'Les ciutats poden ser un refugi per a les abelles'

Periodista
Periodista
13/09/2015 - 00:00

Jaume Clotet (Berga, 1984) és enginyer tècnic i, des de fa més de 8 anys, un apassionat del món de les abelles. Creador de Mel·lis - serveis apícoles- i del portal apiculturaurbana.org, impulsa un projecte que modernitza una activitat tradicional com l'apicultura i que alhora contribueix positivament a la conservació de les abelles. El projecte Mel·lis ja ha estat premiat i reconegut en diferents concursos d'emprenedoria. Com a empresa ofereix serveis com la instal·lació i gestió integral de ruscs d'abelles, assessorament, tallers i cursos de formació per a escoles i col·lectivitats, així com el Programa BEE's Control, per tal d'utilitzar les abelles com a bioindicadors de la contaminació ambiental. També col·labora en projectes d'investigació com el projecte Open Bee Research. Clotet és també un dels principals promotors de l'apicultura urbana a casa nostra.

¿Com va sorgir la idea de crear una empresa d'apicultura?
El que va començar com una afició per les abelles poc a poc es va anar convertint en una passió, fins al punt de plantejar-me una manera de poder viure i treballar amb aquests insectes com a opció professional. Després de l'experiència pròpia amb abelles, cursos i jornades de formació, conèixer el sector apícola del nostre país i descobrir l'apicultura urbana a les principals ciutats del món, vaig decidir tirar endavant un projecte propi i alternatiu a les explotacions apícoles tradicionals.

Mel·lis proposa una apicultura alternativa a les explotacions extensives. Per què?
A dia d'avui, per tal que una explotació apícola convencional sigui mínimament viable requereix d'uns 300-350 ruscs d'abelles; la majoria d'explotacions professionals del nostre país oscil·len entre 350 i 600. La viabilitat recau bàsicament en la producció de mel. A més quilos de mel, més beneficis, fet que en molts casos ha convertit l'apicultura en un negoci de producció intensiva i industrialitzada de mel, amb sistemes de treball agressius per les abelles, l'obtenció de productes de dubtosa qualitat i alhora, molt depenent de factors climatològics, de les floracions, subvencions, etc. Per sort, cada cop som més els apicultors que treballem per tornar a una apicultura més sostenible i respectuosa amb les abelles.

¿Quines serien les principals característiques del model alternatiu que proposeu?
La filosofia del projecte dista molt de la producció massiva de mel. La principal característica és donar valor als beneficis que ofereixen les abelles i a l'ofici d'apicultor. Un apicultor, a l'igual que qualsevol abella,  ha de ser valorat també per la seva feina i no només pels quilograms de mel que sigui capaç d'obtenir. La missió de l'empresa és oferir serveis apícoles especialitzats i professionals per tal de satisfer qualsevol necessitat relacionada amb les abelles i l'apicultura.

De les aportacions que fan les abelles als ecosistemes i als humans, quines en destacaria?
Segons va dir Albert Einstein "Si les abelles desapareguessin de la superfície de la Terra, als homes només ens quedarien quatre anys de vida". Aquest pronòstic ens parla de l'aportació vital que fan les abelles al nostre ecosistema: la seva funció pol·linitzadora. Cal tenir en compte que més d'una tercera part dels aliments que consumin són pol·linitzats per les abelles, així com molts altres tipus de plantes silvestres o conreus.

És compatible la cria d'abelles amb l'activitat de les ciutats?
Si, no cal que busquem gaire per trobar molts exemples d'abelles a ciutats importants d'arreu del món com poden ser París, Londres, Nova York, Los Angeles, Chicago, Sydney, Melbourne, Hong Kong, Berlín, Munich, Viena, Brussel·les, entre moltes altres. Sense anar tan lluny, al Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella de Barcelona, l'actual Museu de Ciències Naturals, hi ha un apiari des del 1945, del qual actualment som els responsables del manteniment.

Quins beneficis comporta fer apicultura en el medi urbà?
Millorar la biodiversitat gràcies a la funció pol·linitzadora, la utilització com a eina formativa en educació ambiental, la instal·lació de ruscs in situ per obtenir mel km 0, un tret distintiu i diferencial, l'ampliació de l'oferta de serveis, la utilització com a bioindicadors de la contaminació ambiental... Aquestes són només algunes de les noves possibilitats i oportunitats de negoci que ens brinden les abelles i l'apicultura.

