Annaïs Sastre és una de les impulsores de Xicòria, un projecte que es defineix com a "comunitat d'economia compartida" i que ha posat en marxa un hort ecològic, activitats educatives i cuina saludable per a grups i esdeveniments. Són quatre membres i s'han instal·lat a Montblanc, des d'on prioritzen el treball en xarxa en l'àmbit local i la recuperació de llavors tradicionals de la comarca. Xicòria va més enllà de la creació d'un nou negoci: posa en pràctica noves maneres de fer i relacionar-se, no només amb criteris de sostenibilitat ambiental sinó també de justícia social.
(F)
Qui sou Xicòria?
Som un grup de quatre persones ara mateix, i venim de diferents sectors: jo vaig estudiar ciències ambientals, i els altres membres van estudiar geologia, educació social i forestals. Ens uneix l'interès per generar la nostra pròpia feina, l'autoocupació, i sobretot experimentar amb alternatives a nivell laboral, alimentari, social i organitzatiu. L'objectiu final seria la transformació social cap a uns valors d'agroecologia i justícia social i territorial. Cadascú de nosaltres estem especialitzats en uns temes, amb coordinació continuada de tot el projecte.
Com i quan vau començar?
Vam començar l'estiu de 2008, fruit d'un procés de reflexió d'unes quantes persones sobre com volíem viure, quina volíem que fos la nostra activitat principal. Després d'un temps buscant un espai, ens van cedir una finca a Montblanc i això va ser finalment el tret de sortida. Tenim les terres en una mena de lloguer molt baix que a més paguem amb verdures. Vam començar amb molts pocs diners, sembla mentida que poguéssim fer-ho amb tan poca cosa.
I a què es dedica Xicòria?
Si ho mirem des del punt de vista de l'espai i el temps que hi dediquem, l'activitat principal és la producció de l'horta, de verdura ecològica. Però en termes econòmics són igualment importants els projectes educatius i la cuina. Cadascun té a més la seva temporada: primavera-estiu és quan hi ha més feina a l'hort, els projectes educatius se centren en el període escolar i la cuina a la primavera i la tardor, quan acostuma a haver-hi més celebracions, trobades, etc.
(F)
Anem a pams. Com és el vostre hort? Com veneu la vostra producció? Teniu certificació ecològica?
El nostre hort integra molts conceptes de permacultura, agricultura biodinàmica i agroecologia. I considerem la finca com un tot: sobretot hi ha verdura, però també fruiters, plantes medicinals i treballem molt la biodiversitat de tanques arbrades i arbustos. És una finca productiva, però la tractem tota ella com un organisme. Produïm verdura ecològica i al principi la distribuíem només a la comarca, a gent que ve a buscar-la directament a la finca un dia a la setmana. Però des de fa mig any hem començat també a portar cistelles a Barcelona, perquè hem vist que a la comarca no teníem prou gent sensible a aquests productes, tot i haver fet moltes xerrades i estar molt en xarxa amb els pagesos locals i la gent que treballa els temes de producte local, denominacions d'origen, etc.
Per la verdura es paga una quota fixa mensual i cada setmana portem una cistella de productes de temporada. En fem unes 70 a la setmana, la meitat a la comarca i la meitat a Barcelona. I a més destinem verdura també a la cuina, a pagar la finca i a intercanvi: aconseguim molts serveis a la comarca a través de l'intercanvi, del 'pagament' amb verdures, des de teràpies o classes de ioga a les revisions que ens fa el mecànic a la furgoneta. Ens va molt millor fer-ho així, pagar amb verdura que ja tenim i que ha representat molta feina que no pas pagar amb diners.
Per altra banda, des del principi hem fet un esforç per cultivar varietats locals del camp de Tarragona o d'altres punts de Catalunya i fer-nos la pròpia llavor per recuperar varietats antigues. I ara hem aconseguit prou producció d'aquestes verdures, no comercials als mercats habituals, com per incorporar-les a les cistelles. Parlem per exemple del tomàquet 'colló de frare' o tomàquet 'del bitxo', la xicòria, que aquí la cultiva molt poca gent, o la mongeta 'del metro', que s'ha adaptat molt bé.
