Enginyer Industrial i MBA per ESADE, Ferran Garrigosa és gerent del Clúster de Biomassa de Catalunya, director del Màster d’Energies Renovables a la Universitat de Barcelona, i membre del comitè executiu de la comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquesta entrevista explica a Sostenible quina és la situació actual de la biomassa en el país, així com el seu potencial de futur en l’escenari de la transició energètica.
Com descriuria la situació del sector de la biomassa avui?
En aquest moment el sector està experimentant un important creixement. De fet, és l’única renovable que, malgrat la crisi, ha seguit creixent. Des d’aquest punt de vista s’obre una gran oportunitat de futur. I diria més: en la mesura que siguem capaços de sumar-hi la voluntat política i de vèncer moltes barreres que tenen a veure amb una millor comprensió per part de la societat del que és la biomassa, el creixement encara serà més important.
"Tots els polígons amb empreses que consumeixen vapor podrien funcionar perfectament amb biomassa. A més, això ens faria avançar en els objectius de renovables que s’ha marcat el país i la pròpia Unió Europea"
Pel que fa al preu, la biomassa és competitiva respecte a altres combustibles?
La biomassa surt més a compte que els combustibles fòssils, però si una persona té una caldera, per exemple de gas, amb una vida útil llarga per endavant, doncs la decisió més comuna, des del punt de vista econòmic, és esperar a que acabi el seu cicle i no posar-se en una nova inversió. I aquesta és una situació molt habitual. El preu dels combustibles fòssils va oscil·lant, mentre que el de la biomassa és estable. Tot i així, pesa més el fet d’amortitzar la inversió inicial. Naturalment, quan el preu dels combustibles fòssils pugi i es mantingui alt de forma duradora, per damunt del preu de la llenya, l‘estella o el pèl·let, es produirà un punt d’inflexió en quant a les decisions de passar-se a la biomassa. Avui en dia la biomassa per ús industrial és més econòmica que el gas natural. Tots els polígons amb empreses que consumeixen vapor podrien funcionar perfectament amb biomassa. A més, això ens faria avançar en els objectius de renovables que s’ha marcat el país i la pròpia Unió Europea.
A banda de les consideracions econòmiques, parli’ns sisplau de les altres barreres que impedeixen que la biomassa tingui més quota de mercat.
De vegades és un tema de resistència al canvi, pròpia del ser humà. També falta informació acurada, no només sobre la biomassa, sinó sobre les renovables en general. Existeix una visió més o menys estesa de les renovables com a fonts d’energia en les quals no es pot acabar de confiar plenament. Tornant al nostre àmbit, per exemple, hem vist situacions de gent que s’instal·la una caldera de biomassa i deixa la de gas en reserva “per si de cas”, i això vol dir que no se’n refien del tot. És una qüestió purament psicològica que no té a veure ni amb l’economia ni amb la tecnologia, però existeix.
"Falta informació acurada, no només sobre la biomassa, sinó sobre les renovables en general. Existeix una visió més o menys estesa de les renovables com a fonts d’energia en les quals no es pot acabar de confiar plenament"
El fet que més de la meitat del territori català sigui forestal semblaria garantir el proveïment de combustible per al sector. Sempre i quan, és clar, la gestió forestal funcionés bé.
Efectivament, des del punt de vista de potencial el punt de partida és bo. Catalunya és el quart país d’Europa en percentatge de superfície forestal. Estem per darrera de Finlàndia, Suècia i Àustria. I amb un afegit important: els nostres boscos amb trets característics diferencials respecte d’aquests països, tenen un alt poder calorífic. El problema és que no s’està fent la gestió forestal sostenible que caldria i els boscos estan malament. La massa forestal prolifera en excés i això comporta més perill d’incendi i més competència per l’aigua, ja de per sí escassa, fet que debilita els arbres i els exposa als efectes perniciosos de les plagues, com avui estem veient amb la processionària o fongs. En resum, si volem que la biomassa tingui un paper important en la Catalunya del futur, haurem de definir i aplicar necessàriament un model de gestió forestal sostenible.
Quines haurien de ser les línies bàsiques d’aquest model?
Un bosc es pot gestionar des del punt de vista de la prevenció d’incendis, de preservació de la biodiversitat i d’aprofitament dels seus productes, com la biomassa, entre d’altres. Aquests enfocaments no són excloents entre si, sinó complementaris. La gràcia està en saber trobar l’equilibri adequat en cada cas. L’equilibri és possible? Absolutament, de fet als enginyers forestals els expliquen justament això a la facultat. En definitiva, mantenir un bosc sa i que ens proveeixi de recursos és l’ideal perquè aquest retorn econòmic que ens pot donar ajudaria a cobrir els costos que genera la seva gestió. Hem de pensar que Catalunya fins fa poc exportava el 50% de la seva biomassa, ara aquest percentatge ha caigut fins al 20% pel repunt de la demanda interna.
