Yvonne Colomer i Robert Savé : “La UE és un actor global en matèria de seguretat alimentària i les seves decisions afecten la resta del món”

Periodista
06/02/2022 - 17:36

Aquest document, en la redacció del qual han participat 30 experts de 26 universitats i del CSIC i de l'IRTA, analitza l'impacte del Pacte Verd Europeu en la producció alimentària i en la ciutadania.

Es tracta d’un document ric continguts i que aborda temes de gran transcendència com: els futurs reptes en la producció d’aliments, l’autosuficiència alimentària, els mercats, i el paper de la ciència, la tecnologia i la legislació en aquests àmbits.

Sostenible ha conversat amb Yvonne Colomer, directora executiva de la Fundació Triptolemos i gran coneixedora del sector alimentari en relació amb la sostenibilitat, i amb Robert Savé, que és investigador emèrit de l’IRTA, professor d’ecologia a la UAB, i un dels experts participants en la redacció del document.

 

El Pacte Verd Europeu té com a gran objectiu que la Unió Europea (UE) deixi de produir emissions netes de gasos d’efecte hivernacle el 2050 i que el creixement econòmic estigui “dissociat” de l’ús de recursos. També inclou l’objectiu de proporcionar una alimentació saludable a l’abast de tothom. Creieu que aquest darrer objectiu té, dins el Pacte, la mateixa força que els altres?

Robert Savé- Penso que l’alimentació no s’emfasitza tant com els altres aspectes, però en realitat hauria de tenir la mateixa o fins i tot  més importància. El sector primari és el generador d’aliments i, per tant, és el primer pas cap a la salut individual i social i, a banda de les seves pròpies demandes (aigua, sol, biodiversitat i energia), també necessita transport, infraestructures, edificis climatitzats. En definitiva, l’alimentació no suma, sinó que multiplica la necessitat de recursos.

"Farem bé de no oblidar que disposar d'aliments suficients és una necessitat bàsica de l'ésser humà. Sense aquesta necessitat satisfeta no podem avançar en el desenvolupament d'altres aspectes de la vida ni parlar d’estabilitat social"

Yvonne Colomer- L'estratègia De la granja a la taula és un element essencial del Pacte Verd, i pretén integrar els vincles entre persones sanes, societats sanes i un planeta sa, per assolir un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient. Farem bé de no oblidar que disposar d'aliments suficients és una necessitat bàsica de l'ésser humà. Sense aquesta necessitat satisfeta no podem avançar en el desenvolupament d'altres aspectes de la vida ni parlar d’estabilitat social.

Efectivament, De la granja a la taula és una iniciativa clau en aquest marc, quines són les seves fortaleses i les seves debilitats?

Robert Savé-  La fortalesa és que posa al mateix nivell demanda i oferta, consumidors i pagesos.  La debilitat es troba en el mercat que els vincula, que no canvia. I, per tant, segueix tenint grans problemes estructurals per poder contribuir a la neutralitat climàtica en els 28 anys que falten pel 2050. L’’IPCC en el seu informe del 2014, ja va dir-ho: el sistema que ens ha portat aquí, no ens hi pot treure.

Està clar -i ara es fa més evident que mai amb el conflicte d’Ucraïna- que la UE pateix per la seva dependència energètica de l’exterior. Amb l’estat actual del coneixement sobre les variables que intervenen en el sistema alimentari, és possible aconseguir una UE autosuficient en alimentació  i que això es pugui aconseguir de manera sostenible?   

Robert Savé- La sostenibilitat alimentària d’Europa i les seves regions està relacionada amb les importants limitacions productives associades al canvi climàtic i de la gran necessitat d’importar proteïna per alimentar bestiar i d’importar peix per abastir una demanda, que no pot cobrir-se amb els mars propers, especialment el Mediterrani, així com de la necessitat d’abastir el mercat propi, incloent-hi uns 80 milions de turistes, segons la xifra del 2019.

Yvonne Colomer- Precisament el capítol 1 de l’informe porta per títol “Aliments: És autosuficient la UE? Balanç entre l'energia alimentària produïda a la UE i l'energia necessària per satisfer la demanda actual de la població”. Els resultats obtinguts, considerant un marc teòric on la UE és un sistema tancat, indiquen que el grau d'autosuficiència energètica alimentària de la UE-27 per al període considerat és d'un 105%, que frega el punt d'equilibri. Per a conèixer els matisos i els criteris de càlcul en recomano la lectura.

"La ciència i la tecnologia són el substrat on s’ha de basar un nou model alimentari. Això ha d’anar al costat d’una educació i una formació que comparteixin un objectiu comú de transformació, però que siguin adequades a cada realitat sociocultural"

Quins haurien de ser els fonaments d’un nou sistema alimentari sostenible?

