09/03/2002 - 00:00
Josep Xercavins és físic de formació i professor per vocació. Però el seu neguit intel·lectual és la política, intervenir i entendre com funciona el poder. Als setze anys ja militava a l'oposició franquista a Rubí. Va participar en l'Assemblea de Catalunya i es va fer militant del PSUC. El fracàs del comunisme i la caiguda del mur de Berlín li provoquen desencant polític i es refugia a la Universitat. La relació amb Pere Duran Farell i la lectura, l'estiu del 1992, del llibre «més enllà dels límits del creixement», escrit pels Meadows, li indica un renovat camí per la seva
vocació política. Així impulsa el ""Congrés sobre tecnologia, Desenvolupament Sostenible i Desequilibris"" que, celebrat l'any 1995, es una fita en la curta història del desenvolupament sostenible a Catalunya. Una de les conseqüències del Congrés és la creació de la Càtedra Unesco, que Josep Xercavins ha dirigit fins que s'ha convertit en coordinador internacional del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil-Ubuntu. La seva vocació política torna en una ambiciosa iniciativa que pràcticament acaba de néixer. Es pot dir que la Cimera de Johannesburg ha estat el bateig.
Dissabte, 31 d'agost, l'organització Ubuntu, que té la seu a Barcelona, va presentar a l'Ubuntu Village una campanya mundial per promoure una reforma de les institucions internacionals.
Dissabte, 31 d'agost, l'organització Ubuntu, que té la seu a Barcelona, va presentar a l'Ubuntu Village una campanya mundial per promoure una reforma de les institucions internacionals.
- Qui són els pares de la criatura anomenada Ubuntu?
Després de la seva etapa al davant de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza torna a l'Estat espanyol i crea la Fundación Cultura de Paz, amb seu a Madrid. Però vol fer alguna cosa més amb l'objectiu d'iniciar un procés perquè la societat civil augmenti la seva veu i pugui influir en els processos polítics mundials. Va coincidir que per aquelles dates jo havia publicat un text titulat 'Per una plataforma d'intervenció política global', dins una iniciativa
anomenada 'Repensar la societat'. A traves de Fèlix Martí, les meves idees van arribar a Mayor Zaragoza. Ens vam posar en contacte, vam sintonitzar i li vam proposar a la Universitat Politècnica de Catalunya la iniciativa. La UPC va donar suport a la idea i un embrió d'Ubuntu es va començar a gestar dins la Càtedra Unesco de Desenvolupament Sostenible.
- Com es va donar a conèixer una iniciativa tan ambiciosa com es la reforma de les institucions internacionals?
Mayor Zaragoza va fer una crida, en forma de carta, a diverses personalitats mundials i centenars d'organitzacions no governamentals internacionals per sumar-se a la iniciativa. La proposta consistia en seure a parlar i veure si podíem articular alguns tipus d'organització que permetre's incrementar la presencia internacional de la societat civil. Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona van creure en el projecte i ens van donar suport
per convocar una primera reunió a Barcelona. Hi van assistir unes 40 persones d'arreu del mon, entre elles Danielle Miterrand i Samir Amin, així com representants de Caritas Internacional o la Societat Internacional pel Desenvolupament, una institució clau en tots els processos de pacificació.
- Tenen el suport de les organitzacions no governamentals més populars, com Greenpeace o Amics de la Terra, per posar dos exemples?
Organitzacions com Intermon-Oxfam ja s'han sumat a la iniciativa i altres com Greenpeace o Metges sense Fronteres hi participen com observadors. Certament, aquest grups són molt gelosos del seu nom i de la seva imatge i, per tant, s'ho pensen molt bé. Nosaltres creiem que si ho fem bé, pujaran al tren.
- De quin anàlisi parteix la seva proposta?
Tenim un problema : la globalització se'ns escapa de les mans. Els problemes ambientals, com el canvi climàtic, ens indiquen que el sistema actual pot acabar amb el bon funcionament del planeta terra. Hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies i dotar-nos d'una nova arquitectura internacional capaç de gestionar les necessitats públiques de la societat mundial.
- Com es concreta aquesta nova arquitectura?
S'ha de trobar una nova forma de relació entre les institucions internacionals i les institucions estatals. Crec que s'hauria de plantejar el concepte de sobirania limitada dels Estats, quan es tracti de qüestions d'impacte ambiental que afectin a bens públics del planeta.
- Una nova arquitectura institucional ha d'anar de la mà d'una nova fiscalitat global?
La taxa Tobin és un clar exemple de la preocupació per repensar la fiscalitat global. Cal una política fiscal internacional que gravi els capitals financers -i perquè no també d'altres?- que traspassen les fronteres sense cap control. El problema de la taxa Tobin és establir qui cobraria la taxa i qui decidirà què es fa amb els diners
recaptats. Per tant, tornem a l'evidència d'un sistema d'institucions democràtiques on la decisió es trobi el més amunt possible.
- Com a representat d'Ubuntu, com valora el desenvolupament de la Cimera?