"A diferència dels combustibles fòssils, tota la cadena de valor està en el territori: obtenció, processament, transport, distribució i venda, sense oblidar la part de disseny i fabricació de calderes"
El sector de la biomassa pot ajudar al reequilibri territorial?
Sí perquè, a diferència dels combustibles fòssils, tota la cadena de valor està en el territori: obtenció, processament, transport, distribució i venda, sense oblidar la part de disseny i fabricació de calderes. Clar, això té un impacte important en l’ocupació i especialment en l’àmbit rural, que és un espai que pateix els efectes del desequilibri pel fet que l’activitat econòmica que es concentra majoritàriament en els centres urbans. A més, el sector ofereix, en algunes parts de la cadena, uns tipus de feines que permeten incorporar persones en risc d’exclusió social i aquest és el motiu pel qual el tercer sector forma part del clúster.
En quin punt es troba el subsector de la fabricació de calderes?
Tenim dos grans fabricants de calderes industrials. Potser el que més ens falta és fabricants en sèrie pel sector residencial i terciari perquè ara mateix aquests àmbits no tenen un volum que justifiqui que algú faci aquestes inversions. Això és de moment. Hi ha molt coneixement a Catalunya sobre aquest tema i només fa falta que el mercat creixi una mica perquè la situació canviï de manera substancial.
Quin és el pes que té la biomassa en el conjunt de les energies renovables a Catalunya?
És difícil de precisar perquè hi ha una part d’ús d’aquesta font que no es veu reflectida a les estadístiques. Sobretot en el món industrial hi ha gent que crema subproductes, que són biomassa, però no en tenim totes les dades. Per exemple, en el sector de la fruita seca es crema la closca d’ametlla, si bé es fa en un nivell que podríem qualificar d’autoconsum. I això ara com ara no està quantificat. El que sí puc dir és que l’Estratègia Catalana per la Biomassa i el Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 promouen que la biomassa sigui la segona energia renovable més important en l’horitzó 2020 per darrera la eòlica. De fet, el nostre clúster és un element que s’insereix de ple en l’esmentada estratègia que, per cert, involucra cinc departaments de la Generalitat.
Quins resultats comencem a veure d’aquesta estratègia?
Per exemple, les últimes dades indiquen que el consum d’estella intern per a ús tèrmic s’ha doblat l’últim any respecte a l’anterior. Això ens ha sorprès mot favorablement. Cal introduir un matís important. Actualment tenim una demanda molt vinculada al fred i a la calor. I, és clar, si l’hivern no és gaire fred, això perjudica. Per aquesta raó cal potenciar el consum industrial perquè proporciona estabilitat al ser independent de les qüestions meteorològiques. Dintre de l’ús industrial cal separar el tèrmic (vapor, aigua calenta) de l’elèctric. Aquest darrer subsector té un enorme potencial sobretot en instal·lacions grans, però no creix perquè el marc normatiu actual no li permet.
"El subsector industrial elèctric té un enorme potencial sobretot en instal·lacions grans, però no creix perquè el marc normatiu actual no li permet"
Què és el clúster de biomassa de Catalunya i quin és el seu objectiu?
És l’associació professional que aglutina tot el sector de la biomassa al país i inclou l’administració pública, centres de recerca, entitats del tercer sector, empreses de tota la cadena de valor, i propietaris forestals. El nostre objectiu és intentar que el mercat de la biomassa creixi de forma ordenada, controlada i rigorosa. Per altra banda, el marc normatiu està pensat en un moment concret del passat, però el sector ha evolucionat molt i actualment hi ha buits legals que caldria cobrir. Aquest és un altre aspecte rellevant en el qual esmercem esforços. Hem de fer veure al legislador quines són les principals mancances de la normativa i que actuï en conseqüència.
Podria donar-nos exemples de mancances del marc legal?
Sí, ara estem treballant amb la direcció general de Qualitat Ambiental en una nova instrucció tècnica en relació a les emissions. Cal recordar que la biomassa és un combustible sòlid i per aquest fet genera partícules que, amb els filtres adequats, no surten a l’exterior. De fet ja existeix una normativa estatal que regula les emissions però, el que dèiem, hi ha un seguit de buits. Per exemple, entre 500 kW i 1 MW de potència no estan clars quins són els límits d’emissions en calderes de biomassa. Això és molt rellevant perquè a indrets com l’àrea metropolitana de Barcelona, on tenim un problema de contaminació per l’activitat industrial, el trànsit, i l’activitat del port, cal ser molt curosos en no afegir noves fonts de pol·lució. Pel que fa a les emissions de CO2 que es produeixen en la combustió, com es tracta d’un carboni que ha estat capturat de l’atmosfera prèviament en el mateix cicle biològic, no s’altera l’equilibri de la concentració de carboni atmosfèric, i per tant no s’incrementa l’efecte hivernacle.
