Doctor en Geografia per la Universitat de València.
08/05/2002 - 00:00
Ja tenim l'agost al damunt, el mes de l'any de la desbandada massiva al nostre país. És el moment en què gran part de ciutadans i ciutadanes participen de la major indústria d'oci del planeta: el turisme.
Tothom té més o menys clar què farà aquestes vacances. Moltes persones repetiran esquemes, llocs i formes de desplaçament que reprodueixen des de ja fa molts anys. Aquestes notes et conviden a moure't pel món segons els paràmetres i les recomanacions del que avui anomenem turisme sostenible. Ací tens quatre normes obertes i uns quants consells amables.
Però, en primer lloc, comencem amb una definició de partida perquè tothom sàpiga de què parlem. Què és turisme sostenible? Si apliquem un poc de sentit comú, es pot trobar una resposta no gaire confusa o desmanegada: 'Viatjar respectant el medi (natural, social, econòmic, psicològic, etcètera) tant amb el comportament com mitjançant tot el que emprem o el medi de transport que utilitzem.'
Uns quants consells
I a continuació anem als fets. Si vols demostrar que ets una ciutadana o ciutadà conscient, ètic i sostenible quan viatges, para atenció:
- No faces vacances en cotxe. És la manera més insolidària i de major cost ambiental de totes les formes de desplaçament. És la culpable principal que les nostres muntanyes i costes estiguen saturades de gent, casetes, aqualàndies i, sobretot, carreteres, carreteres i més carreteres (naturalment moltes de les quals amb insalvables tanques com ara les de les autopistes). Si no hauríem de fer vacances amb el cotxe, no diguem de fer-les amb un 4 x 4! Aquest mitjà de transport per a fer vacances és, probablement, el menys sostenible del planeta
- No empres l'avió. No voles a milers de quilòmetres de distància i per damunt dels 10.000 metres d'altura per fer 15 dies o un mes de vacances exòtiques, tenint com tens a mà un continent en miniatura (la península Ibèrica). En aquest sentit, no faces trekkings 'moderns' a l'altra part del planeta. No passa res si no veus en directe tots els raconets de la Terra. L'Himàlaia, posem per cas, és un lloc encara més màgic si no el veus mai en directe.
- No faces turisme sexual "camuflat" com el de molta gent que viatja a Cuba amb qualsevol excusa empresarial, política o cultural. Déu, pobres cubans!
- No malbarates el teu preciós temps de vacances donant la raó als qui volen urbanitzar el poc tros que queda per urbanitzar del nostre litoral, amb l'excusa de la demanda de places d'hostaleria el més a prop possible de la mar. No a les vacances als apartaments de les nostres platges mediterrànies!
- No faces vacances amb agències de viatges, és una de les maneres més despersonalitzades de conèixer el món i més poc respectuoses amb les cultures i harmonies de molts racons del planeta.
- No faces vacances de compres, que és una altra manera molt estesa de fer el mico pel món. Els casos més paradigmàtics i ridículs són anar a Andorra i al Marroc i dedicar més temps a les botigues que als seus màgics paisatges, paisanatge i cultura. Quina pena!
Un exemple global i altres de detall
Podríem continuar amb la llista. Però crec que és millor acabar parlant, amb un exemple global i uns altres de detall, de formes i maneres de turisme conscient, ètic i/o sostenible que tothom pot practicar i de les quals tots podem gaudir fàcilment.
Anem per l'exemple global? Amb vaixell, tren, pedalejant i caminant es pot recórrer el món sense cap problema de mala consciència. Puc assegurar que s'arriba a qualsevol racó del planeta amb un poc de temps i paciència. (Clar que, algú sap per on s'ha perdut o deixat oblidada la gent la paciència a l'hora de fer vacances?)
Altres idees globals:
- Viatja més per les zones interiors (amb muntanyes o sense muntanyes), són racons oblidats amb sorpreses paisatgístiques i culturals pràcticament arruïnades al nostre maltractat litoral.
- Intenta fer un tipus de turisme cultural combinat amb alguna obra de caràcter solidari (camps de treball, voluntariat, ONG, suport a cultures o pobles en perill com els saharians, etcètera).
- Visita amb respecte els nostres parcs naturals protegits i reivindica d'aquesta manera la seua pervivència, alhora que exigeixes la seua millor adequació i ampliació a altres zones desprotegides.
