'La conservació de la natura ha de ser negoci'

- Què és la Xarxa de Custòdia del Territori? La Xarxa de Custòdia és un moviment que representa a les entitats que volen adreçar-se al propietari amb l'objectiu de plantejar-li, mitjançant l'acord i la negociació, solucions de conservació del territori i els seus recursos i valors naturals, culturals i de paisatge. La Xarxa és una associació, que té una quarantena de membres, i que pretèn incidir de forma molt concreta sobre el terreny. - La Custòdia arriba allà on l'administració no té la capacitat, ni econòmica ni de temps, per arribar-hi? És una manera de plantejar-ho. La Custòdia respon a una inquietud social vinguda sobretot d'organitzacions de la societat civil, de fundacions privades... Ara tenim 14 associacions de custòdia que han començat a treballar a Catalunya i a les Illes que han mostrat la seva inquietud i el seu interès per treballar de manera efectiva protegint el territori i ho fan tot fent constar una mancança, que no sempre és fruit de la deixadesa de l'administració. La custòdia és una eina molt interessant per a entitats petites que estan preocupades per un lloc d'interés local o comarcal. Aquella arbreda emblemàtica, aquell bosc de ribera, aquell camí tradicional... Llocs on, efectivament, l'administració no té capacitat material ni de temps d'intervenir-hi. La Xarxa de Custòdia no funciona sola. Si només tinguéssim el nom... malament. Hem de fer una teranyina amb entitats, experiències, realitats. - Malgrat aquesta voluntat per arribar als llocs concrets, els objectius de fons de la Custòdia són prou ambiciosos. Hi ha moments que la custòdia sembla que ha de ser una panacea, però no ho és. És una peça més dins de l'encaix de necessitats de conservació del territori. Pensem, però, que pot vehicular bé una inquietud ben present en la societat civil, ajudant, amb formació i informació rigorosa, al desenvolupament d'aquest objectiu, que és ajudar a preservar el territori des d'una perspectiva sostenible. - El propietari d'aquest territori és una figura reàcia a arribar a acords? Hi ha propietaris reacis, però potser la paraula seria més aviat expectants. De fet, tots tenim una imatge de tots. Nosaltres pensem que els propietaris són reacis, els propietaris pensen que els ecologistes els volen organitzar com fer les coses. De totes maneres, el diàleg, el parlar sobre el terreny, pot i ha de solucionar aquests malentesos. Gràcies a aquests acords de col·laboració, el propietari descobreix coses que ni s'havia pensat i que en canvi són imporants. Aquell racó sec, allò que en el cadastre consta com a improductiu... té un valor! I l'entitat de custòdia, també a través del diàleg, descobreix el dia a dia de la pagesia, els seus problemes. El diàleg és la gran clau de volta del que estem fent. Diàleg, negociació i procediment voluntari, això és la clau. Ningú està coaccionat a entrar en aquest procés. - Un procés molt enriquidor, que lliga molt amb tot el moviment del partenariat. Si. I cal dir, per això mateix, que no és un procés ràpid. Hi ha propietaris que entren fàcilment en les argumentacions, però d'altres que se'n sorprenen molt. L'entitat de custòdia és la primera interessada a beneficiar la propietat. Cal convèncer a tothom que això és així. La conservació de la natura ha de ser un negoci, les entitats han d'actuar com a immobiliàries de la conservació. Estem en uns anys en que la societat civil s'està organitzant en temàtiques molt diverses, entre les quals el patrimoni natural. Aquest és un camp emergent. - Quins són els referents de la Custòdia? Hi ha una trentena de països arreu del món que utilitzen la custòdia. Els referents de la Xarxa lliguen amb experiències similars a Anglaterra i als Estats Units. Als 90, jo mateix, que vaig treballar amb en Bret Mitchell, en Josep Maria Mallarach o en Francesc Giró, en Jordi Saragatal... vam estar als EUA i on vam conèixer diferents experiències. Un temps després,es va crear la Fundació Natura i la Fundació Territori i Paisatge, que suposaven noves línies en la conservació del territori. Vam fer una feina per convèncer-los que a banda de comprar finques era interessant un altre concepte, el de la custòdia. Vam fer unes jornades amb diversos representants internacionals a Montesquiu el novembre de l'any 2000, que es pot dir que és com la reunió constitutiva de la Xarxa. D'allà va sortir la Declaració de Montesquiu. - Els EUA i Catalunya deuen fer de mal comparar... Les escales són molt diferents, al 1998 prop de 2.000 associacions protegien territoris als EUA i això representa milions d'hectàries... Al Canadà, un país més similar a nosaltres, el moviment va estar més relacionat amb la societat civil, però també va arribar a un grau d'incidència molt important. Al Canadà, deu de les 12 províncies tenen una figura legal de protecció, que permet al propietari un seguit d'avantatges. Això és un referent. - Un referent per a Catalunya? S'està valorant a Catalunya que el codi civil català pugui reconèixer aquesta idea del títol de conservació i això permetria establir rebaixes fiscals i altres menes d'ajut. El propietari moltes vegades et diu: això de què em serveix, què en trec? El fet de fer un acord privat i jurídic davant de notari vol dir que s'accepten tot un seguit de condicions que tenen un valor mercantil. Després es pot incentivar fiscalment. La Generalitat, a hores d'ara, està estudiant la fórmula jurídica. És un primer pas, però cal tenir en compte que hi intervenen també altres administracions, com l'estatal, en el cas de les desgravacions fiscals. A nivell europeu ens mirem amb molt