ConBici és l'entitat de referència a Espanya per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, segur i sostenible. Reuneix 65 associacions i col·lectius de ciclistes de tota Espanya. Hem volgut parlar amb la seva coordinadora Laura Vergara per tenir la visió en el context post-COVID dels que representen i defensen davant entitats públiques i privades els drets i els interessos de les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport o de lleure, per tal d'aconseguir implementar mesures, normatives, infraestructures i tot allò que fomenti la cultura de la bicicleta.
Estem davant una crisi sanitària i social que porta nous reptes per la mobilitat, per les mesures de seguretat. Quin paper ha tingut i està tenint la bicicleta en aquesta crisi:
Hem viscut tres fases:
En una primera fase, les polítiques ciclistes municipals es van veure paralitzades amb el tancament dels serveis públics de bicicleta en la major part dels municipis i la inacció en propostes com el disseny tàctic d'infraestructures o reduccions de velocitat.
En segon lloc va haver un reconeixement per part de l'Advocacia de l'Estat de l'autorització de trajectes individuals en qualsevol mitjà de transport a peu, amb bicicleta, etc. per anar a la feina, cures, etc. I finalment es va produir un reconeixement i recomanació per part de les autoritats públiques de la bicicleta com a mitjà de transport aliat en la crisi sanitària i un compromís per part del Ministre de Transports per impulsar l'Estratègia Estatal de la Bicicleta.
Al pots confinament semblava que la bici havia de resoldre gran part de la problemàtica de moure’s, ja que es veia més segura que el transport públic. Com ha estat de gran el seu impuls?
Des del teixit social organitzat, en particular des de ConBici no hem deixat de treballar per posar l'accent i dissenyar eines per presentar a la bicicleta com el mitjà de transport que no només contribueix a lluitar contra la crisi sanitària, sinó també a les crisis ambiental i socioeconòmica a què ens enfrontem. A més, alguns ajuntaments han accelerat l'execució d'algunes accions com Logronyo amb el seu projecte Carrers oberts, València amb la reforma de la Plaça de l'Ajuntament o l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb el seu desplegament tècnic de projectes.
"La ciutadania i la gestió pública han de fer conscients dades com que el 80% de l’espai de les ciutats es dedica a la circulació o que aproximadament el 90% del temps els vehicles estan aparcats"
Els espais espais guanyats per a la ciutadania per caminar i anar en bicicleta, creu que seran permanents?
Crec que una de les reflexions més profundes te a veure amb la necessitat d'un repartiment més equitatiu de l'espai. La ciutadania i la gestió pública han de fer conscients dades com que el 80% de l’espai de les ciutats es dedica a la circulació o que aproximadament el 90% del temps els vehicles estan aparcats i això va en contra dels espais d'estada de qualitat, de la qualitat de l'aire, de l'absència d'entorns saludables i per tant, en contra de la qualitat de vida de la ciutadania. Per tot això, estic convençuda que pesarà més en la balança que els privilegis adquirits pel cotxe a la ciutat.
Que està passant en l’àmbit de la bicicleta a Europa i la resta del món?
Podeu trobar aquí moltes iniciatives recollides per la Federació de Ciclistes Europeus (ECF) Hi ha països que han donat grans salts que es projectaven per als propers 10 anys i que tanmateix s’han desenvolupat en mesos gràcies a la col·laboració públic-social. Aquest és l'exemple de França que ha invertit 60 milions d'euros amb el marc de el Ministeri de Transició ecològica i liderat per Pierre Serne, responsable de la “Red de Ciudades por la Bicicleta”.
La contaminació té un paper important en la propagació i virulència del virus. Creu que la gent n’és conscient?
Des ConBici tenim especial cura a l'hora de comunicar els avantatges que la bicicleta aporta a la salut i com redueix el nostre impacte sobre el medi ambient. No obstant això i per desgràcia la contaminació continua sent un agent invisible per a la major part de la població. I les estratègies per reduir-la han de ser estructurals com l'aplicació de Zones de Baixes Emissions, legislació que garanteixi la seguretat jurídica i física de l'ús de la bicicleta, reverdir els nuclis poblats, etc. No només canvis d'hàbits individuals que esperem es donin de forma massiva amb aquests canvis.
La meteorologia influeix molt en els hàbits de mobilitat, i minva l’ús de la bici quan fa mal temps. Això no passa a altres països. Ho podrem modificar?
Des del meu punt de vista és un fals mite, encara hi ha moltes resistències o excuses per no fer servir la bicicleta. No obstant això, amb l'accés al mercat global un cop has incorporat la bici als teus desplaçaments només cal buscar el material més apropiat i un reforç en visibilitat com llums o reflectors per fer-la servir plogui o nevi.
"El fet que les dones es llencen a anar en bici és un indicador més que la bicicleta té beneficis per a tota la ciutadania en el seu conjunt i que és una de les millors eines d'empoderament"
Quines son les mesures reals que necessitem perquè la mobilitat en bicicleta s’estabilitzi com a primera opció, amb seguretat?
Necessitem estratègies clares executades per equips tècnics, canvis físics en les nostres ciutats per garantir la seguretat, canvis legislatius que tinguin en compte les característiques de la circulació amb bicicleta, inversions públiques i privades i el desenvolupament d'una cultura ciclista més diversa.
Parlant d’una cultura més diversa hem pogut llegir últimament als mitjans que les dones protagonitzen el creixement de l’ús de la bici a les ciutats. Tot i això encara el nombre de ciclistes homes és major. Com a dona i ciclista, com podem millorar encara més l’esquerda?
El fet que les dones es llencen a anar en bici és un indicador més que la bicicleta té beneficis per a tota la ciutadania en el seu conjunt i que és una de les millors eines d'empoderament. També s'han creat nombroses xarxes i col·lectius de dones que van a reforçar aquesta tendència.
Estem també obviant que, un percentatge proper al 40% dels ciclistes pateixen situacions d’assetjament, especialment les dones. Caldria abordar aquest tema de forma seriosa?
Sí, és molt important millorar la seguretat física i emocional mentre utilitzem la bicicleta, així com la percepció de seguretat que experimentem. Voldria destacar que són temes que estan al centre de les nostres propostes amb guies com associació i equitat, que vam publicar en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i que podeu consultar aquí.
