'La ciutat intel·ligent és la que ens permetrà viure millor'

De què parlem quan parlem d'Smart Cities?
Depèn de qui en parla. Si en parla la indústria, en aquest moment s'està parlant bàsicament de vendre aparells a les ciutats. Si en parla l'acadèmia, es refereix a alguna cosa relacionada amb visions de futur que no sabem si es produiran o no.

Si en parlen les ciutats, moltes vegades la resposta és el silenci, o una resposta que s'aproxima bastant a allò que ha dit l'última persona de la indústria que ha entrat per la porta venent Smart Cities. Per a nosaltres era fonamental definir un model de ciutat intel·ligent, sense anar en contra de la indústria, ni en contra de les visions de l'acadèmia, i sobretot sense res que anés en contra de la ciutat sinó a favor del que les ciutats han de dir. Ens hem de situar com a clients d'aquest nou model de ciutat. Volem que la ciutat intel·ligent tingui contingut.

(F)

Per nosaltres la ciutat intel·ligent és aquella que és capaç de posar al dia aquesta fàbrica obsolescent de viure que és la ciutat. Nosaltres vivim d'una manera molt similar a com vivíem fa 150 o 200 anys. Del que es tracta és precisament d'aconseguir que la ciutat esdevingui una eina per viure, posada al dia. Si fem una analogia, per exemple, amb com han canviat els vehicles en els últims anys, veiem que ara són molt més segurs i eficients per un preu més baix respecte les darreres dècades. S'hi ha posat intel·ligència i s'ha eliminat obsolescència per tindre productes millors. Però això no ha passat en el món de la ciutat. Les ciutats, bàsicament, continuen fent-se de la mateixa manera com es feien. A més a més, les ciutats no acostumen a parlar als ciutadans: com a molt els hi parlen als especialistes en formes d'estadístiques, però els ciutadans no tenen percepció de què la ciutat dialogui amb ells. I hauria de fer-ho. La ciutat intel·ligent és la que ens permetrà viure millor, relacionar-nos millor, treballar millor i facilitar la vida de tots nosaltres.

Algunes de les definicions d'Smart City parlen de la implicació necessària de diversos factors: administracions, ciutadans, eficiència i sostenibilitat, i noves tecnologies. Quin és el paper de l'administració en aquest conjunt?
Nosaltres ho veiem d'una altra manera. Pensem que la ciutat necessita generar un model anatòmic compartible per tothom. La ciutat és un metabolisme, és la suma d'un ecosistema amb unes infraestructures (xarxes, aigua, producció, matèria i circulació), organitzada en uns nodes (habitatge, edifici, illa, barri, districte...), i que per tal de què tot això es connecti i funcioni bé necessita maneres de relacionar tots aquests factors i una plataforma que pugui controlar-ho. D'això nosaltres en diem 'urbs'. Al costat d'això hi ha la 'civitas', que som nosaltres: la democràcia, la qualitat de vida, la participació ciutadana... La suma d'aquesta 'urbs' i aquesta 'civitas' intel·ligents noves, ens dóna la nova polis, la ciutat intel·ligent.

(F)

I la millor ciutat del món no és la suma de les millors coses de cada ciutat, això seria un desastre. El millor és saber com cada ciutat es pot acostar a oferir la qualitat necessària per a la vida dels seus ciutadans. I aquest camí s'aconsegueix posant intel·ligència a les ciutats. A més, si de veritat hi ha intel·ligència a la ciutat, la ciutat serà capaç de parlar-nos. Per exemple, ara ja anem circulant per la ciutat i amb un telèfon o un GPS sabem per on anar o per on no, podem trobar rutes alternatives...

Internet ha canviar la manera com ens relacionem, però no ha canviat la manera com vivim a les ciutats. I hem d'aconseguir que ho faci.

Quina és la diferència entre els conceptes de ciutat sostenible i de ciutat intel·ligent?
Nosaltres parlem de ciutat autosuficient.La sostenibilitat és una qüestió d'intel·ligència en aquests moments, per tant són conceptes que han d'anar plegats. Però sense un horitzó d'autosuficiència energètica serveix per a molt poc.