Crec que el debat profund sobre la sostenibilitat resta en segon terme. A Johannesburg conflueixen dues dinàmiques: la necessitat de la sostenibilitat i el fenomen d'una globalització que no sabem com aturar, ni controlar. Fins i tot, els Estats Units, arran dels fets de l'onze de setembre, han pres consciència de com la globalització i els seus efectes els poden sacsejar. No es casualitat que el gran desacord entre rics i pobres s'expliciti en allò que es refereix a globalització i comerç. En aquest capítol del pla d'acció, encara obert, es detalla com s'hauria d'executar el pla d'acció. El debat està en si el principal protagonisme ha de recaure en institucions econòmiques com Bretton Woods i l'Organització Mundial del Comerç, o be el timó ha d'estar en mans del sistema de Nacions Unides i d'un sector públic internacional repensat, que es el que des de Ubuntu proposem. Creiem que els polítics no són ja els únics actors representatius del món i que, per tant, cal imaginar noves formes de participació dels ciutadans en les decisions i establir profunds controls democràtics.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Després de la seva etapa al davant de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza torna a l'Estat espanyol i crea la Fundación Cultura de Paz, amb seu a Madrid. Però vol fer alguna cosa més amb l'objectiu d'iniciar un procés perquè la societat civil augmenti la seva veu i pugui influir en els processos polítics mundials. Va coincidir que per aquelles dates jo havia publicat un text titulat 'Per una plataforma d'intervenció política global', dins una iniciativa
anomenada 'Repensar la societat'. A traves de Fèlix Martí, les meves idees van arribar a Mayor Zaragoza. Ens vam posar en contacte, vam sintonitzar i li vam proposar a la Universitat Politècnica de Catalunya la iniciativa. La UPC va donar suport a la idea i un embrió d'Ubuntu es va començar a gestar dins la Càtedra Unesco de Desenvolupament Sostenible.
- Com es va donar a conèixer una iniciativa tan ambiciosa com es la reforma de les institucions internacionals?
Mayor Zaragoza va fer una crida, en forma de carta, a diverses personalitats mundials i centenars d'organitzacions no governamentals internacionals per sumar-se a la iniciativa. La proposta consistia en seure a parlar i veure si podíem articular alguns tipus d'organització que permetre's incrementar la presencia internacional de la societat civil. Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona van creure en el projecte i ens van donar suport
per convocar una primera reunió a Barcelona. Hi van assistir unes 40 persones d'arreu del mon, entre elles Danielle Miterrand i Samir Amin, així com representants de Caritas Internacional o la Societat Internacional pel Desenvolupament, una institució clau en tots els processos de pacificació.
- Tenen el suport de les organitzacions no governamentals més populars, com Greenpeace o Amics de la Terra, per posar dos exemples?
Organitzacions com Intermon-Oxfam ja s'han sumat a la iniciativa i altres com Greenpeace o Metges sense Fronteres hi participen com observadors. Certament, aquest grups són molt gelosos del seu nom i de la seva imatge i, per tant, s'ho pensen molt bé. Nosaltres creiem que si ho fem bé, pujaran al tren.
- De quin anàlisi parteix la seva proposta?
Tenim un problema : la globalització se'ns escapa de les mans. Els problemes ambientals, com el canvi climàtic, ens indiquen que el sistema actual pot acabar amb el bon funcionament del planeta terra. Hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies i dotar-nos d'una nova arquitectura internacional capaç de gestionar les necessitats públiques de la societat mundial.
- Com es concreta aquesta nova arquitectura?
S'ha de trobar una nova forma de relació entre les institucions internacionals i les institucions estatals. Crec que s'hauria de plantejar el concepte de sobirania limitada dels Estats, quan es tracti de qüestions d'impacte ambiental que afectin a bens públics del planeta.
- Una nova arquitectura institucional ha d'anar de la mà d'una nova fiscalitat global?
La taxa Tobin és un clar exemple de la preocupació per repensar la fiscalitat global. Cal una política fiscal internacional que gravi els capitals financers -i perquè no també d'altres?- que traspassen les fronteres sense cap control. El problema de la taxa Tobin és establir qui cobraria la taxa i qui decidirà què es fa amb els diners
recaptats. Per tant, tornem a l'evidència d'un sistema d'institucions democràtiques on la decisió es trobi el més amunt possible.
- Com a representat d'Ubuntu, com valora el desenvolupament de la Cimera?
Crec que el debat profund sobre la sostenibilitat resta en segon terme. A Johannesburg conflueixen dues dinàmiques: la necessitat de la sostenibilitat i el fenomen d'una globalització que no sabem com aturar, ni controlar. Fins i tot, els Estats Units, arran dels fets de l'onze de setembre, han pres consciència de com la globalització i els seus efectes els poden sacsejar. No es casualitat que el gran desacord entre rics i pobres s'expliciti en allò que es refereix a globalització i comerç. En aquest capítol del pla d'acció, encara obert, es detalla com s'hauria d'executar el pla d'acció. El debat està en si el principal protagonisme ha de recaure en institucions econòmiques com Bretton Woods i l'Organització Mundial del Comerç, o be el timó ha d'estar en mans del sistema de Nacions Unides i d'un sector públic internacional repensat, que es el que des de Ubuntu proposem. Creiem que els polítics no són ja els únics actors representatius del món i que, per tant, cal imaginar noves formes de participació dels ciutadans en les decisions i establir profunds controls democràtics.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