d'interés la iniciativa Natura 2000, i el fet que un article de la directiva Hàbitats demana acords amb la propietat en els territoris inclosos en la xarxa Natura 2000. - La idea força de la custòdia és la negociació? Negociació, diàleg, imaginació. Cal buscar la trama en la qual tothom hi aporti la seva part. Que el sector públic i el sector privat es reconegui uns valors mutus. L'administració catalana i estatal encara han de reconèixer el valor del que poden fer les entitats. Del partenariat en parlem, és clar que sí, però quan la idea de partenariat va al terreny concret... ja és una altra cosa. Tres i quatre parts signant documents amb objectius concrets, aquí encara no s'ha vist. - Per quin motiu? Ens falten eines jurídiques i una mica de rodatge. A més, cal que les entitats interessades en la custòdia tinguin més reconeixement social. La gent, a Catalunya, es fa sòcia del Barça o del Racc però no d'entitats d'aquest tipus. A altres llocs d'Europa, aquesta mena d'associacions tenen molts, molts socis. Aquí ens queda camí per córrer. Nosaltres voldríem, en un primer moment, arribar com a mínim al reconeixment social que puguin tenir entitats que a casa nostra es dediquen a temes de desenvolupament i d'ajut al tercer món. - Quins són els escenaris que es pot trobar l'entitat que es decideixi per la custòdia. Em venen tres imatges que responen a tres Catalunyes que tenim en una. Una és aquesta Catalunya rural, forestal i de muntanya que té molts problemes per subsistir i per mantenir una activitat econòmica a les finques. Prova d'això és que tenim un nivell molt alt d'abandonament i d'èxode rural i de muntanya. Són propietaris que tenen moltes queixes de falta de rendibilitat, un discurs que per una banda és un discurs necessari per a la seva òptica de pressió, però que també és ben real. Un exemple? Les grans extensions d'alzinars que havíen estat activíssims amb el carboneig ben bé fins als anys cinquanta i que ara estan ocupats per boscos espessíssims i ningú sap gaire què fer-hi. També passa amb prats de muntanya que progressivament van quedant invadits pels boscos. Això vol dir anem perdent biodiversitat. L'altra Catalunya és aquesta Catalunya més rica, productiva, que no mira i no respecta res i que respon a aquesta visió, promoguda per part de l'administració i que diu, per exemple: inundem tot el que ens queden d'estepes i de secans de Lleida, i que són hàbitats interessantíssims per moltes espècies. Tot per produir més, encara que haguem d'oblidar que hi ha una Timoneda del Feix i uns ambients que s'estan acabant a Catalunya. Hi ha moltes espècies d'ocells estèpics que arran del Canal Segarra-Garrigues estan a punt de desaparèixer. Aquesta òptica, que porta a una extensió indiscriminada dels terrenys agrícoles, ha portat igualment a la desaparició dels marges, les bardisses, els arbres sols en camps... això són elements de valor que no volem perdre. Aquesta idea productivista, tanmateix, és molt perillosa. La idea que la producció s'ha d'intensificar tant ens porta, en el cas de la ramaderia, a uns models intensius que després, per una altra banda, generen molts problemes, per exemple amb els aqüífers. La idea d'una propietat rural més diversificada, d'un pagès que faci venda des de la seva pròpia finca... això ningú s'ho ha plantejat. Una última situació seria la de l'entorn metropolità i periurbà... arreu veiem grues, nous polígons, noves zones d'habitatge... Una sensació de desbordament que sembla no acabar-se. El que sí que s'estan acabant, però, són els ambients únics i necessaris, punts claus i estratègics de connexió ecològics, per deixar que els eixos de serralada transversal funcionin. Llocs sotmesos a grans pressions. Hi ha molta gent que ve a buscar respostes de Custodia per aquests temes. Aquí és molt difícil, aquí treballaríem amb terrenys amb grans preus de sòl. Hi ha organitzacions nord-americanes que intervenen en aquests territoris concrets, però cal molta potència econòmica. Hem d'utilitzar les eines que ens dóna l'urbanisme. - L'acció pública, per tant, és una de les claus. Us plantegeu funcionar com a lobby per garantir aquest acompanyament de la banda pública. Ja hi ha lobys, i no ens ho plantegem nosaltres, per ara. Estem en voluntat de diàleg constant, nosaltres, amb els agents privats, amb l'administració, amb tothom. Però volem estar el cas, efectivament, del que decideixi l'administració amb l'objectiu de recordar-los les oportunitats que la custòdia del territori pot oferir per al planejament del territori. Per exemple: Què pot representar la custòdia a l'entorn de les carreteres? El pla de carreteres de Catalunya a veure si comença a incorporar la idea de paisatges protegits a l'entorn de les vies, que evitin la idea de continuïtat urbana. - Quins projectes teniu a curt terme? El que passarà amb la Xarxa no depèn del que passi en aquesta oficina tècnica, sinó del que passi arreu del país, on les diferents entitats que en formen part treballaran fent custòdia. Aquí, tanmateix, tenim unes línies de treball precises fins a l'any 2006. Per una banda, hi ha unes necessitats d'informació, que hem de posar a disposició de les organitzacions, amb l'objectiu que disposin d'uns criteris rigorosos. Hem de donar suport a aquestes associacions i als seus projectes. Això ho hem de fer al nivell que calgui. Aviat tindrem un advocat a mitja jornada. Igualment, seria interessant fer més recerca a nivell de conceptualització de la custòdia, fer projectes pilot, a nivell de trobar incentius i ajuts, a nivell d'organitzar grups de treball. Volem fer un grup de treball ja sobre temes jurídics.