Fa uns mesos el prestigiós canal de televisió franco-alemany Arte emetia un documental d'impacte: Le sable enquête sur une disparition (Sorra, investigació sobre una desaparició) on es defensava la tesi que la sorra podria desaparèixer a finals del segle XXI, si continuava el ritme frenètic d'explotació a que es veu sotmesa. El documental posava damunt la taula una qüestió que sol quedar oblidada en els habituals debats sobre els recursos, centrats de manera preferent en els recursos energètics. Sostenible ha demanat a José Antonio Jiménez, expert en morfologia de la costa, què hi ha de veritat en la tesi del documental. També ens explica quin serà el destí de les nostres platges en les properes dècades. Jiménez treballa al Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, un Centre Específic de Recerca (CER) emmarcat en l'àmbit del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins Canals i Ports de Barcelona.
La sorra és el segon recurs més consumit del planeta després de l'aigua. segons es diu a Le sable enquête sur une disparition. És així?
Jo distingiria entre sorra i àrid. El primer terme es refereix expressament a un dipòsit de roques disgregades amb una determinada granulometria i arrodonides, producte d'una meteorització natural de roques i que ha estat transportada per part d'un curs fluvial o el vent. El terme àrid es refereix en general a un material granular que s'obté d'un determinat jaciment rocós per diferents processos mecànics, com per exemple la trituració. Són els àrids el segon material més consumit i no estrictament la sorra, que evidentment també és un àrid.
Són recursos renovables o no renovables?
Més que parlar d'un recurs renovable o no, el que cal tenir en compte és que els àrids es poden considerar inesgotables atès que es poden obtenir a pràcticament qualsevol lloc. No obstant això, l'obtenció de certs materials amb unes característiques determinades, per exemple sorres d'una determinada granulometria, dependrà de l'existència d'un dipòsit que, encara que es formi de manera natural té un procés de formació molt més lent que el d'utilització. D'altra banda, un dels problemes associats a l'explotació d'aquest recurs és l'impacte ambiental que pot generar, i per tant, en alguns casos, els dipòsits disponibles no són necessàriament explotables o, ho són sota unes restriccions determinades.
(F)
El documental Le sable enquête d'une disparition apunta que la indústria que explota les sorres cada vegada la busca més a la costa i en el mar i menys a la terra. ¿Quins efectes pot tenir, en la costa aquest tipus d'explotació que es realitza a molts països del món?
L'extracció de sorra a la llera baixa dels cursos fluvials pot arribar a produir un impacte apreciable en les costes del seu entorn en generar una pèrdua de les aportacions de sediment per part dels rius, que són les que permeten compensar les pèrdues que produeix la dinàmica marina a les platges. Aquest efecte, per exemple, es va produir a la Tordera quan als anys 60 i 70 es van realitzar diferents extraccions de sorra, de fins a uns 3 milions de m3, que es van prohibir als anys 80. L'extracció de la sorra té un impacte directe de degradació del medi en què es fa. Per descomptat això només és possible en costes en zones aïllades que no són usades o no tenen interès per l'home o pels gestors del territori. El més normal és que s'obtinguin les sorres mitjançant dragatge del llit marí, a la plataforma continental.
I quin és l'impacte amb l'extracció del fons marí?
L'extracció de sorres del fons marí produeix, per una banda, un impacte directe en la zona d'extracció, la importància del qual dependrà de què hi hagi a la zona. Aquí cal que es facin estudis d'impacte ambiental per valorar les comunitats que es poden veure afectades. I, d'altra banda, s'han de fer a una profunditat mínima i/o a una distància mínima de la costa, perquè no es generi un impacte negatiu sobre l'estabilitat de la costa adjacent. És a dir, que no generi erosió a la costa propera.
A Catalunya es produeix aquests tipus d'explotacions?
A Catalunya igual que a la resta de l'estat, l'extracció de sorra o qualsevol tipus d'àrids del medi marí està regulada per la Llei de Costes. Aquesta llei només permet l'extracció de sorres del Domini Públic Marítim Terrestre per ser utilitzada en alimentacions o regeneracions artificials de platja. De fet, és la font principal utilitzada en la major part de les alimentacions artificials de les platges catalanes durant les últimes dècades. La llei obliga que aquestes extraccions es facin de tal manera que s'asseguri l'estabilitat de la costa adjacent i que l'impacte ambiental sigui assumible. En el nostre cas, per exemple, la presència de posidònia oceànica impedeix la utilització de la zona per extracció de sorra, atès que és un ecosistema altament protegit.
(F)
El documental Le sable enquête d'une disparition també assenyala que entre un 75% i un 90% de les platges estan amenaçades de desaparició al llarg d'aquest segle. Té base un pronòstic d'aquest tipus?
Els estudis existents al llarg de pràcticament totes les costes del planeta determinen que la major part de les platges es troben en procés d'erosió com a resultat d'una combinació de processos naturals i humans. Entre aquests últims, una de les majors contribucions seria l'alteració de les aportacions de sediment per part dels rius a causa d'actuacions humanes en les conques de drenatge, com per exemple la construcció de preses. El resultat és que l'onatge i els corrents són capaços de mobilitzar i emportar-se la mateixa quantitat de sediment però cada vegada arriba menys sediment a la costa, de manera que al final el resultat net és una pèrdua de material.
Atès que aquests estudis estan basats en l'anàlisi del comportament passat de la costa, per exemple a partir de fotografies aèries, l'únic que fan és constatar el que ha passat i, des d'aquest punt de vista, la seva fiabilitat és molt alta. El fet que aquest procés es mantingui en el temps i que, com a resultat d'això, les platges desapareguin, també és una situació plausible. No tenim cap indici que les coses hagin de millorar sobtadament: les preses no desapareixeran ni l'onatge deixarà de tenir capacitat d'emportar-se la sorra.
