"La Xina viu l'èxode rural més gran de la història"

Quines són les característiques bàsiques que defineixen la migració de l'àmbit rural a les zones urbanes a la Xina?
El primer que cal tenir en compte és que és com si la Xina estigués fent la revolució industrial i la revolució tecnològica alhora, i tot condensat. Jo crec, però, que té similituds amb la forta migració del camp a la ciutat que es va viure a Espanya als anys seixanta i setanta. El procés a la Xina és singular sobretot pel gruix de persones que s'ha mogut en l'última dècada, en només uns pocs anys.
Això és així perquè abans la mobilitat havia estat molt reduïda, ja que el sistema comunista propiciava que la gent estigués molt lligada al lloc d'origen de la família per part materna: era allà on els hi proporcionaven feina, etc., i es prohibia que la gent es pogués moure lliurement. Aquest sistema, en teoria, encara continua, però s'ha flexibilitzat molt el control i la realitat és que una gran quantitat de població emigra cap als llocs on hi ha més feina de tipus privat, no de la que depèn de l'estat. Com més s'està desenvolupant el sector privat, més necessitat hi ha de mà d'obra, i més creix l'emigració del camp a les ciutats.

Quin tipus de feines fan els qui arriben a les ciutats?
La situació és una mica com la nostra: la població urbana, amb més formació i recursos, no vol fer les feines més dures, pitjor pagades o amb menys beneficis socials. Així, la majoria dels immigrants a les ciutats treballen a restaurants, a la construcció, a l'àmbit domèstic, com a vigilants de seguretat, a perruqueries... Són els nivells més baixos de l'escala laboral, els menys qualificats.

Es pot quantificar de manera fidedigna aquesta migració interna a la Xina?
És molt difícil donar xifres, perquè és un procés en bona part irregular. En teoria, per migrar d'una part del país a una altra cal fer un procés semblant al que s'ha de fer aquí amb els immigrants estrangers, però la realitat és que la gent s'està movent sense fer tanta paperassa, que és difícil d'aconseguir. És a dir, que hi ha molts migrats que no consten com a tals, no estan registrats i el govern no els computa. Tot i això, els diaris xinesos, controlats pel govern, parlaven el 2004 d'uns 160 milions de persones desplaçades. Probablement en són moltes més. I el que és segur és que es tracta de l'èxode rural més gran de la història.

(F)

En què es tradueix la manca de control sobre la migració?
Afecta, entre d'altres, la política d'un sol fill, perquè de fet en tenen més i no els registren enlloc. Això comporta que no els poden escolaritzar, i les comunitats d'immigrants creen les seves pròpies escoles. I vol dir, també, que no hi ha una xifra real d'habitants. Oficialment hi ha 1.300 milions de persones a la Xina, però en són més.

Cap a quin tipus de ciutats es realitza la migració?
Hi ha de tot, des dels qui migren dins la seva mateixa província fins els que van directament a les megalòpolis de Pequín o Xangai. El més habitual és que sigui progressiu i es vagin movent de ciutat en ciutat, però en qualsevol cas depèn sobretot dels contactes, de la xarxa social que tenen: van allà on ja coneixen algú que els pot ajudar a trobar una feina.

Quin tipus de població és la que sol migrar del camp a la ciutat?
Normalment, d'entrada, no viatja tota la família. La majoria són homes joves, però també dones, i homes grans, de cinquanta anys. En ocasions, fins i tot, el marit emigra a una ciutat i la dona a una altra, i deixen les criatures amb els avis al camp. La idea sempre és acabar tots reunits a alguna ciutat, però com un projecte a llarg termini més que no pas com a objectiu immediat.

Com afecta aquest gran èxode a l'àmbit rural?
A l'àmbit rural queda només la gent menys "apta" per al mercat laboral: dones grans, nens... És una qüestió de necessitat, perquè al camp no hi ha feina, tal i com diuen els mateixos emigrats, no hi ha res de res. A l'època comunista s'hi podia viure de l'agricultura, però des que el país es va obrir a les reformes econòmiques i s'introdueix el sistema de mercat, augmenta la productivitat de la terra perquè la gent té l'incentiu de vendre més, per una banda, però també es fa palès que hi ha massa gent per tan poca terra i que no tots poden viure d'això. Per aquest motiu comencen a emigrar cap a les ciutats, on poden treballar a les noves fàbriques i al sector dels serveis.
Els que es queden, però, reben diners dels qui treballen a les ciutats, cosa que els permet millorar les seves condicions de vida o obrir petits negocis.

I com s'instal·la la nova població a les ciutats?
Hi ha alguns barris amb majoria de població immigrada, sobretot a la perifèria, i en ocasions es tracta de cases de baixa qualitat que han construït ells mateixos: poc més que quatre parets de totxo, sense aigua corrent, sanejament ni cap altre servei. Però el cert és que d'immigrants n'hi ha per tot arreu. A les ciutats més grans, sobretot, miren de viure prop d'on treballen, i fins i tot hi ha moltes feines que proporcionen allotjament: una habitació compartida o barracons a les obres per als treballadors de la construcció, etc. En qualsevol cas, no es tracta d'un creixement de població planificat des del govern ni es construeixen nous barris per aquesta gent. De fet, més aviat és a l'inrevés: en ocasions el govern acaba derruint aquests barris que construeixen els immigrants de les ciutats per fer un altre tipus d'edificis.

I això com afecta al repartiment dels recursos?
És el tema més conflictiu, i que de fet comença a generar un cert punt de debat. La població urbana es queixa de què els recursos no estan adaptats ni són suficients per tot aquest creixement tan gran i tan desorganitzat. I ara es posa sobre la taula si cal frenar aquesta migració massiva, mirar de limitar-la d'alguna manera. En el cas de Pequín, per exemple, això s'il·lustra amb el tema de l'aigua, que és un recurs ja escàs a la ciutat, i el creixement de població pot agreujar-ne l'abastiment. I per això ara es planteja quanta gent més és capaç d'absorbir la ciutat.

Es calcula que en els propers quinze anys es construiran unes 400 noves ciutats a la Xina per acollir la població rural. Com és aquest procés?
En realitat, en la majoria dels casos, no es tracta de construir ciutats des del no res, sinó de potenciar alguns nuclis de població perquè esdevinguin ciutats més grans, de tipus mitjà. El pla de les autoritats xineses és mirar de pal·liar les grans desigualtats entre les poblacions més pròsperes de la costa est i l'interior del país. L'objectiu, en realitat, és doble: econòmic per una banda, creant-hi nous centres de producció que atreguin població, però també és una qüestió de recursos, ja que cal repartir més la població per no esgotar-los en les zones ja més poblades. El creixement actual seria insostenible, i es vol crear un equilibri. No cal oblidar que la Xina té recursos, però no tots els que necessita: ha d'importar petroli i algunes matèries primeres, però també aliment, perquè la geografia xinesa no permet de produir-ne més.