Quin tipus de clients teniu?  Ens podria donar alguns exemples d'instal·lacions que ja estiguin en funcionament?
Tenim clients de diferents àmbits i sectors, des de l'administració pública com pot ser l'ajuntament de Barcelona o el de Viladecans a entitats com el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. També treballem per a empreses de restauració i en l'àmbit formatiu realitzem tallers i jornades en diferents escoles i col·lectivitats.

Fins fa poc hi havia obstacles legals per desenvolupar aquesta activitat, què ha canviat per fer-la ara possible?  I com s'ha aconseguit aquest canvi?
Fins al març de 2014, per incompatibilitat amb la normativa espanyola que regula el sector apícola (R.D. 209/2002), era impossible poder instal·lar abelles a les ciutats, ja que una premissa d'aquesta normativa determina que des del lloc on s'instal·la una caixa d'abelles, la distància mínima fins a un nucli de població ha de ser de 400 metres. La Generalitat de Catalunya, després de copsar les necessitats expressades pel món de l'apicultura urbana, al març de 2014 va aprovar el nou decret d'explotacions ramaderes (Decret 40/2014) i en l'article 5  es va obrir la porta a instal·lar ruscs d'abelles en zones urbanes, sempre i quan es disposi del permís de l'ajuntament i de l'informe favorable de la Comissió de Registre del Departament d'Agricultura de la Generalitat.

Com a empresa busqueu la rendibilitat econòmica, però també teniu una voluntat didàctica. Com es fa pedagogia a l'entorn de les abelles? Suposo que cal trencar alguns tòpics.
Cert, existeixen molts tòpics equivocats que cal esborrar. El que més detectem nosaltres és una gran confusió alhora de diferenciar una abella d'una vespa i desconeixement de les propietats i  característiques dels principals productes que obtenim de les abelles (mel, pol·len, pròpolis).

Dic això perquè no tota la mel és mel. En molts casos les mels que podem trobar als supermercats són el resultat de mescles de diferents tipus de mel de dubtosa qualitat i de procedència de diferents països, de dins i fora de la Unió Europea. I per tant, sotmesa a un grau diferent de control alimentari i on s'han aplicat processos industrials que provoquen la pèrdua de totes les propietats beneficioses pel nostre organisme.

Cal molta pedagogia i divulgació d'informació sobre el món de les abelles, l'apicultura i dels productes que n'obtenim; estem convençuts que l'apicultura urbana pot ajudar molt en aquesta tasca, ja que a les ciutats és on es concentra la major part de la població. Els tallers per a escoles són una bona eina per fer pedagogia en aquest sentit. Alhora que és molt gratificant a nivell personal, creiem que serà beneficiós per les abelles i per l'apicultura a llarg termini. Estem donant a conèixer la vital importància de les abelles així com els productes i beneficis que n'obtenim, amb la intenció d'obtenir futurs consumidors responsables i coneixedors dels productes naturals del rusc.

S'han publicat nombrosos articles -tant en premsa general com especialitzada- sobre morts massives d'abelles des de fa temps. Ens podria explicar aquest fenomen? 
No hi ha un sol factor causant d'aquesta situació sinó que ve donada per la suma de diferents factors. Estats Units és un dels països on, entre el 2006 i el 2007, va saltar l'alerta sobre aquesta mort massiva d'abelles, coneguda com a Colony Collapse Disorder (CCD) o desaparició de les abelles. Alguns apicultors es van trobar amb més del 50-60% de baixes. El problema és que allà van apostar per grans extensions de monocultiu d'ametllers a la zona de Califòrnia que necessiten milers de ruscs d'abelles per a la pol·linització. La majoria d'apicultors d'arreu del país han d'anar a pol·linitzar a aquestes plantacions d'ametllers, recorrent milers de quilòmetres, per rendibilitzar la seva explotació. Això suposa un gran estrès per les abelles, una alimentació gens variada i normalment contaminada per productes fitosanitaris, a banda de malalties i altres problemes ja coneguts, com la varroa.

L'extinció de les abelles és un escenari possible?
En un món on predominen els interessos econòmics per sobre els criteris ambientals, malauradament tot és possible. Preocupats per aquest horitzó, Mel·lis es va forjar amb la convicció que les abelles i l'apicultura a les ciutats poden ajudar molt positivament a la protecció i conservació d'aquests insectes. Les ciutats poden ser refugi d'abelles per l'absència de pesticides, oferir-los una alimentació més variada i regular al llarg de l'any, així com poder fer pedagogia i donar consciència de la seva problemàtica a la gran majoria de la població, concentrada a les grans urbs.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí