La doctora Laila Darwich és professora de malalties infeccioses del Departament de Sanitat Animal i Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora adscrita al Centre Recerca Sanitat Animal (CReSA-IRTA) i coordinadora del Màster Universitari en Zoonosis i One Health de la UAB des del 2016. En aquesta entrevista la doctora Darwich aporta la seva visió experta sobre les causes profundes de la pandèmia que estem vivint i defensa la necessitat d’una visió integral de la salut humana i ambiental, que se sintetitza en el concepte de One Health.
"El terme One Health implica la col·laboració i coordinació d’ equips de diferents disciplines per poder fer front a les futures zoonosis, com a ara metges, veterinaris, biòlegs, microbiòlegs, farmacèutics, enginyers agrònoms, ecòlegs"
A inicis del segle XXI es va començar a utilitzar el concepte One Health. Quin és el seu significat? I, sobretot, quina és la seva utilitat pràctica?
El concepte de One Health apareix a Estats Units l’any 2004 quan és utilitzat per part d’una associació de veterinaris de fauna salvatge, en una conferència a la ciutat de Nova York. En aquella reunió es van publicar els 12 principis de Manhattan, on surt el concepte de One Health i es parla del paper rellevant de la fauna salvatge com a reservori de patògens zoonòtics. Així doncs, el terme One Health (Una sola salut) engloba la salut animal, la humana i la ambiental, amb un nou enfoc integrador de la salut, per tal de vigilar, controlar i prevenir les malalties infeccioses des d’una perspectiva multidisciplinària. És a dir, implica la col·laboració i coordinació d’ equips de diferents disciplines per poder fer front a les futures zoonosis, com a ara metges, veterinaris, biòlegs, microbiòlegs, farmacèutics, enginyers agrònoms, ecòlegs.
Per poder fer front a les noves amenaces biològiques cal que els diferents professionals es posin d’acord, comparteixin informació i s’organitzin per complementar-se, en lloc de competir entre ells, perquè les malalties infeccioses son dinàmiques i es poden moure en diferents sentits i entre distintes espècies animals, entre les quals es troba l’home.
Les zoonosis han estat una constant en la història humana. La globalització i el canvi climàtic semblen ser el factor més important a l’hora d’incrementar el nombre i la presència d’aquestes malalties. Hi ha altres factors igualment rellevants que cal tenir en compte?
Amb la globalització s’ha aconseguit que el trànsit de persones (per qüestions de feina o per turisme) i el comerç d’animals i plantes i dels seus productes derivats, hagi crescut de forma exponencial arreu del món en els darrers 20 anys. Aquests moviments de persones, animals i plantes, afavoreix moltíssim la transmissió i dispersió de malalties a nivell mundial en molt poc temps.
El canvi climàtic, en concret l’escalfament global, ha facilitat la distribució de vectors de malalties (com ara els mosquits) en altres parts del món on abans no podien sobreviure. Un altre factor principal que caldria afegir és el creixement exponencial de la població humana. Existeix un problema real de sobrepoblació de la espècie humana, sobretot en determinades zones del planeta (Àsia i África). Aquest fet està produint un increment de les zones urbanitzades que acaben envaint les zones forestals i selvàtiques, i una desforestació massiva pel cultiu de vegetals (cereals, soja, oli de palma, farratges, etc.) per al consum humà o pels animals de renda. Tot això provoca un contacte molt més estret entre les persones, els animals domèstics i els animals salvatges.
Aquest contacte estret entre espècies animals diferents (hem de tenir present que les persones som una espècie animal més) és crucial perquè es pugui produir la transmissió, adaptació i el salt d’espècie d’un agent infecciós, és a dir, perquè apareguin noves zoonosis.
L’existència del concepte de One Health s’està traduint en l’adopció d’unes directrius que tinguin en compte la interdependència entre salut humana, animal i ecosistemes per part de les polítiques de salut nacionals? O estem davant un procés que avança lentament en aquest sentit?
A nivell europeu des del 2010, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Internacional de Sanitat Animal (OIE) i la FAO, van establir una aliança per tal d’implementar aquest nou concepte de One Health a nivell Internacional, fent èmfasi en la necessitat d’educar els nous professionals (metges i veterinaris) amb aquesta nova visió integradora de la salut. Malauradament, en aquests darrers 10 anys, s’ha avançat molt lentament en la implementació de One Health.
Per altra banda, en l’àmbit veterinari, el concepte de One Health sempre ha estat molt més assimilat i implementat de forma natural, però en l’àmbit de la medicina humana és un concepte encara força desconegut.
És molt curiós com en països d’Amèrica central i del sud, d’Àsia, Austràlia, les seves institucions relacionades amb la salut pública, tenen molt interès en contractar professionals amb màsters en One Health; en canvi a Europa i, sobretot a Espanya, no existeix aquest interès.
"L’administració pública hauria de fomentar la creació de grups d’experts amb formació en One Health per poder donar mesures efectives contra aquestes amenaces biològiques".