Tot és de producció ecològica, però no tenim el segell certificatiu. Per una banda, com a crítica política, perquè pensem que els segells actuals són molt superficials i només tenen en compte les condicions de cultiu, però no les condicions socio-laborals o la distància de distribució, i també per raons econòmiques: hem prioritzat la sostenibilitat econòmica dels projecte i la viabilitat d'uns salaris justos -tot i que encara no els hem assolit- per davant del segell. Complim la normativa de la certificació i moltes altres normes que ens autoimposem, però no tenim el segell.
Quines activitats educatives fa Xicòria? Per a quin públic?
Per una banda fem tallers amb metodologies participatives per generar reflexió en adults, sobre temes relacionats amb l'alimentació i el consum. També hem realitzat el projecte 'Llavor' a la comarca, per escoles, sobre biodiversitat i recuperació de llavors antigues. Fem tallers a les pròpies escoles, i després vénen a l'hort a fer activitats.
(F)
I en què consisteix el vostre projecte de cuina?
El nostre projecte de cuina ve del que sabíem fer abans de fundar Xicòria, de l'experiència que teníem en grups de cuina populars. El que fem és menjar per a grups, des de 20 o 30 persones fins a 300, per a celebracions, trobades, seminaris, etc.
La idea és, per una banda, utilitzar els excedents de l'hort: per exemple, les remolatxes que es queden massa petites per a les cistelles, van a cuina. També volem donar a conèixer la cuina de temporada, perquè parlem molt del producte de temporada però a molta gent li costa adaptar-se a cuinar diferent segons l'època de l'any i no saben què fer amb les verdures que vénen a la cistella. Nosaltres intentem de manera pràctica mostrar què podem fer amb la col a l'hivern, o amb la remolatxa: fem servir aquests productes i així veuen maneres de preparar-los. I a més de la nostra verdura, a la cuina prioritzem el que poden aportar altres productors locals ecològics: mel, vi, llegums, pa... Fem els menús en funció del que hi ha disponible en cada moment. Pràcticament el 90% dels plats són producte local ecològic del camp de Tarragona. Demostrem que és possible fer-ho.
Amb totes aquestes activitats, genereu ocupació?
Sí, sobretot en projectes nous d'educació, per fer els tallers. I també busquem col·laboradors quan tenim encàrrecs de cuina, tot i que donem l'opció de què la pròpia entitat que ens encarrega el dinar posi voluntaris per ajudar-nos, i aleshores el menú és més barat. L'hort en principi el portem entre dues persones de Xicòria, i a l'estiu ens ajuden voluntaris.
Quin paper té el voluntariat dins de Xicòria?
Durant els primers anys hem rebut voluntaris internacionals a través de la xarxa World Wide Opportunities and Organic Farms, però l'últim any, amb l'empitjorament de la situació económica, ens hem trobat molta gent local que ens demanava treballar amb nosaltres amb aquesta mateixa filosofia, a canvi de menjar o d'allotjament. Ens ha sorprès molt, perquè hem vist un efecte positiu de la crisi: ens ha arribat molta gent que està molt motivada per fer un canvi de vida total, amb idees per a feines noves, per reinventar-se i seguir models més sostenibles.
(F)
Aquest canvi de vida és precisament el que vosaltres heu fet. Com el valores tu personalment, ara que fa 4 anys que el vau començar?
La valoració és molt positiva perquè estic fent realment el que vull, i a més dins de Xicòria tenim llibertat per intentar posar en marxa nous projectes constantment. Tinc llibertat laboral, molt marge de creativitat i treballar la terra a mi m'ha enganxat molt. Però a nivell econòmic és un gran sacrifici, perquè treballem moltes hores i encara no hem arribat a la compensació que ens semblaria justa. Ens falta estabilitat econòmica.
(F)
Aleshores diries que no és un bon moment per iniciar un projecte com el vostre?
No és el millor moment, i costa per exemple que la gent estigui disposada a pagar la diferència de preu que hi ha entre les verdures d'aquest tipus de producció i les que troben als supermercats. Però a mi em sorprèn gratament que cada cop hi ha més gent sensible a tot això. I, a més, amb la crisi creix la quantitat de gent que és conscient de la importància de gastar els seus diners en els qui estan generant llocs de treball en l'àmbit local, en lloc de comprar en una gran multinacional de supermercats. Aquest factor d'economia local sí que es comença a apreciar.
Nosaltres fem preus bastant assequibles, tot i que això afecta la viabilitat econòmica del projecte: posem els preus que nosaltres creiem que podríem pagar.
Teniu més experiències a la nostra sèrie Ecoemprenedors