¿Què en pensa de la reconstitució amb mitjans mecànics de les platges que s'han perdut a l'hivern per qüestions meteorològiques?
L'alimentació de platges és un procés pel qual reconstruïm una platja que ha perdut el seu sediment o una part. Els criteris d'actuació estan definits normalment per un gestor amb uns objectius molt específics. Quan una platja perd sediment de forma continuada per exemple a causa de l'existència d'una barrera, com un port esportiu, cal aportar artificialment sediment a la platja. En cas contrari no tindrem platja. No obstant això, quan una platja s'erosiona per un temporal, normalment la major part del sediment retornarà a la platja de manera natural. El problema és que la pèrdua de material durant el temporal es produeix en poc temps -el que duri el temporal- i la tornada del material a la platja es produeix en setmanes o mesos. Si l'impacte del temporal es produeix just abans de la temporada de bany, el gestor no té temps per esperar que la platja es recuperi de forma natural i, sol decidir-se per fer una aportació d' emergència per posar a punt les platges, segons expressió habitual. Això ho sentim molt a les platges de Barcelona gairebé cada any. És a dir, que no ens adaptem a la natura sinó que pretenem que la natura s'adapti a nosaltres.
¿Quina incidència està tenint i pot arribar a tenir el canvi climàtic en la sorra?
El canvi climàtic pot afectar-la de dues maneres complementàries. D'una banda pot afectar les fonts de sediment. En canviar les condicions de pluja, el règim hidràulic dels rius variarà i, potencialment, les aportacions de sediment a la costa. És clar que, com la major part de les conques de drenatge estan altament modificades i controlades per l'home, el seu efecte no necessàriament serà perceptible. D'altra banda, l'esperat augment del nivell del mar generaria més erosió a les costes, fet que es traduiria en una major pèrdua de sorra respecte a la situació actual. És a dir, per mantenir les costes en l'estat actual necessitaríem més quantitat de sediment disponible.
(F)
Què succeeix actualment a Catalunya amb la sorra les platges? Tenim estudis i diagnòstics que ens il·lustrin sobre l'estat de la qüestió?
En l'actualitat aproximadament el 70% de les platges catalanes es troben sotmeses a processos d'erosió o pèrdua de material, que fan que la línia de costa es trobi en retrocés en major o menor grau. Independentment que algunes platges presenten un bon estat, i fins i tot avancen amb el temps, per exemple, aquelles situades a llevant dels ports de la costa del Maresme, es podria caracteritzar el comportament mitjà de les platges catalanes amb un retrocés de gairebé 1 metre per any. Fins i tot assumint que les condicions climàtiques es mantinguin estables, aquest comportament actual implica que la major part de les nostres platges desapareixerien en unes quantes dècades. El problema no és només la desaparició a llarg termini, sinó que de forma progressiva les platges aniran perdent la seva capacitat de fer les funcions que a dia d'avui compleixen. Un exemple molt clar és l'aparent increment en l'impacte de temporals sobre la nostra costa. Si mirem les dades climàtiques existents per al litoral català, el nombre i intensitat de temporals no ha augmentat, encara que sí ho han fet la importància dels danys originats. Això pot explicar-se en part perquè encara que les tempestes són les mateixes, les platges que protegeixen el territori són cada vegada més estretes i, en conseqüència, les tempestes cada vegada impacten més sobre la terra.
Pot donar algun exemple concret?
Per veure l'efecte protector de la platja n'hi ha prou amb imaginar l'impacte d'un temporal a la zona del Masnou, al Maresme. A la Platja d'Ocata, a llevant del port, un observador situat a la via del tren ni s'assabentaria de l'existència del temporal atès que estaria protegit per una platja molt ampla. En canvi, aquest mateix observador al desplaçar-se a la platja del Masnou, a ponent del Port, es veuria afectat directament per aquest mateix temporal, perquè allà la platja és molt estreta,o de vegades fins i tot inexistent, i això fa que les onades siguin capaces de pujar per l'escullera de protecció de la via interrompent o alterant la circulació dels trens. La tempesta en ambdós costats és la mateixa i, la diferència en el grau d'afectació depèn de la quantitat de sorra a la platja, que en defineix també l'amplada.
I què caldria per mantenir les platges en el seu estat actual?
Per fer-nos una idea de la magnitud de la qüestió, de mantenir-se les condicions actuals, es necessitarien de l'ordre d'uns 2,2 milions de m3 de sorra cada any per mantenir les platges catalanes en el seu estat actual. En el cas de tenir en compte escenaris climàtics com els considerats per l'IPCC, hi hauria una necessitat addicional de sediment per compensar les pèrdues ocasionades per un ascens del nivell del mar d'entre 335.000 m3 per any a 1,000,000 m3 per any, depenent de l'escenari considerat.
(F)
¿Per què creu que, malgrat la importància del problema que està comentant, la sorra no té un lloc preeminent en l'agenda ambiental? L'hauria de tenir?
Personalment, crec que en gran part és degut a que solem associar platja amb l'ús recreatiu o turístic. Això fa que no identifiquem clarament el paper real que juguen les platges a banda de generar riquesa, i de com ens podem veure afectats si aquestes desapareixen. Per posar en context la seva importància cal tenir en compte que en moltes zones costaneres del món, l'erosió de la costa no només fa que la platja desaparegui i que no es pugui fer servir per a finalitats recreatives, sinó que també comporta la migració de persones que viuen en aquestes zones, i això fa més evident el seu potencial impacte social. Si canviem poblacions per ecosistemes, també ens trobarem amb nombrosos casos en què l'erosió costanera ha portat a la degradació ambiental dels ecosistemes propers.