Robert Savé- La ciència i la tecnologia són el substrat on s’ha de basar un nou model alimentari. Això ha d’anar al costat d’una educació i una formació que comparteixin un objectiu comú de transformació, però que siguin adequades a cada realitat sociocultural. Cal tenir present que Europa és una suma de diversitats. I tot plegat ha de passar  per l’estricte sedàs del sentit comú.

Yvonne Colomer- La Fundació Triptolemos ha analitzat l'impacte del Pacte Verd des de la seva visió de sistema alimentari global sostenible que defineix en quatre eixos interrelacionats: disponibilitat i accessibilitat; economia; legislació i regulacions; coneixement, comportament i cultura. Aquests quatre eixos estan alineats amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Els reptes identificats en aquest informe només es resoldran si s'enfoquen holísticament, com a sistema alimentari, considerant totes les variables en joc i no només les econòmiques i ambientals. L'equilibri funcionarà, tal com passa als sistemes biològics, quan no existeixi el domini d'alguns dels factors sobre la resta. Si hi ha domini d´algun factor o eix, , pel motiu que sigui,  l´equilibri es destrueix.

En l’informe es parla de l’agroecologia i de la intensificació sostenible. Què es pot dir d’aquests dos factors?

Robert Savé- L’agroecologia es una part de la ciència, de l’ecologia, que es comença a desenvolupar als anys 70 del segle passat en el marc de diferents congressos de la Associació Internacional d’Ecologia i que tracta de constituir agrosistemes de característiques similars a les dels altres ecosistemes, els anomenats naturals, tot i que tenen nivells d’intervenció humana similars (gestió de boscos, embassaments, ciutats).

La intensificació sostenible seria raonable si es fes considerant el nivell de càrrega d’un sistema, però, com que no és així , esdevé un parany per justificar una major eficiència productiva, sense tenir en compte la major necessitat d’aplicació d’inputs. Per tant, en termes absoluts suposa una petjada més gran de carboni i aigua.

"Pagesos i pageses, ramaders i ramaderes, pescadors i pescadores són i seran clau, sempre que la seva activitat sigui un ofici, no una simple feina, perquè cada cop es més necessària l’especialització i els coneixements per a l’aplicació objectiva de solucions"

Podem fer els canvis que calen per millorar el sistema alimentari sense tenir en compte els pagesos?

Robert Savé- Pagesos i pageses, ramaders i ramaderes, pescadors i pescadores són i seran clau, sempre que la seva activitat sigui un ofici, no una simple feina, perquè cada cop es més necessària l’especialització i els coneixements per a l’aplicació objectiva de solucions. Tanmateix, la seva responsabilitat comença i acaba en el camp, la granja, o el mar, tenint en compte que la cadena alimentària és molt més llarga i intricada.

Per tant, jo crec que per aconseguir els objectius de la UE -cal insistir-hi- són necessàries l’educació i la formació i, possiblement, un temps del què no es disposa, ja que canviar els hàbits alimentaris, la distribució del moviments de població, o l’estructura del mercat, no es pot fer en una generació.

Quan es parla d’economia circular es pensa sovint en els mercats de productes secundaris industrials, però la circularitat també té un paper molt important en la millora de l’agricultura.

Robert Savé- La circularitat, l’aprofitament dels residus fins a reduir-los a la seva mínima expressió, i sempre considerant la petjada de carboni que això pot representar, és aplicable a tots els sectors i, sens dubte, també a l’agroalimentari al llarg de tota la seva cadena de valor.

Hi ha molt per fer i molt poc temps per fer-ho. A hores d’ara la UE recicla només un 12% de tots els materials potencialment reciclables per entrar en la circularitat. Cal més recerca, tecnologia i aplicació real de les normatives i, un cop més, molt de sentit comú. Tot el que es faci ha d’obeir a uns objectius prefixats.

La pandèmia ha posat en relleu la importància del paradigma OneHealth. Quina és la seva relació amb el sistema alimentari i com pot contribuir a millorar-lo en els termes que estem comentant en aquesta entrevista?

Robert Savé- El nou paradigma té més a dir en la salut dels ecosistemes del planeta, que en la salut directament relacionada amb la ingesta d’aliments. De tota manera, si ens centrem en l’individu, és innegable que l’alimentació és el primer pas cap a la salut.

Pel que fa a la UE, si no canvia el model de mercat, els productors forans podran seguir enviant els seus aliments a Europa, uns aliments que són saludables, potser no des d’un punt de vista holístic, que és el que el Pacte Verd vol promoure, però saludables.

De quina manera pot influir durant les properes dècades l’evolució del canvi climàtic en la producció d’aliments?  Podrà la UE mantenir el lideratge en seguretat alimentària?

