenaces com els incendis forestals.

El nexe comú entre tots els treballs es posar en valor i reivindicar la restauració passiva com una eina de gestió per a facilitar la regeneració i expansió de nous boscos i fer front al canvi climàtic i les seves incertes conseqüències.
 

En què consisteix la restauració passiva dels boscos i quins avantatges suposa respecte a la plantació activa?

La restauració passiva consisteix en l’establiment lliure i espontani d’espècies forestals en una zona en què no hi havia bosc, sense pràcticament cap intervenció humana. Aquest procés es contraposa amb la restauració activa en què l’establiment es realitza activament, sembrant o plantant determinades espècies. Ambdós possibilitats tenen avantatges i inconvenients. La restauració passiva, a part de tenir un cost econòmic nul, pot generar boscos més diversos amb estructures més naturals, mentre que la restauració activa té més cost econòmic i genera estructures més artificials, si bé permet fer una selecció més acurada del material vegetal i fins i tot seleccionar-lo genèticament.

"La restauració passiva consisteix en l’establiment lliure i espontani d’espècies forestals en una zona en què no hi havia bosc, sense pràcticament cap intervenció humana"

Estudis recents han observat que els dos tipus de restauracions poden generar boscos amb similars nivells de multifuncionalitat, per bé que en alguns casos els boscos restaurats passivament assoleixen més ràpidament els nivells de referència de boscos no alterats. Avui dia també hi ha un cert debat sobre quin tipus de restauració genera boscos més resilients al canvi climàtic, amb més evidències a favor de les zones restaurades passivament. Malgrat tot, calen més estudis que contrastin amb més detall aquests resultats.
 

Amb el coneixement científic existent, estem en condicions de saber quina és la situació i el paper dels boscos en el context del canvi climàtic?  Es a dir, l’afectació que pateixen pel canvi climàtic, per una banda, i el potencial que tenen per mitigar-lo, per l’altra.

Actualment tenim abundant coneixement del potencial dels boscos per a contribuir a mitigar el canvi climàtic mitjançant la captació del CO₂, un dels principals gasos responsables de l’efecte hivernacle. 

"La importància dels boscos és coneguda, la veu d’alarma sobre els riscos que els amenacen ha estat donada i ara cal trobar estratègies de gestió i conservació que millorin la seva resiliència davant del canvi climàtic i els permetin seguir contribuint a la seva mitigació"

Alhora s’han anat acumulat nombroses evidències de les greus pertorbacions que el canvi climàtic està causant en molts boscos, amb l’augment i reiteració de fenòmens climàtics extrems com sequeres, onades de calor, expansió de plagues i l’ increment d’incendis forestals. En resum, la importància dels boscos és coneguda, la veu d’alarma sobre els riscos que els amenacen ha estat donada i ara cal trobar estratègies de gestió i conservació que millorin la seva resiliència davant del canvi climàtic i els permetin seguir contribuint a la seva mitigació.

Quins són els principals beneficis que aporten els boscos a la societat?

Els boscos ens aporten multitud de serveis ecosistèmics. Aquests es classifiquen en serveis de suport (com, per exemple, el fet de servir d’hàbitat per a nombroses espècies), de provisió ( fusta, llenyes, bolets, fruits), de regulació (segrest de carboni, regulació hidrològica i reciclatge de nutrients), i també serveis culturals i de lleure, com són els usos recreatius.

Els serveis de provisió i regulació són els que sempre acostumem a tenir més presents en comparació amb la resta. En els darrers anys estan augmentant també les evidències dels beneficis físics i fins i tot psicològics que els boscos poden tenir per a la nostra salut. De fet, nombrosos estudis han posat de manifest la seva importància especialment en zones urbanes densament poblades.
 

 El Pacte Verd de la Unió Europea reconeix de manera adequada el paper dels boscos?

El Pacte Verd (Green Deal) és el full de ruta de la Unió Europea per a promoure una estratègia de creixement basada en una economia moderna, competitiva, i eficient en l’ús dels recursos que pugui assolir el 2050 la neutralitat climàtica, és a dir que les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en aquell any siguin iguals a zero.

"Tant pel seu paper com a font d’energia renovable (biomassa) com per la seva capacitat de captar i segrestar carboni, els boscos són una peça clau del Pacte Verd de la Unió Europea"

Aquest full de ruta demana importants canvis en el nostre model econòmic com, per exemple, una aposta ferma per l’economia circular i especialment per la bioeconomia. Tant pel seu paper com a font d’energia renovable (biomassa) com per la seva capacitat de captar i segrestar carboni, els boscos són una peça clau en aquesta estratègia. Per això el Pacte Verd promou diferents accions adreçades a incrementar la quantitat de superfície forestal, la protecció dels boscos i la millora de la seva gestió a Europa. Entre aquestes accions destaca també l’impulsar una política forestal comuna i coordinada a la UE.
 

Caldria deixar de fer plantacions massives d’arbres?

No caldria deixar de fer plantacions, més o menys massives, però si avaluar la seva necessitat i idoneïtat en determinades circumstàncies. És a dir, caldria que aquesta no fos l’única alternativa de restauració, una única recepta per a restaurar tot tipus de boscos en tots els biomes. El debat restauració passiva vs. restauració activa és viu a Europa, però especialment en els països tropicals on el problema de la sobreexplotació dels recursos forestals i la desforestació encara és molt viu
 

Quins serien els aspectes més desconeguts sobre la dinàmica dels boscos, aquells en els quals encara cal aprofundir en la recerca?