El concepte One Health porta a que metges, veterinaris i ecòlegs augmentin el seu nivell de col·laboració interdisciplinari. Això està succeint?
Personalment crec que encara hi ha molta endogàmia professional i certa reticència en compartir informació i coneixements entre professionals de diferents professions. Aquesta manca de col·laboració, es veu perfectament a nivell nacional i autonòmic, en les institucions i agències de salut públiques i les de sanitat animal i agricultura, que són compartiments totalment estancs que no es relacionen entre sí.
Per poder fer front a epidèmies i pandèmies per agents zoonòtics, cal la col·laboració de les institucions públiques perquè hi hagi una transparència i accessibilitat de la informació per part dels diferents actors implicats en el control de la malaltia. Aquesta visió global ens permetrà poder organitzar equips multidisciplinaris per tal de treballar de forma eficient amb protocols de vigilància, control i prevenció d’aquestes malalties infeccioses i zoonosis. L’administració pública hauria de fomentar la creació de grups d’experts amb formació en One Health per poder donar mesures efectives contra aquestes amenaces biològiques.
El Conveni sobre biodiversitat de Nacions Unides farà 30 anys el 2022 i ha estat ratificat per 160 dels aproximadament 200 estats del món. Per altra banda, s’ha repetit sovint durant el 2020 que la pandèmia de la Covid-19 és conseqüència de la mala gestió de la biodiversitat. El Conveni és un instrument insuficient?
Totalment. Aquests convenis internacionals costa molt que s’implementin de forma efectiva. Primer, perquè cada país té unes necessitats i realitats polítiques que fan possible o no l’aplicació de les normatives internacionals. I, segon, és perquè és molt complicat portar a judici per delictes ambientals i les sancions econòmiques o penals que es solen aplicar no són proporcionals als danys produïts.
Una crítica que s’ha formulat, també sovint durant el darrer any, és que diverses veus de l’àmbit científic venien advertint feia temps d’una elevada possibilitat de pandèmia i no es va fer res. Per què no es van escoltar aquestes advertències?
Perquè, com deia abans, hi ha una manca de comunicació interna entre professionals o experts de diferents disciplines. Hi hauria d’haver una relació més estreta i coordinada entre els diferents departaments de Salut, de Ramaderia i Agricultura, i el de Medi Ambient, per tal de plantejar estratègies futures de vigilància i control de les pandèmies.
Malgrat tot el que estem vivint, creu que s’acabaran extraient lliçons en positiu de la pandèmia i l’enfocament One Health s’anirà obrint camí en la comunitat internacional?
M’agradaria ser optimista i pensar que sí, però també cal tenir en compte la condició humana que té una gran capacitat d’oblidar esdeveniments desagradables un cop desapareix la sensació de perill. De totes maneres, el concepte de One Health està cada vegada més present dintre de la comunitat internacional, sobretot als Estats Units i a Europa, a on hi ha actualment una oferta limitada de màsters orientats a la formació en One Health.
" L’acollida del màster sobre Zoonosis i One Health dintre dels professionals veterinaris sempre ha estat molt alta, però en canvi en l’àmbit dels metges a nivell nacional és nul·la. Crec que, a nivell nacional, és necessari fer més difusió de la importància d’aquest tipus de formació entre els professionals sanitaris relacionats amb la medicina humana"
Vostè dirigeix el màster sobre Zoonosis i One Health a la facultat de Veterinària de la UAB. Com resumiria el contingut lectiu del màster i quina és l’acollida que està tenint?
La UAB oferta des del curs 2016-17, el Màster Universitari en Zoonosis i One Health, que actualment és internacional i aplega estudiants de diversos països i perfils professionals. El màster proporciona tot els continguts i eines de treball necessàries per tal de poder formar professionals amb capacitat de gestionar situacions sanitàries relacionades amb el risc de patir brots epidèmics o pandèmics amb agents infecciosos que poden afectar tant animals com persones i poden transmetre’s en els dos sentits.
La formació que reben els permet adreçar-se a les malalties des dels diferents enfocs de la salut animal, humana i ambiental. Per aquest motiu, en el màster participen més de 120 professionals i experts de diferents àrees i disciplines, algun d’ells, científics de reconeguda trajectòria internacional i fins i tot de presència habitual en els mitjans de comunicació.
L’acollida dintre dels professionals veterinaris sempre ha estat molt alta, però en canvi en l’àmbit dels metges a nivell nacional és nul·la. La majoria de metges que han cursat el màster són de l’estranger, de països en vies de desenvolupament, o bé amb problemes recurrents d’emergències sanitàries per patògens que tractem en el màster (zones tropicals, sud-est asiàtic, Àfrica) Per tant, crec que, a nivell nacional, és necessari fer més difusió de la importància d’aquest tipus de formació entre els professionals sanitaris relacionats amb la medicina humana.
