Stephen Nolan, director de la Xarxa de les Nacions Unides de Centres Financers per a la Sostenibilitat (FC4S) ha passat per Barcelona convidat per la Fundació Catalunya Europa per explicar al món financer de la ciutat les possibilitats que ofereix la seva xarxa, que té com a repte principal atraure capital cap a projectes relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat, i sobretot l’acció sobre el clima. Sostenible han tingut ocasió de parlar breument amb ell sobre finançament sostenible.
"El repte que es plantejava, per part dels ministres, als mercats financers és com poden fer per accelerar l’acció pel clima gràcies al capital"
Com va sorgir la Xarxa FC4S i quin és el seu propòsit principal?
La xarxa va néixer el 2017 sota la presidència italiana del G7. Tots els ministres de medi ambient van estimar que, per complir amb els compromisos relacionats amb l’agenda del canvi climàtic que es van establir a la COP 21, era imprescindible fer noves inversions en el món per valor de 90 bilions de dòlars a fi de donar un impuls transcendent a la descarbonització del planeta. És cert que pot semblar una quantitat enorme, i ho és, però no és menys cert que en el món hi ha molts diners. I per tant el repte que es plantejava, per part dels ministres, als mercats financers és com poden fer per accelerar l’acció pel clima gràcies al capital. Això va portar els ministres a demanar al Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient que organitzés una xarxa de centres financers que treballessin de manera conjunta per estimular espectacularment els fluxos de capital cap a l’acció pel clima. Actualment la xarxa està composta per més de 20 centres. Barcelona ha estat l’últim que s’hi ha incorporat.
Tota aquesta estimació d’inversió està estrictament pensada per l’acció climàtica?
No només. L’acció climàtica és central, però està destinada a tota l’agenda relacionada amb el medi ambient en un sentit ampli. Per exemple hi entren també els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
"La nostra tasca és obtenir el capital i canalitzar-lo cap als objectius"
Com funciona aquesta xarxa? Com es prenen les decisions i com s’obté el finançament?
El model de governança s’inscriu en l’esquema del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. Aquesta institució és la creadora de la xarxa, com he dit, però també és on la xarxa té el seu secretariat. L’oficina central és a Ginebra (Suïssa) a la seu de Nacions Unides en aquella ciutat. Pel que fa als membres, aquests es troben periòdicament per debatre l’orientació de les tasques i dels projectes. El finançament ve en primera instància dels governs i en segon terme, d’algunes aportacions privades de caire filantròpic. La nostra tasca és obtenir el capital i canalitzar-lo cap als objectius.
El significat de la sostenibilitat i de green finance és molt ampli i, de vegades, enganyós: què enteneu per finançament ecològic i sostenible? Quina és la seva definició?
Per mi green finance és qualsevol inversió que es faci en energies renovables, eficiència, infraestructures i processos que ens ajudin a reduir les emissions, però també en aquells aspectes socials i de governança que són essencials per fer avançar les agendes ambientals.
Vostè venia d’ una experiència important al seu país, Irlanda, al capdavant de de Sustainable Nation Ireland. Ens pot fer cinc cèntims d’aquesta organització i del seu comès?
Sustainable Nation Ireland és una organització no governamental amb seu a la capital, Dublín, que es va crear per treballar amb organismes públics i privats amb l’objectiu d’ ajudar a la transició d’Irlanda cap a una economia cada vegada més descarbonitzada, així com en la promoció d’Irlanda com a centre de referència en finances sostenibles. Aquesta organització va encarregar a una consultoria un càlcul de quants diners necessitaria Irlanda en inversions per atendre els actuals esforços de descarbonització i la xifra va ser de 50.000 milions d’euros. De moment, el govern invertirà fins el 2027 un total 22.000 milions en aquest objectiu. Això vol dir que queden per cobrir 28.000 milions d’euros en relació a l’estimació total. Una de les iniciatives per obtenir més fons va ser l’emissió de bons verds per part del govern amb el nom de Irish Green Bonds. Ha estat el quart país en el món que ha pres una iniciativa d’aquest tipus. Cal afegir a més que Irlanda té molta experiència en l’àmbit de les finances.
