La Plaça de la Sostenibilitat (un article de Didac Ferrer)

El proper 5 de Juny, consagrat des de fa temps com el Dia Mundial del Medi Ambient, serà dedicat enguany pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a la Dècada de Nacions Unides d'Educació pel Desenvolupament Sostenible, que comença aquest any i acabarà a finals de 2014. Amb aquests 10 anys, es pretén que arreu del món els ciutadans del planeta tinguem més clar el significat, les conseqüències i les pràctiques del paradigma sostenibilista. És ben clar que aquest aprenentatge cal potenciar-lo des de totes les vessants de l'educació, ja sigui formal com no formal. No obstant, el mot 'sostenibilitat', i més encara, l'adjectiu 'sostenible', han sofert un abús que gairebé l'ha reunit, amb altres valors emergents com participació o interculturalitat, a l'altar de les paraules buides i dels conceptes prostituïts, tant llaminers pels usuaris ocasionals, passavolants afamats de recursos per triomfar en l'interès particular. Davant dels qui reclamen que retornem la paraula en qüestió als diccionaris tècnics, i que en busquem una altra -amb la que em temo que repetiríem el cicle-, jo prefereixo aprofitar aquest decenni per reivindicar-ne el seu sentit, dignificar-ne el concepte i fer-ne un valor clau dels temps que ens toca viure. I per fer això, res més aconsellable que acabar amb l'hegemonia del concepte que tenen intel·lectuals i polítics, i fer-lo extensiu -amb rigor i criteris clars- a músics de moda, presentadors de 'prime-time' o sèries de televisió, duent-lo així als llocs on passen les coses simples -i influents- dels nostres quotidians. Fa un any, el Fòrum ho va intentar, però va patir d'esquizofrènia, manca de pedagogia i potser un excés de politització i mercantilització. És per aquest motiu que ja fa un temps que vinc pensant que caldria simplement començar per batejar algun carrer, passeig o, encara millor, una plaça amb el nom de Sostenibilitat. Com a veí de la Vila de Gràcia, a Barcelona, diàriament tombo pel Carrer de la Llibertat, enfilo costa amunt per Fraternitat, o per Virtut, segons el dia, creuo la plaça del Gato Pérez i aparco la bici a la de John Lennon. I tot i que ni els transeünts que em creuo ni jo mateix no ens anem plantejant els grans ideals del món en cada tram de carrer, ni repassem les biografies dels homenatjats, crec que assumim implícitament que aquests són valors socials o personalitats de cada temps, normalitzats, i, si cal caiguts del pedestal quan la història es revisa. Amb una placa així en les cantonades, més d'un infant en edat d'aprendre a llegir preguntarà al seu pare 'què vol dir sos-te-ni-bi-li-tat?'. Qui es quedarà tranquil sense saber donar una resposta? Més tard, algun mercat, teatre o botiga en manllevarà el nom, simplement per proximitat. Però potser la consciència portarà a la conseqüència, i es traduirà en recollida d'orgànica, programa d'obres socioambientalment compromeses, o comerç just, respectivament. Tanmateix, alguna autora local escriurà la novel·la 'La Plaça de la Sostenibilitat', que es traduirà a més de vint llengües. I, posats a somniar, digueu-me agosarat, la plaça de la sostenibilitat resistirà a l'especulació desorbitada ja que farà massa lleig practicar-la davant d'una plataforma veïnal que reclamarà coherència, racionalitat i que hi celebrarà cada any Sant Jordi Sostenible amb les criatures de l'escola del barri. I així aniran passarant els 10 anys de la dècada, un rere l'altre, amb conseqüències imprevisibles però que aniran conduint-nos en zig-zag cap a una societat més en pau amb les generacions futures. Em sentiré feliç quan l'infant que aprenia a llegir, ja adolescent el 2014, vagi als concert de la seva estrella de rock preferida i reclami incansable un bis de l'últim hit 'Dreams of Sustainability', que se sabrà de memòria. La dècada haurà funcionat!