(F)

El que és fonamental és pensar com podem fer que la ciutat, que és una unitat de convivència però també una unitat productiva, sigui capaç de produir allò que necessita per seguir funcionant. I creiem que això és possible amb energies renovables.

Quins són doncs, des d'un nivell local, els reptes més importants en l'àmbit energètic i quines accions hi ha en marxa?
Sens dubte, caminar cap a l'autosuficiència energètica. Occident ha comés dos o tres errors molt importants: d'entrada, hi ha períodes en què deixa de creure en la democràcia representativa, i això és gravíssim. El segon error és pensar que havíem d'expulsar la indústria i esdevenir societats de serveis. El tercer error està relacionat amb les fonts energètiques que utilitzem per viure: fer veure que podrem continuar molt de temps xuclant energia de sota terra, sobretot de llocs que no són a prop d'on nosaltres vivim. Tots aquests errors barrejats posen en perill la millor realització de l'home, que són les societats il·lustrades procedents de la revolució francesa.

Aquest és el camí per on anirem si no fem algunes coses. I un factor fonamental és canviar la manera com generem energia per viure, i que ens permetrà generar una nova economia de la ciutat. Perquè en el procés d'adaptació a aquesta nova manera de generar energia, es generarà una economia que permetrà que torni la indústria cap a les ciutats.

Per a això cal aplicar el món mental que genera internet a les ciutats. Si aconseguim tenir molts punts de generació energètica a la ciutat, serem capaços de distribuir-la des d'on en sobra fins on hi ha dèficit. Per exemple, podem fer que cada illa de l'Eixample sigui un generador energètic. Potser algunes d'elles, com ara la Pedrera, no podria ser-ho, però podria rebre l'energia de l'illa del costat. Podria ser generació d'energia solar, mini-eòlica, geotèrmica o biomassa, totes les opcions disponibles i les que encara no podem ni imaginar.

En aquests moments tenim en marxa dos concursos per fer les dues primeres illes autosuficients a Barcelona: una al passeig Valldaura i una altra al carrer Cristóbal de Moura. També estem estudiant un pla per ciutat Meridiana per actuar sobre edificis dels anys 60 i fer que siguin molt més eficients energèticament i fins i tot que alguns puguin ser també autosuficients. I estem desenvolupant el pla molt més ampli d'autosuficiència energètica a la ciutat de Barcelona.

Més enllà de l'energia, quines altres accions s'estan fent a Barcelona amb el plantejament de ciutat intel·ligent?
El primer que hem fet és treballar en un marc que puguin compartir totes les ciutats del món, conjuntament amb la indústria i l'acadèmia, per tal de generar el que anomenem 'protocol de la ciutat', i que ens permet mesurar els objectius de sostenibilitat, ecoeficiència, generació de comunitat, etc.

Aquest protocol necessita idees, des de l'acadèmia, i necessita indústria, des de les grans corporacions multinacionals a empreses petites locals. En aquest context hem desenvolupat l'Smart City Campus, a la part nord del 22@, on volem que comencin a instal·lar-s'hi els centres de recerca i de desenvolupament industrial d'aquest àmbit.

(F)

Són moltes les ciutats arreu del món que tenen en marxa experiments d'Smart City. Quins serien els més destacables?
Exemples petits n'hi ha a tot arreu: a San Francisco, Boston, Londres... Però creiem que ja ha arribat el moment de fer un salt: s'han acabat els carrerons amb proves pilot. En el món hi ha molts carrerons amb proves pilot, també aquí a Barcelona, com l'Urban Lab del 22@, sensors de places d'aparcament o de càrrega dels contenidors d'escombraries... I tot això està molt bé, però ja és hora de convertir-ho en un sistema, que funcioni a tot arreu i es percebi per tots els ciutadans. Aquest és el repte que tenim.