Robert Savé- Les projeccions de futur indiquen una pèrdua de productivitat agrícola del 17% en alguns indrets i conreus cap a mitjans de segle. Els desembarcaments de les pesqueries mediterrànies han disminuït un 28% entre el 1994 i el 2017 i, cap al 2050, és probable que l'escalfament, l'acidificació i la contaminació de l'aigua, redueixin encara més la productivitat marina, afectin la distribució de les espècies i desencadenin l'extinció local de més del 20% dels peixos i invertebrats marins explotats actualment en aquest mar.

Addicionalment, les pertorbacions als mercats mundials de productes agrícoles i marins, probablement causades per canvis ambientals en altres indrets, poden agreujar els efectes locals del canvi climàtic.

Cal afegir, que la producció agrícola orgànica, que es vol que arribi a estar en valors propers al 25% de la superfície de conreu, té unes minves productives d’aproximadament un 10% respecte a l’anomenada agricultura convencional.

En aquest context la tecnologia serà cabdal, sempre que es faci servir interpretant bé les situacions i generant solucions.

"Les expectatives dels ciutadans ja estan evolucionant i impulsant canvis significatius en el mercat d'aliments. L'ambició ambiental del Pacte Verd, però, no es farà realitat si Europa actua en solitari. Els factors que impulsen el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són de naturalesa global i no es veuen limitats per les fronteres nacionals"

Yvonne Colomer- Els aliments produïts a la UE, que tenen el prestigi de ser segurs, nutritius i de qualitat, ara aspiren a ser també la referència mundial de sostenibilitat. Recordem la creació de la EFSA (European Food Safety Agency) al 2002, on per cert Barcelona va presentar candidatura.

Les expectatives dels ciutadans ja estan evolucionant i impulsant canvis significatius en el mercat d'aliments. L'ambició ambiental del Pacte Verd, però, no es farà realitat si Europa actua en solitari. Els factors que impulsen el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són de naturalesa global i no es veuen limitats per les fronteres nacionals.

La UE és un actor global en matèria de seguretat alimentària i les seves decisions afecten substancialment el comerç mundial d'aliments i les polítiques alimentàries de la resta del món. Europa aspira a convertir-se en líder global en sostenibilitat i competitivitat i, per aconseguir-ho, el sector agroalimentari haurà de jugar un paper crucial.

En les conclusions del document s’indica que “El Pacte Verd corre el risc d'acabar sent més canvi de formes que de fons del sector agroalimentari europeu”. Per què hi ha aquest risc? I què cal fer per a contrarestar-lo?

Robert Savé- Les dificultats d’aplicació del Pacte Verd s'haurien pogut evitar rebutjant un seguit de factors com: el coneixement parcial i esbiaixat dels temes; el menysteniment d’ informes recents respecte al canvi climàtic i els seus efectes; la manca de visió holística; la gran dependència socioeconòmica sectorial;  l'oblit del món mediterrani; un excés de partidisme en les polítiques; i la por cap al futur; entre d’altres.

"El Pacte Verd corre el risc d'acabar sent més un canvi de formes que de fons del sector agroalimentari europeu, si només es planteja un canvi de sistema productiu, sense que es portin a terme valoracions del que pot representar en aspectes quantitatius i qualitatius per als agricultors i els sectors associats. I més tenint en compte l'enorme diferència edafoclimàtica i cultural dels diferents països i regions de la UE"

Yvonne Colomer- Aquest informe analitza l'impacte del Pacte Verd des d'un enfocament del funcionament del sistema alimentari global sostenible. Considera no sols aspectes mediambientals o econòmics, sinó també culturals, nutricionals, legislatius, etc., i ho fa de la mà de 30 investigadors de diferents disciplines. L’ informe està alineat amb la visió de sistema alimentari de la Fundació Triptolemos, amb la intenció de contribuir, com a membre de la societat civil, al desenvolupament d'una política alimentària integral a la UE seguint el dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu.

En principi, els objectius del Pacte Verd són pertinents davant dels reptes actuals del canvi climàtic, però els riscos socioeconòmics d'una aplicació incondicionada de les mesures anunciades, en alguns casos amb prou feines esbossades, no són menyspreables.

Per això, s'imposa una sistemàtica avaluació prèvia (i també a posteriori) dels riscos esmentats i de l'impacte en els sectors econòmics i els mateixos consumidors, especialment en el cas dels més vulnerables.

El Pacte Verd corre el risc d'acabar sent més un canvi de formes que de fons del sector agroalimentari europeu, si només es planteja un canvi de sistema productiu, sense que es portin a terme valoracions del que pot representar en aspectes quantitatius i qualitatius per als agricultors i els sectors associats. I més tenint en compte l'enorme diferència edafoclimàtica i cultural dels diferents països i regions de la UE.

 

Relacionats

Article

Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre.

Opinió

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Opinió

Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.

Butlletí