Uns exemples en pla pràctic i telegràfic que engloben les idees generals anteriors:
- A la platja: amb tren, i després amb bicicleta o caminant, entre Peníscola i Alcossebre. Reivindiquem les platges sense urbanitzar i utilitzem-les. Així demostrarem que no hi ha cap necessitat d'apartaments al nostre voltant. Per fi la serra d'Irta ja és Parc Natural?
- A la muntanya: amb tren fins a Tortosa o a Canfranc per recórrer a peu o amb bici els ports de Beseit o el Pirineu d'Aragó.
- A les Balears: amb vaixell per caminar, pedalejar o recórrer en transport públic les zones interiors o visitar les abundants platges, cales i raconets on encara es pot pernoctar a l'aire lliure, a 'cobert' d'una mar d'estels i sense intermediaris ni urbanitzacions despersonalitzadores.
- A Islàndia: amb tren fins a Dinamarca (un dia de viatge tranquil i sostenible i dos dies en vaixell fins a l'illa del foc i el gel). Per allí es pot emprar la bici, les cames o els transports públics per gaudir, de manera sostenible, d'una de les natures més virginals del planeta.
- Per als qui volem fer vacances sense desplaçament continu, hi ha cases rurals i albergs pertot arreu i a uns preus més que raonables.
Salut, bon viatge i sostenibilitat!
PD. Molta gent es preguntarà: I jo com faig vacances segons aquest plantejament de sostenibilitat, més utòpic que real, amb xiquets i sense cotxe particular? Si no trobes tu sol o sola la resposta amb tot el que he explicat, reflexiona-hi una mica. Potser hauràs de dedicar més temps a pensar en tu com a persona, que a treballar i consumir. A més que, moltes vegades, el millor respecte al planeta és quedar-se a casa sota l'ombra d'una figuera o parra amb aigua fresca ben a prop. Probablement siga la forma de turisme més sostenible de totes. Recorda que els nostres avis i besavis no van eixir mai del seu poble (com a molt anaven a la capital i a la mar una o dues vegades en la vida) i molts arribaven als 100 anys amb un somriure a la cara que mai no tindran els viatgers d'aquest principi de mil·lenni, per molts racons que visiten si no saben mirar, observar, respectar i aprendre.
Tothom té més o menys clar què farà aquestes vacances. Moltes persones repetiran esquemes, llocs i formes de desplaçament que reprodueixen des de ja fa molts anys. Aquestes notes et conviden a moure't pel món segons els paràmetres i les recomanacions del que avui anomenem turisme sostenible. Ací tens quatre normes obertes i uns quants consells amables.
Però, en primer lloc, comencem amb una definició de partida perquè tothom sàpiga de què parlem. Què és turisme sostenible? Si apliquem un poc de sentit comú, es pot trobar una resposta no gaire confusa o desmanegada: 'Viatjar respectant el medi (natural, social, econòmic, psicològic, etcètera) tant amb el comportament com mitjançant tot el que emprem o el medi de transport que utilitzem.'
Uns quants consells
I a continuació anem als fets. Si vols demostrar que ets una ciutadana o ciutadà conscient, ètic i sostenible quan viatges, para atenció:
- No faces vacances en cotxe. És la manera més insolidària i de major cost ambiental de totes les formes de desplaçament. És la culpable principal que les nostres muntanyes i costes estiguen saturades de gent, casetes, aqualàndies i, sobretot, carreteres, carreteres i més carreteres (naturalment moltes de les quals amb insalvables tanques com ara les de les autopistes). Si no hauríem de fer vacances amb el cotxe, no diguem de fer-les amb un 4 x 4! Aquest mitjà de transport per a fer vacances és, probablement, el menys sostenible del planeta
- No empres l'avió. No voles a milers de quilòmetres de distància i per damunt dels 10.000 metres d'altura per fer 15 dies o un mes de vacances exòtiques, tenint com tens a mà un continent en miniatura (la península Ibèrica). En aquest sentit, no faces trekkings 'moderns' a l'altra part del planeta. No passa res si no veus en directe tots els raconets de la Terra. L'Himàlaia, posem per cas, és un lloc encara més màgic si no el veus mai en directe.
- No faces turisme sexual "camuflat" com el de molta gent que viatja a Cuba amb qualsevol excusa empresarial, política o cultural. Déu, pobres cubans!