El compartiment subterrani dels boscos i en particular el sòl és un dels aspectes més desconeguts del seu funcionament, malgrat la seva importància cabdal. Cal tenir en compte que el sòl és el compartiment dels boscos en què s’acumula més carboni i, per tant, contribueix decisivament al cicle d’aquest element.

"El compartiment subterrani dels boscos i en particular el sòl és un dels aspectes més desconeguts del seu funcionament, malgrat la seva importància cabdal"

Aquest fet és possiblement degut a les dificultats que implica el seu estudi i per això hi ha aspectes, com la diversitat d’organismes que hi habiten i les seves interaccions, dels quals en sabem ben poc. Recentment diversos estudis estan abordant la importància de les comunitats de microorganismes que viuen sobre les fulles, l’anomenada fil·losfera, i el seu paper en el funcionament d’aquestes.
 

Les polítiques forestals actuals recullen els nous plantejaments respecte a la gestió forestal o bé aquestes es mouen amb paradigmes més antics?  Hi ha polítiques que puguin ser tingudes com a referència en algun país?

En general tots els països de la Unió Europea han avançat en el disseny de polítiques i estratègies silvícoles més orientades a fomentar la sostenibilitat en la gestió forestal (sustainable forest management) reconeixent la multifuncionalitat dels boscos i la diversitat de serveis que ens proveeixen. De tota manera el debat és ben viu pel que fa a quina línia cal seguir per afrontar les condicions adverses generades pel canvi climàtic. Dit de manera molt simplificada: ¿necessitem augmentar la intensitat d’explotació dels recursos forestals per generar més biomassa, estimular el seu creixement i dependre menys de les energies fòssils o bé els boscos no gestionats, sovint més diversos en especies i estructures, estan millor preparats per afrontar les pertorbacions derivades del canvi climàtic? De moment, els resultats de la recerca no són concloents. Part de la comunitat científica dona suport aestratègies més mixtes.

"Necessitem augmentar la intensitat d’explotació dels recursos forestals per generar més biomassa i dependre menys de les energies fòssils o bé els boscos no gestionats, sovint més diversos en especies i estructures, estan millor preparats per afrontar les pertorbacions derivades del canvi climàtic? De moment, els resultats de la recerca no són concloents"

També geogràficament la visió del problema és diferent i pot requerir solucions diferenciades.

Als països del nord i centre d’Europa, en què l’explotació forestal és més intensa, creixen les iniciatives per diversificar els boscos i aplicar una silvicultura menys intensiva.

Per altra banda, als països del sud i l’est d’Europa, on la massa forestal s’ha incrementat moltíssim els darrers anys, caldria fomentar la gestió dels boscos, fins i tot per a evitar altres problemes greus, com són els incendis forestals.
 

 Un estudi del CREAF sobre els boscos catalans apunta que el bosc a Catalunya ha crescut en l'últim quart de segle: té un 25% més d'arbres. Però, encara que sembli un contrasentit, perd capacitat d'absorbir CO₂. Per què passa això? S’hi pot posar remei?

Certament el bosc a Catalunya ha crescut considerablement durant la segona meitat del segle XX tant per la recuperació (densificació) de zones que havien estat intensament explotades i la posterior disminució de l’activitat forestal, com per l’expansió de nous boscos en zones de matollar, conreus o pastures. De manera general, podem calcular que a Catalunya un de cada tres boscos que veiem en l’actualitat era un matollar, un conreu o una pastura els anys 50.

"La capacitat actual dels boscos d’absorbir CO₂ tendeix a disminuir, molt probablement per la reiteració de condicions climàtiques adverses i flagells forestals que han incrementat en la seva intensitat i freqüència"

Aquesta recuperació del bosc ha contribuït enormement al segrest de carboni i a mitigar l’emissió de CO₂ fruit de les nostres activitats industrials o de transport. No obstant això, estudis recents a Catalunya, però també a la resta d’Europa, també han detectat que la capacitat actual dels boscos d’absorbir CO₂ tendeix a disminuir, molt probablement per la reiteració de condicions climàtiques adverses (com per exemple les sequeres) i flagells forestals (com les plagues) que han incrementat en la seva intensitat i freqüència a finals del segle XX i començament del segle XXI.
 

La ciutadania és conscient de la importància i la complexitat del bosc o, per contra, predomina una visió superficial sobre la seva realitat?

Recentment hem participat en un estudi que precisament analitzava els serveis ecosistèmics que ens proporcionen aquests “nous boscos” que s’han expandit en antigues zones de conreu o recuperat després d’intenses pertorbacions, i també la percepció que la societat en té.

En les zones rurals la percepció és majoritàriament negativa perquè el creixement del bosc posa en evidència els problemes socioeconòmics que tenen moltes d’aquestes àrees (envelliment de la població, despoblament, escàs reconeixement i valoració dels productes) i que s’associa també amb la pèrdua d’identitat i herència cultural. Per contra, en les zones més urbanes l’expansió dels boscos es percep sovint com un augment de les possibilitats de viure experiències físiques i psicològiques positives, com per exemple l’esport.

"Esdevé imprescindible augmentar la comunicació amb la població rural per mostrar-li les millores generals que pot suposar un augment de la massa forestal i també establir mecanismes de correcció dels esmentats problemes socioeconòmics a fi que la seva percepció sigui més positiva"

En aquest context esdevé imprescindible augmentar la comunicació amb la població rural per mostrar-li les millores generals que pot suposar un augment de la massa forestal i també establir mecanismes de correcció dels esmentats problemes socioeconòmics a fi que la seva percepció sigui més positiva.

I, pel que fa a les àrees urbanes, caldrà conscienciar de la importància que té mantenir els paisatges i les activitats rurals per a tota la societat.