"La manca de projectes es pot compensar des dels governs creant marcs de polítiques que estimulin la seva creació"
És difícil és recaptar diners per a projectes en l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat ara mateix? Quin tipus d’organitzacions estan disposades a invertir diners en aquest camp i per quines raons?
Tornant a la xifra que li he comentat al principi de la conversa, és evident que els governs no tenen tant diners, per això cal anar al capital privat i jo crec que en aquest àmbit hi ha moltes persones que estan buscant projectes que els puguin oferir un retorn interessant. L’experiència irlandesa ha demostrat que només en un país, en aquest cas amb el sistema de bons, es van obtenir 12 mil milions. Això demostra que hi ha, si em permet, unes certes ganes d’invertir en aquest àmbit per part dels mercats.
Un dels nostres reptes és que ara mateix potser hi hagi més capital potencial per invertir que no pas projectes ja sigui en biodiversitat o en economia circular. Aquesta manca de projectes es pot compensar des dels governs creant marcs de polítiques que estimulin la seva creació. Hi ha exemples concrets, però, de projectes que estan funcionant molt bé com són els d’energia eòlica: la tecnologia està consolidada i es troba en expansió i a més dona un molt bon retorn a l’inversor. Amb la fotovoltaica passa una mica el mateix. El desafiament més fort es troba ara mateix en les àrees de desenvolupament tecnològic més recent.
“Les renovables a Sudàfrica, la mobilitat elèctrica a la Xina o la millora d’eficiència energètica dels edificis a tot el món són alguns sectors atractius pel capital”
Ens pot donar alguns exemples de tipus d’iniciatives que siguin atractives pel capital?
Un cas interessant és el de Sudàfrica que darrerament ha fet entrar amb molta força les renovables a la xarxa gràcies a una política molt decidida. I amb això ha aconseguit atraure una bona quantitat de capital internacional. Un altre sector atractiu és el de l’automòbil elèctric a la Xina perquè el govern té un pla molt ambiciós per fer que la major part de vehicles sigui elèctrics en uns anys. Sense parlar d’un país, sinó en general, la millora de l’eficiència energètica dels edificis a qualsevol indret del món és un altre bon exemple d’atracció d’inversors, que solen veure amb molts bons ulls que un edifici pugi la seva categoria en la classificació d’eficiència.
"Europa necessita 2 bilions d’euros durant la propera dècada pels seus esforços de descarbonització"
Es podria afirmar que el capital té una tirada en aquests moments cap als països en desenvolupament?
Aquí hi intervenen factors psicològics, si tu tens capital i vols invertir-lo dependrà una mica també de quant de risc estàs disposat a assumir. Tots els països poden ser interessants en funció de les expectatives i el risc. Però si mirem les necessitats objectives de descarbonització les dels països desenvolupats són molt elevades precisament perquè hi ha moltes més infraestructures en funcionament. Europa necessita 2 bilions d’euros durant la propera dècada pels seus esforços de descarbonització.
"El repte és fer que la nostra pròpia organització sigui sostenible com a tal i que siguem plenament operatius com a xarxa"
Quins reptes es planteja de forma més immediata la Xarxa FC4S?
De cara al 2019 ens hem focalitzat molt a Àfrica perquè allà hi ha molt per fer des del punt de vista de l’assistència tècnica i de la creació de marcs per fer polítiques que puguin donar lloc a projectes ambientals. Però per mi personalment el repte és fer que la nostra pròpia organització sigui sostenible com a tal i que siguem plenament operatius com a xarxa.
Durant molt de temps la sostenibilitat i les finances han viscut separades.
Hi ha hagut un canvi fonamental fa pocs anys. Ara la sostenibilitat no és un tema marginal pel món dels inversors, ha esdevingut mainstream i ja és un àmbit d’interès per a aquest col·lectiu, per tant ha entrat amb normalitat en els mercats. I per mi el punt d’inflexió on tot això va començar a canviar va ser en el decurs de la Conferència del clima de París del 2015. I per què? Doncs senzillament perquè França va ser capaç de mobilitzar els participants de centres i organitzacions inversores com mai s’havia vist abans. No és pas casualitat que l’any següent es creés el grup europeu d’experts d’alt nivell en finances sostenibles. Tot plegat ha anat endavant en un curt període de temps i crec que s’anirà accelerant ben aviat.
