Entrevista cedida per Xarxanet. Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
L’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre va néixer de la inquietud d'un grup de persones en protegir el Delta, que van decidir contactar amb el parc per posar-se’n a disposició, ara ja fa 15 anys. En Pere Magrané és l’actual president de l’entitat, un biòleg originari de Reus, a qui l’estimació per la natura li ve de ben petit.
Quina és la missió de la vostra entitat?
Per una banda donem suport al parc natural, amb els nostres voluntaris, però, a més a més, la nostra missió és la protecció del delta, i de les terres de l’Ebre, en tots els sentits, tant pel que fa l’espai natural, com a les activitats i la gent que hi viu.
Amb el parc col·laborem estretament amb els anellaments i censos d’aus, com el polls de flamenc i els de gavina corsa que tenen les colònies de cria més importants a la punta de la Banya. També fem rescats de peixos, quan, a l’hivern, queden retinguts als canals amb poc nivell d’aigua.
Fem activitats de protecció i difusió dels valors ambientals, com plantades, neteges de platges o xerrades divulgatives.
Quina és la realitat de la comarca?
Crec que hi ha una necessitat de reivindicació en la comarca, pel fet que estem en un extrem del país i no sempre se'ns ha tingut prou en compte. En la meva opinió, hi ha un abans i un després de la Plataforma de Defensa de l’Ebre. La seva creació va significar un despertar de la consciència social enorme a les Terres de l’Ebre.
Veient el que s’havia aconseguit organitzant-se, van sorgir altres entitats; tinc la sensació que a partir d’aquell moment va ressorgir la consciència del territori i l’estimació per la terra, per a fer-ne bandera i orgull.
Ara hi ha diverses entitats ambientals al territori, com Picampall, centrada en les aus, però també en els amfibis; a Riet Vell, Seo Bird Life té una reserva històrica de 30 hectàrees, d’arròs ecològic, amb la llacuna, i una casa de voluntaris; RietVell té un programa de voluntariat europeu i cada any rep moltes persones de diferents punts d’Europa. També la Fundació Catalunya La Pedrera hi va crear el Món Natura Delta, amb un ecomuseu de la sal i a on fan educació ambiental…
I després tenim la Plataforma: molts voluntaris i membres de la junta en formem part, i participem dels seus actes i manifestacions, vam anar a Brussel·les, sempre participem de les mobilitzacions, i el dia 7 de febrer tornarem a ser-hi!
Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?
Actualment som 110 membres inscrits, de totes les edats, amb vàries ”quotes familiars”. Majoritàriament gent del Montsià i el Baix Ebre, però també tenim voluntaris del Baix Camp i del Tarragonès, i algú que ve des de Barcelona.
Els voluntaris es posen al servei per a contribuir en la feina i activitats. Som una entitat de voluntariat, per això és important participar activament. Més enllà d’associar-se i pagar la quota, simbòlica, d'1 euro al mes, el que cal és participar i per això demanen un compromís d'implicar-se en un mínim d’activitats al llarg de l’any.
Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?
En general per amor al delta, per l’estimació al territori, i per una forta vocació ambientalista. Però també pel que representa el Delta a Catalunya, i a Europa, per l'especial i fràgil que és alhora. Hi ha una forta component d’afectivitat i emotivitat que desperta aquest territori.
Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?
Suposo que continuarà amb el seu treball, amb nous reptes i noves amenaces que puguin sorgir, lligades al canvi climàtic, i a la regressió i la manca de sediments, que és molt greu. La problemàtica continuarà o serà pitjor si no hi ha voluntat política o tècnica de fer-li front.
Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?
En l'àmbit personal, he de dir que el moment en què em van oferir ser president va ser molt especial per a mi. Jo havia estat voluntari un temps, em vaig implicar en l’entitat, i primer em van oferir entrar a la junta. No som una estructura jeràrquica, però cal una representació, i quan em van dir de fer de president, vaig sentir la confiança vers mi, que a més no sóc nascut al lloc, i el reconeixement vers l’estima que jo li tinc a aquest territori.
Pel que fa a l'entitat, la lluita contra el pla hidrològic, les manifestacions a Barcelona i a Brussel·les, han estat un moment de molta passió.
