El tancament de la línia Aranjuez – Cuenca – Utiel ha sigut la gota que ha fet vessar el got, impulsant la creació de la Alianza Ibérica por el Ferrocarril, una plataforma que aglutina ara mateix prop de 20 entitats, que s’uneixen per poder influir en la política ferroviària d’Espanya i Portugal, amb l’objectiu que el ferrocarril jugui un paper central en la mobilitat d’ambos països. Parlem amb Pau Noy, president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, en representació d’aquesta plataforma, per entendre millor la situació del ferrocarril a la península i les propostes d’aquesta entitat per redreçar la situació.
El projecte implica un trajecte de més de 1.400 quilòmetres entre la seu de Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia (Catalunya) i Alsheim (Alemanya). Des de CIMALSA es treballa per donar continuïtat al projecte i establir un servei regular amb noves destinacions.
Quin sentit té que, per escurçar 40 minuts el viatge entre Alacant i Barcelona, els temps de viatge entre poblacions properes hagin d’augmentar? Una societat ha de procurar que les seves decisions no erosionin la distribució justa de les oportunitats i dels recursos, en definitiva allò hem convingut en anomenar equitat.
"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"
Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.
