Tres de cada quatre joves estan molt preocupats per la crisi climàtica. Molts d’ells creuen que el col·lapse ambiental incrementa la desigualtat entre classes socials.
Tres de cada quatre joves estan molt preocupats per la crisi climàtica. Això és el que conclou l’informe Opinió dels joves sobre la injustícia climàtica, publicat per Mans Unides i Growth from Knowledge, del qual es desprèn que un 76% de les persones residents a l’Estat espanyol d’entre 18 i 42 anys mostren una preocupació elevada per les conseqüències del canvi climàtic. De tots els enquestats, sis de cada deu creuen que aquest fenomen contribueix a crear més desigualtat al món. Justament el que prediquen les teories de la justícia ecosocial, que denuncien un repartiment injust dels prejudicis que resulten del maltractament al qual s’ha vist sotmès el planeta al llarg de la història recent, especialment durant el darrer segle. “No pot haver-hi justícia social sense justícia ecològica. Les persones que viuen en les zones més pobres i castigades ho reben més les conseqüències negatives del canvi climàtic que les altres”, explica Andreu Escrivà, ambientòleg i un dels divulgadors climàtics més reputats actualment.
Autor de nombrosos llibres de prestigi com ara Contra la sostenibilitat (Sembra Llibres, 2023), Emergència climàtica (Bromera, 2023) o Y ahora yo que hago (Capitan Swing, 2020), Escrivà va assistir al darrer Congrés Nacional d’Educació Ambiental, celebrat a la Universitat de Barcelona a finals del passat mes de gener per alertar de la necessitat d’iniciar una revolució climàtica que arrossegui el màxim d’actors possibles. “L’emoció és un factor essencial per aconseguir els objectius de respecte pel planeta. Com més gent aconseguim apel·lar amb les nostres accions, més força tindrà el moviment”. L’ambientòleg, en una entrevista amb SOSTENIBLE.CAT, fa referència al fet que “les reaccions viscerals de tacar obres d’art ha de servir per impulsar i construir noves alternatives. De vegades, quan veiem com es destrueix un poble sencer per construir una mina, la gent no hi empatitza com quan veiem activistes destrossant un Monet al Louvre”.
“L’emoció és un factor essencial per aconseguir els objectius de respecte pel planeta. Com més gent aconseguim apel·lar amb les nostres accions, més força tindrà el moviment”
Els moviments que aposten per la necessitat de garantir una justícia ecosocial incideixen en la necessitat de considerar la qüestió ecològica en qualsevol solució. Per tant, fugir del binomi econòmic-social per abordar les qüestions estructurals que afecten la societat d’avui. “La justícia ambiental implica distribuir els beneficis i els reptes ambientals de manera equitativa entre les persones i la societat, garantint que tothom rebi els mateixos serveis i no hi hagi una mala redistribució dels impactes climàtics, evitant que certes comunitats siguin més afectades”, explica Cristian Moyano, investigador acadèmic a l’Institut de Filosofia del CSIC (IFS-CSIC).
Un dels grans debats és com, la ciutadania, pot lluitar contra els grans poders que provoquen aquest enorme greuge entre classes socials a escala internacional. És a dir, com poder lluitar contra els “ecofeixismes”, en paraules de la divulgadora Charo Morán, que són totes aquelles entitats que destrueixen el planeta amb total impunitat. “Cal reconèixer que tots formem part d'aquest món i hem de buscar formes alternatives de producció i consum que superin la lògica del capitalisme depredador”, explica el German Llerena, educador ambiental de l’Ajuntament de Sant Cugat. “És essencial entendre que no només som consumidors sinó també treballadors i productors potencials”.
Andreu Escrivà durant el II Congrés Nacional d'Educació Ambiental. Foto: Pere Elías.
Llerena reflexiona sobre la necessitat de repensar els “satisfactors” actuals de la societat, un concepte encunyat per l’economista i pensador Max Neef. Segons aquest últim, es tracta de tots aquells béns –econòmics i no econòmics– utilitzats per satisfer les necessitats humanes, que canvien a través del temps i de les cultures. Neef explica que s'ha cregut tradicionalment i com a imposició del model econòmic que les necessitats humanes tendeixen a ser infinites, que canvien constantment i que, per això, les hem de satisfer a qualsevol preu, sigui social, econòmic o explotant els nostres recursos naturals. “Fins i tot hem arribat a confondre les necessitats amb els nostres desitjos”, va arribar a declarar l’economista.
El suport de l’administració, un factor clau
“Cal promoure iniciatives comunitàries com les monedes socials, els cultius compartits o el sistema d’intercanvis”, apunta Llerena, l’educador del consistori sancugatenc. Això requereix, però, accions polítiques en l'àmbit local, nacional i europeu, ja sigui a través d'aliances entre sindicats, associacions o altres entitats d’abast internacional. “Tot i que les iniciatives locals poden semblar petites davant de la poderosa economia financera global, és crucial associar-se globalment per aturar aquesta tendència destructiva i confiar que els actors de poder es comprometran amb la justícia ecosocial”.
"no només som consumidors i treballadors, sinó que també podem posar-nos a produir i generar solucions. Si ens considerem únicament usuaris, la batalla està pràcticament perduda. Hem de posar-nos al capdavant i prendre decisions democràticament”
“El primer que hem d'entendre és que no només som consumidors i treballadors, sinó que també podem posar-nos a produir i generar solucions. Si ens considerem únicament usuaris, la batalla està pràcticament perduda. Hem de posar-nos al capdavant i prendre decisions democràticament”, conclou Llerena.
El repte, però, continua sent majúscul. Tot i que les iniciatives locals i l’associacionisme de barri són pilars fonamentals per garantir una major justícia ecosocial, sense el suport de les administracions i les organitzacions de govern molts d’aquests principis de canvi acaben tenint un final prematur. En paraules de Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari, “nosaltres podem muntar illes agroecològiques que marquin el camí a seguir, però si després arriba un tsunami que s’ho engoleix tot no serveix per a res”. Caldrà veure, doncs, cap a on apunten definitivament les autoritats en el futur més immediat.
