L'article setmanal de Ramon Folch.
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
27/01/2008 - 00:00
Cada deu anys es dobla el volum del coneixement. Més que mai, s'ha de saber aprendre, exercitar la memòria i voler-s'hi esforçar, que conèixer, costa.
'Vaca' s'escriu amb ve baixa. Suspèn l'escolar que ho escriu amb be alta (o suspenia, ara no ho sé). També suspèn o suspenia l'escolar que situa Oman a Àfrica o les Maldives a Amèrica. Però resulta que per saber aquesta mena de coses, la ignorància de les quals hauria de ser una anomalia, pots guanyar sis mil euros en un concurs de televisió que fan en prime time. I el cas és que els concursants no els guanyen, perquè diuen que Oman és un país africà. També els perden en sostenir que 'Turandot' és de Verdi o 'La bohème' de Rossini.
Anys enrere, en un altre concurs televisiu, es van fer famosos un bidell de la Universitat de Barcelona que ho sabia tot sobre els ocells i un senyor que coneixia vida i miracles dels bolets. Per això es presentaven als concursos. L'espectacle era posar a prova els seus coneixements. Però ara no cal saber gran cosa per a concursar, basta presentar-se i temptar la sort. Els participants ho reconeixen sense embuts: si l'encerto l'endevino. Em pregunto si tot plegat no serà una suggerent metàfora del nostre moment cultural. La fama desplaça el prestigi. Sóc famós perquè surto al mitjans i surto als mitjans perquè sóc famós.
Un estudi del la Fundació Jaume Bofill ha posat de manifest que els mestres catalans professors, diu que n'hem de dir valoren especialment 'el calendari laboral, els horaris de treball i la possibilitat d'obtenir permisos, llicències, excedències i reduccions horàries'; per contra, es lamenten especialment de 'la falta de perspectives de promoció professional'. En cap d'aquestes ponderacions extremes apareixen consideracions pedagògiques com a inquietud de base. Sorprenent. Hi ha professions que no poden exercir-se adequadament sense un component vocacional fort. Capellà, per exemple. O metge. O mestre. Però en una societat de concursos culturals per a incultes aplaudits serien imaginables, és clar, sacerdots agnòstics, cirurgians hematòfobs o mestres anòmics. Vull creure que no és el nostre cas.
Triar i esforçar-se
Des de fa dècades, cada deu anys es dobla el volum del coneixement. O quasi. O potser més. És una pèssima excel·lent notícia: no sabem com jerarquitzar-lo i adquirir-lo enraonadament. A Espanya, es publiquen més de 70.000 títols cada any, quasi 10.000 dels quals en català. Quins convé llegir, si encara no hem llegit els clàssics? El Conseller d'Educació acaba d'anunciar que al nou batxillerat hi haurà menys llengua i més especialització. Menys llengua, encara, si la majoria s'expressa prou malament? Menys llengua, si amb tres no fem? Però més especialització, és clar, perquè les potències de deu aboquen dolls de nova informació que s'ha d'encabir d'alguna manera. O potser no. Potser es tractaria d'ensenyar a aprendre i recordar. Saber aprendre, exercitar la memòria i voler-s'hi esforçar, que conèixer, costa.
Oman no existia fa només un segle i mig. 'La bohème' i 'Turandot', tampoc. Ni la televisió. Ni quasi cap de les coses avui imprescindibles. Per què, doncs, la manera d'estudiar s'assembla tant a la d'aleshores? Avui, amb tota una vida d'aprenentatge no basta. No podem encabir-ho tot en caps adolescents i en només quinze anys. L'escola s'ho hauria de plantejar i ensenyar a triar. Un bon repte per als mestres de raça. Els que tenen inquietuds pedagògiques, vull dir.
Director científic de Sostenible, director general d'ERF i president del Consell Social de l'UPC.
