"Recuperant aliments també evitem generar residus"

D'on prové el menjar que gestiona el Banc d'Aliments de Barcelona?
Els aliments que gestionem són, per una part, els que provenen dels excedents agrícoles de la Unió Europea, i per una altra, els que aconseguim recuperar abans que vagin als abocadors. D'aquests, el 65% procedeixen de la indústria alimentària, i tenim donacions d'unes tres-centes empreses, i el 17% són de Mercabarna, que ens proporciona sobretot fruita i verdura. Recollir el que llencen les botigues una per una seria una feina massa gran i no ens aportaria gaire menjar, el que és interessant és adreçar-se a les fàbriques directament, on pot haver-hi excedents o errors de fabricació que ens suposen quantitats més grans d'aliments.

Quins són els aliments que es donen?
Són de tot tipus, el que els "sobra" als fabricants. De vegades hi ha errors de fabricació, com ara les màquines s'equivoquin i faci productes que pesen menys del que diu l'etiqueta, i per tant no es poden vendre. Però a nosaltres ens valen, evidentment. Les fàbriques, a més, tenen sempre un stock de producte per si puja la demanda, però si no el fan servir, ens l'envien abans no caduqui. I tot el que tenen amb pocs dies de caducitat, també, perquè per una empresa de la indústria alimentària, 15 dies de caducitat, per exemple, és poc de temps per distribuir a les botigues i vendre, però per nosaltres que fem un consum immediat, és una eternitat. A Mercabarna, de fet, tenim un magatzem on cada dia recuperem els aliments frescos, de fruita i verdura, que ja no es poden vendre a l'endemà, però que nosaltres fem servir el mateix dia a través de les entitats que ofereixen servei de menjador social.

(F)

Com s'explica que es produeixi tant de menjar que, de no ser d'iniciatives com aquesta, aniria a parar als abocadors?
És un problema estructural. Es fabrica més del que es ven. Cada vegada n'hi ha menys excedents, però, perquè les tecnologies de la informació han permès coordinar molt més bé la demanda i la fabricació. Quan es passa un producte per l'escàner d'un supermercat, el fabricant sap que s'ha venut, i amb aquestes dades pot ajustar més bé la producció. Però tot i això encara hi ha excedents, que són dels que ens nodrim aquí.

Quin seria el cost ambiental de no aprofitar tots aquests aliments?
Anualment gestionem unes 8.500 tones de menjar, que d'una altra manera serien residus. Nosaltres, amb la nostra activitat, reduïm la generació de residus. Si som capaços de detectar partides d'aliments que caducaran en uns dies, els farem servir com aliments per humans. Si no, esdevindran residus, amb el problema d'on abocar-los, l'emissió de CO₂ i metà en descompondre's, etc. Així doncs, la funció del Banc dels Aliments és primordialment social, però també ambiental. En ocasions, també, evitem que es generin altres tipus de residus. Per exemple, una empresa d'embotits, que els talla i envasa, abans llençava les puntes, perquè per ells no tenen valor comercial. Però els les hi vam demanar, i ara ens les donen envasades al buit, i són tan bon aliment com els trossos més macos. O quan sabem que una empresa té excedents d'un producte i que encara no l'ha envasat, els hi demanem que en lloc d'envasos individuals, ens ho posi en envasos grans, dels d'hosteleria, i evitem així més envasos dels necessaris.

Com feu la distribució dels aliments?
La nostra cadena comença aconseguint que les empreses ens portin els aliments fins la nostra central, a la Zona Franca -i, a canvi, reben beneficis fiscals, tant pels productes que ens donen com per transportar-los. Des d'aquí ho repartim entre més de 500 entitats benèfiques de la província de Barcelona, que ho donen als qui ho necessiten. Dues-centes entitats són menjadors, i més de tres-centes reparteixen lots de menjar a un total de més de 140.000 persones a tota la província. Nosaltres mantenim un registre i controlem periòdicament el funcionament d'aquestes entitats. Seria impossible que nosaltres sols poguéssim arribar directament a aquesta quantitat de gent.

Heu notat els efectes de la crisi econòmica dels darrers mesos?
Sí, molt directament. De finals de 2007 a l'estiu de 2008 va augmentar un 12% la quantitat de gent que rep menjar a través de les institucions benèfiques, i estimem que està pujant encara una miqueta més, encara que no tenim dades contrastades. La majoria són persones grans que viuen soles i que tenen pensions molt baixes, vídues sobretot, i persones immigrades, que no tenen una xarxa social que els ajudi. Però ara estem veient també famílies d'aquí que fins fa poc podien anar tirant però que després que algun dels membres s'hagi quedat sense feina, han de recórrer al banc dels aliments per arribar a final de mes. Les empreses ens continuen aportant més o menys les mateixes quantitats, però com que tenim més demanda, hem de fer més esforç per quadrar-ho tot. Per ara podem cobrir les necessitats, però si continua augmentant la xifra de persones que atenen les entitats benèfiques, podríem arribar a tenir problemes d'abastiment.

Rebeu també aportacions particulars?
Sí, les maneres de col·laborar per part dels ciutadans són, per una banda, les recollides puntuals d'aliments, com ara per nadal, o l'"operació quilos" que fem a alguns supermercats i centres comercials, on demanem paquets d'un quilo d'arròs o d'altres productes. L'altra via és fer una aportació econòmica amb la qual nosaltres comprem aliments. I, per descomptat, la col·laboració com a voluntaris. El Banc dels Aliments funciona bàsicament gràcies a la feina de persones que ens cedeixen el seu temps. En molts casos es tracta de persones pre-jubilades o acabades de jubilar, a les quals el mercat laboral les ha fetes fora, però que tenen temps i experiència que aquí resulten fonamentals. D'alguna manera és com si també estiguéssim 'reciclant' aquestes persones.