"El marc normatiu està pensat en un moment concret del passat, però el sector ha evolucionat molt i actualment hi ha buits legals que caldria cobrir"
Una altre exemple, dins la qüestió legal, és la situació dels centres de producció de biomassa ubicats al bosc. En el cas que facin una activitat temporal no hi ha cap problema, però si la fan de manera permanent no es poden legalitzar perquè la llei no ho preveu. Tenint en compte que aquest és un tipus d’activitat que va a més, nosaltres hem d’aconseguir que el marc normatiu ho tingui en compte. Si no anirem cap una activitat furtiva i això és justament el que volem impedir. Les normes són una part fonamental a l’hora de posar ordre al sector.
¿La biomassa està destinada a prosperar només en les zones properes a explotacions forestals o també en l’àmbit urbà?
Jo crec, i és una opinió totalment personal, que les ciutats han de planificar pensant en l’energia final, i quan dic això parlo de formes d’energia, de calor, i d’electricitat, fent èmfasi en l’aspecte infraestructural. Aquí a Barcelona, per exemple, tenim dos district heating, el que s’estén pel districte de Sant Martí, que ara obté l’energia de la incineradora del Besòs, i el de la Zona Franca, que funciona amb biomassa en part provinent de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. El que no té sentit és desplegar una logística de distribució de combustible per una trama urbana densa amb molts punts de generació. El que cal és fer arribar el tub, la infraestructura, i en unes centrals situades a l’exterior portar a terme la generació. És una qüestió d’estratègia, de planificació, i de sentit comú. Si el trànsit és un problema principal de la ciutat quin sentit tindria incrementar-lo per distribuir combustible?. Una altra cosa ben diferent són les urbanitzacions i les zones de ciutat extensa de baixa densitat. En aquests indrets la distribució és més senzilla i pot anar casa per casa. De fet, la forma granulada dels pèl·lets està pensada per facilitar la seva transportabilitat de forma pneumàtica.
¿Com col·labora el clúster amb les administracions i en particular amb la Diputació de Barcelona?
Nosaltres tenim moltes sinergies amb les administracions. Recordem que un dels principals elements per fer avançar la biomassa és la difusió del coneixement i la comunicació. La biomassa continua sent una gran desconeguda encara i per tant la feina que tenim per davant és enorme. En aquest sentit, en el cas de la Diputació, estem en procés de tancar un acord, que ha de ser molt positiu precisament per promoure l’aspecte de la divulgació, amb activitats, jornades, creació d’elements de difusió sobre el funcionament de la tecnologia, etc. Per altra banda, la Diputació fa uns cursos de formació adreçats a tècnics municipals en els quals nosaltres estem col·laborant. L’acord que signarem ratificarà el que ja estem fent i promourà noves iniciatives que creiem que poden ser molt interessants. Una de les qüestions que hem sol·licitat és la nostra inclusió en el club del Pacte d’alcaldes i alcaldesses a fi que el sector tingui una veu, un canal directe, de comunicació amb tot el món local.
“L’administració local a Catalunya s’està movent per aquest tema, entre 100 i 150 municipis catalans ja han incorporat la biomassa”
Com valora l’acció local en relació a la biomassa?
L’administració local a Catalunya s’està movent per aquest tema. Per exemple, les diputacions de Barcelona i Girona estan promovent dintre dels programes FEDER iniciatives perquè els ajuntaments impulsin xarxes de district heating i instal·lacions que serveixin edificis municipals. Aquest any la Diputació de Lleida també s’hi suma. Aquest impuls està resultant clau perquè genera l’efecte “taca d’oli” en el territori, sobretot de cara a la percepció pública. Si la gent veu que el poliesportiu municipal, la piscina, el centre cívic, el casal de gent gran, o el propi ajuntament, funcionen la biomassa amb tota naturalitat, poden començar a preguntar-se: per què no en tinc jo també?. Jo calculo que actualment entre 100 i 150 municipis catalans ja han incorporat la biomassa en aquest sentit que explicava, o bé han dissenyat un projecte. No són tots encara, però no està gens malament.
Imatges:
1 i 2: Ferran Garrigosa. Autor: Albert Punsola
3 i 4: Font: Grup d'aprofitaments fusters i biomassa del CTFC