- No malbarates el teu preciós temps de vacances donant la raó als qui volen urbanitzar el poc tros que queda per urbanitzar del nostre litoral, amb l'excusa de la demanda de places d'hostaleria el més a prop possible de la mar. No a les vacances als apartaments de les nostres platges mediterrànies!
- No faces vacances amb agències de viatges, és una de les maneres més despersonalitzades de conèixer el món i més poc respectuoses amb les cultures i harmonies de molts racons del planeta.
- No faces vacances de compres, que és una altra manera molt estesa de fer el mico pel món. Els casos més paradigmàtics i ridículs són anar a Andorra i al Marroc i dedicar més temps a les botigues que als seus màgics paisatges, paisanatge i cultura. Quina pena!
Un exemple global i altres de detall
Podríem continuar amb la llista. Però crec que és millor acabar parlant, amb un exemple global i uns altres de detall, de formes i maneres de turisme conscient, ètic i/o sostenible que tothom pot practicar i de les quals tots podem gaudir fàcilment.
Anem per l'exemple global? Amb vaixell, tren, pedalejant i caminant es pot recórrer el món sense cap problema de mala consciència. Puc assegurar que s'arriba a qualsevol racó del planeta amb un poc de temps i paciència. (Clar que, algú sap per on s'ha perdut o deixat oblidada la gent la paciència a l'hora de fer vacances?)
Altres idees globals:
- Viatja més per les zones interiors (amb muntanyes o sense muntanyes), són racons oblidats amb sorpreses paisatgístiques i culturals pràcticament arruïnades al nostre maltractat litoral.
- Intenta fer un tipus de turisme cultural combinat amb alguna obra de caràcter solidari (camps de treball, voluntariat, ONG, suport a cultures o pobles en perill com els saharians, etcètera).
- Visita amb respecte els nostres parcs naturals protegits i reivindica d'aquesta manera la seua pervivència, alhora que exigeixes la seua millor adequació i ampliació a altres zones desprotegides.
Uns exemples en pla pràctic i telegràfic que engloben les idees generals anteriors:
- A la platja: amb tren, i després amb bicicleta o caminant, entre Peníscola i Alcossebre. Reivindiquem les platges sense urbanitzar i utilitzem-les. Així demostrarem que no hi ha cap necessitat d'apartaments al nostre voltant. Per fi la serra d'Irta ja és Parc Natural?
- A la muntanya: amb tren fins a Tortosa o a Canfranc per recórrer a peu o amb bici els ports de Beseit o el Pirineu d'Aragó.
- A les Balears: amb vaixell per caminar, pedalejar o recórrer en transport públic les zones interiors o visitar les abundants platges, cales i raconets on encara es pot pernoctar a l'aire lliure, a 'cobert' d'una mar d'estels i sense intermediaris ni urbanitzacions despersonalitzadores.
- A Islàndia: amb tren fins a Dinamarca (un dia de viatge tranquil i sostenible i dos dies en vaixell fins a l'illa del foc i el gel). Per allí es pot emprar la bici, les cames o els transports públics per gaudir, de manera sostenible, d'una de les natures més virginals del planeta.
- Per als qui volem fer vacances sense desplaçament continu, hi ha cases rurals i albergs pertot arreu i a uns preus més que raonables.
Salut, bon viatge i sostenibilitat!
PD. Molta gent es preguntarà: I jo com faig vacances segons aquest plantejament de sostenibilitat, més utòpic que real, amb xiquets i sense cotxe particular? Si no trobes tu sol o sola la resposta amb tot el que he explicat, reflexiona-hi una mica. Potser hauràs de dedicar més temps a pensar en tu com a persona, que a treballar i consumir. A més que, moltes vegades, el millor respecte al planeta és quedar-se a casa sota l'ombra d'una figuera o parra amb aigua fresca ben a prop. Probablement siga la forma de turisme més sostenible de totes. Recorda que els nostres avis i besavis no van eixir mai del seu poble (com a molt anaven a la capital i a la mar una o dues vegades en la vida) i molts arribaven als 100 anys amb un somriure a la cara que mai no tindran els viatgers d'aquest principi de mil·lenni, per molts racons que visiten si no saben mirar, observar, respectar i aprendre.
Cronista mediambiental de la revista valenciana "Cartellera Túria"
