Segons una enquesta de la British Association for Counselling and Psychotherapy, el 55% de les persones considera que el canvi climàtic ha afectat la seva salut mental i el seu benestar.
Caroline Hickman és professora de Psicologia Climàtica a la Universitat de Bath i membre de la Climate Psychology Alliance. Es va graduar a la Sheffield Hallam University l'any 1983 en Estudis Socials Aplicats amb Treball Social i va treballar tant en salut mental com en equips de treball social infantil i familiar durant diversos anys al sud de Londres. Va dirigir un Centre d'Aprenentatge Pràctic durant quatre anys organitzant pràctiques en treball social en el sector del voluntariat mentre ensenyava a la Universitat de North London i a la South Bank University.
Abans de l’estiu va visitar Barcelona per parlar d’ecoansietat a la XI Jornada Ambiental celebrada a la Universitat de Barcelona. Uns mesos després, i en un mes d’octubre que segueix l’estela del mes de setembre més càlid des que hi ha registres, parlem amb ella per reflexionar sobre els trastorns causats per la crisi climàtica i com poden afectar a mitjà i llarg termini .
Què és exactament l’eco-ansietat?
L’eco-ansietat té dues vessants: en primer lloc, l’ansietat (depressió, dol, culpa, ràbia o frustració) que sentim en ser conscients dels danys que estem fent al planeta Terra. En segon lloc, la desesperació, confusió i ràbia que sentim quan ens adonem que les persones amb poder per canviar les coses no estan actuant per afrontar-ho (i, en molts casos fan el contrari, com ara una major extracció de combustibles fòssils, no implementar mecanismes de reciclatge…). Un cop ets conscient de la crisi, és impossible oblidar-la o apartar-ne la mirada mai més
És un diagnòstic psicològic o simplement un sentiment que pot provocar ansietat o depressió?
No és un diagnòstic ni un problema de salut mental. És una mostra de salut mental del fet que et preocupa el planeta on vius. Cal tenir en compte que tampoc no és només un sentiment, sinó que també engloba tots pensaments sobre el futur. Arran d’una mostra basada en una enquesta a 10.000 joves de deu països diferents, amb el meu equip vam concloure que tres quartes parts dels joves creuen que el futur és espantós.
Els resultats van ser:
- 75% a nivell mundial
- 73% Regne Unit
- 70% Nigèria
- 92% Filipines
Els sentiments que vam recollir van de lleus a més crítics:
- Lleu: els sentiments de malestar són transitoris i poden respondre a la tranquil·litat, centrar-se en l'optimisme i l'esperança en els altres (potser sense fonament).
- Mitjà: molest amb més freqüència, dubte en la capacitat dels "altres" per actuar, fent alguns canvis en l'estil de vida.
- Significatiu: defenses mínimes contra l'ansietat, més difícil de mitigar l'angoixa, culpa i vergonya, poca fe en els altres per actuar, impacte significatiu en les relacions.
- Sever: pensaments intrusius, somni afectat, lluita per obtenir un respir, anticipació de l'extinció humana, sense creença en la capacitat d'atenció dels altres, pot ser incapaç de treballar.
- Crític: suïcida. Pèrdua de la seguretat personal.
Al teu lloc web parles sobre la psicologia del clima. Què és? Hi ha alguna organització global sobre el tema?
Sí, l'Aliança de Psicologia del Clima (Climate Psychology Alliance), de la qual també en soc membre. La psicologia del clima se centra en les emocions i els processos socials i mentals que han contribuït a la crisi ecològica i climàtica, i les nostres respostes i processos d’adaptació a aquesta. Utilitzem enfocaments psicoterapèutics, estudis psicosocials, les arts, el pensament espiritual i filosòfic, la literatura, el pensament sistèmic i l’ecopsicologia per desxifrar les nostres respostes col·lectives i individuals a la crisi.
A mesura que el canvi climàtic empitjora cada any, aquest desordre acaba de començar a ser una nova pandèmia?
No m’hi referiria mai com a pandèmia, ja que no és una malaltia, però sí que és cert que està creixent a mesura que el clima es torna més rigorós. Continuarà creixent fins que la societat decideixi actuar per prevenir danys irreversibles.
Saps quantes persones estan afectades per l’eco-ansietat? Segueix algun patró de classe o geogràfic en la seva afecció a la població?
No en tenim xifres concretes, però en diversos estudis científics que hem fet al llarg dels anys hem extret algunes dades que poden arribar a ser molt representatives. Per exemple, una enquesta de l’any 2020, duta a terme per la British Association of Counselling, va apuntar xifres molt interessants. Les conclusions principals es resumeixen en:
- En general, el 55% de les persones considera que el canvi climàtic ha afectat la seva salut mental i el seu benestar.
- Dels que van dir que el canvi climàtic ha afectat la seva salut mental, el 65% estava preocupat per l'impacte en el món natural; el 63% sobre l'augment de la freqüència de desastres naturals; el 58% va expressar preocupació per com seria el món per a les generacions futures; i el 30% va reconèixer patir per com es veuria afectada la seva vida.
Aquesta mostra, a més, exemplifica que l'impacte en el grup d'edat més jove és més gran, ja que el 61% dels joves entre els 16 i els 24 es consideraven notablement afectats, el 60% pel que fa a les edats entre els 25 i els 34 anys, el 44% entre els 45 i els 54, el 54% entre els 55 i els 64 i el 56% pel que fa als majors de 65 anys.
En una xerrada, expliques que hem de passar de l’eco-ansietat a l’eco-acció. Què vol dir això?
Això significa que no podem simplement ignorar-la, ja que està vinculada a la preocupació pel planeta, però prendre mesures per mitigar el canvi climàtic (política, social i personalment) ajuda a reduir l'angoixa.
Si estic afectat per aquest desordre, com puc mantenir la meva ment tranquil·la i no estar extremadament preocupat tot el dia i la nit?
Tens tot el dret de preocupar-te! Però no deixis que les preocupacions et superin: necessites convertir-les en acció. Necessites que estiguin regulades, ni que es facin massa grans, ni passin a no preocupar-te gens. I hauries de sentir-te orgullós de preocupar-te per temes transcendentals com aquest.
Què podem fer per educar millor les noves generacions i evitar que pateixin aquesta ecoansietat que, sembla, empitjora amb el pas del temps?
Els joves necessiten un enfocament psicoeducatiu (nosaltres, els adults, també) on aprenguem a desenvolupar mecanismes de defensa madurs mentre construïm comunitat i desenvolupem l’esperança col·lectiva per a un futur millor. El missatge per a tots els que la pateix, però, ha de ser sempre positiu. Els diem, recorda: sents això perquè et preocupes, i t’has de sentir orgullós de preocupar-t’hi!
