El dret a l'aigua: igual per a tots? (per Susana Martínez)

'El dret humà a l'aigua', declara el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, 'atorga el dret a tots a l'aigua suficient, segura, acceptable, físicament accessible i assequible per a l'ús personal i domèstic'. Un matí de cada dia. Obrim l'aixeta de la dutxa. L'aigua raja com si aquest gest l'haguéssim pogut fer sempre així des de fa segles o com si fos igual a la resta de llars del món. Res més lluny de la realitat. Tots sabem que l'aigua corrent a totes les cases és un fenomen relativament modern a casa nostra i no parlem ja d'ara mateix en un lloc no tan allunyat com per exemple un poble del Marroc, com passa a milers de llocs a tota Àfrica, a Amèrica Llatina, a Àsia. L'aigua corrent i de qualitat és, per tant, un luxe quan de fet és una necessitat per a la bona salut d'homes, dones, nens i animals. Quan parem a pensar en les raons que produeixen aquesta desigualtat entre -per simplificar- el Nord i el Sud, ens adonem que el tema no és pas senzill sinó més aviat polièdric. Una primera aproximació al problema de l'aigua ens mostra que la disponibilitat d'aigua no és igual arreu donada la no concordança entre els assentaments humans i les fonts d'aigua disponibles. Allò que ens explicaven de petits, que els pobles creixien allà on es trobava aigua d'un rierol, d'unes fonts... sembla clar que no s'ha produït en la gènesi de tots els assentaments urbans. També el pas del temps i l'explotació pot haver esgotat les fonts disponibles inicialment. En d'altres casos, hi ha prou aigua però és la qualitat la que falla, per una mala gestió dels residus humans i animals, que fan que aquesta estigui contaminada i calguin grans esforços per fer-la potable, el que en països en desenvolupament suposa un veritable problema. Núvols i precipitacions aleatòries Les grans xifres del cicle hidrològic ens parlen que gran part de l'aigua al planeta és aigua oceànica, i que només un 3% de tota l'aigua del món és dolça, i d'aquesta, tres quartes parts és inaccessible, en forma de gel. Només un 1% de l'aigua del planeta és aigua dolça, la qual es troba en llacs i rius i en les aigües subterrànies. Aquest és un recurs molt important per a zones àrides: la seva explotació, però, ha de tenir en compte la recàrrega i el fet de no fer una sobreexplotació que provoqui un esgotament del recurs. Han de dur-se a terme polítiques de control de la contaminació del recurs aigua per mantenir el valor de disponibilitat del recurs. Això és especialment important també a les aigües subterrànies. Però la distribució d'aquesta aigua no és homogènia ni geogràficament ni entre les èpoques de l'any, ni d'any a any. Molts cops el problema és la sequera i la desertització i d'altres cops són els excessos d'aigua i les inundacions, on es creen problemes per la població i les construccions i es tracta d'una quantitat d'aigua desaprofitada en la seva major part. El mateix pastis per a més boques Algunes fonts parlen que el problema que ens du a l'escassetat d'aigua és l'augment de població, que s'espera sigui de 8.900 milions de persones per al 2050. I no deixa de ser cert, però el veritable problema és la malversació de l'aigua, tant a l'agricultura i a la indústria, com a l'entorn domèstic. I en especial al món occidental. Al segle XX, mentre la població mundial s'ha triplicat, l'extracció d'aigua ha augmentat més de sis vegades. La situació d'escassetat d'aigua es dóna en països on viu un terç de la població mundial. Per al 2025, s'espera que aquesta situació es doni en dos terços de la població mundial. Més de 1.000 milions de persones, segons l'Informe de Desenvolupament Humà 2006, tenen fora del seu abast aigua neta. La situació en la que han de viure les persones que no tenen aigua corrent és força complicada, per exemple a l'Àfrica, on generalment la població rural, concretament les dones i les nenes han de caminar varis quilòmetres i passar moltes hores anant a buscar aigua pera tota la família. Aigua bruta igual a malalties i mort Per altra banda, el fet que 2.600 milions de persones no tinguin accés al sanejament fa que les malalties relacionades amb l'aigua provoquin la mort de més de 2 milions de nens a l'any. És per tant urgent que s'estengui a tota la població l'accés a l'aigua neta i que s'implementin sistemes de sanejament adaptats a les condicions dels països en desenvolupament per tal d'evitar aquests desastres. L'aigua no ens pertany en exclusiva El problema es complica perquè no només la humanitat necessita aigua. No podem considerar els rius com a canonades d'aigua. Aquesta visió és ja del passat. Els rius requereixen d'un cabal d'aigua suficient per a permetre la vida del seu ecosistema, del qual en darrera instància nosaltres també en depenem. Les grans construccions hidràuliques com els embassaments tallen la circulació natural d'aigua, sediments i espècies animals i aquest impacte cal que sigui considerat. Per altra banda, el canvi climàtic associat a l'efecte hivernacle també tindrà un efecte en el cicle hidrològic a tot el planeta. Algunes àrees se'n beneficiaran de l'augment de pluges però d'altres es veuran afectades negativament. Els processos de desertització a les zones àrides del planeta suposen un empobriment dels ecosistemes que amenacen la vida en ells. Un estil de vida qüestionable La distribució del consum segons usos és variable en funció de l'estructura productiva dels països i les dotacions són també molt variables en funció dels conreus, el tipus d'indústria o el tipus d'habitatge. A l'Àfrica, el 88% de tot el consum és per a l'agricultura, el consum domèstic un 7% i la indústria un 5%. A Europa en canvi la indústria suposa un 54% mentre que l'agricultura representa un 33% i el consum domèstic el 13%. Espanya és una excepció. A Catalunya, es destinen a l'agricultura un 72%, a la indústria un 9% i a l'ús domèstic un 18%, amb una dotació diària de 251 l/hab/dia, segons dades de població de 1999. L'evolució de l'alimentació cap a un estil de vida i una dieta occidental comporta un major consum d'aigua en agricultura, doncs un quilogram de carn de vaca que s'alimenta amb grans necessita almenys 15.000 litres d'aigua mentre un quilogram de cereals necessita només 3.000 litres d'aigua. Aquesta és una dada que demostra més clarament com n'és d'insostenible el nostre sistema de vida occidental. Una forma de mesurar el nivell de desenvolupament econòmic d'un país és el volum d'aigua dolça que consumeix. Un exemple més de la malversació a que ens tenim acostumats a occident i del que ens sentim, sembla, orgullosos. L'aigua de la discòrdia A mesura que la població urbana creix en el món en desenvolupament, competeix per l'aigua amb el món agrícola i aquesta és una font de tensions als països en desenvolupament, i sense anar més lluny, també a l'estat espanyol. Solucions com els bancs d'aigua establerts a Califòrnia poden ser una sortida adequada al problema. Les aigües transfontereres, rius i llacs poden ser també una font de conflictes, i de fet n'hi ha prou exemples a escala internacional. La gestió comuna d'aquestes aigües en un marc de diàleg internacional és la via de sortida que cal esperar. El canvi desitjable El canvi del segle XXI hauria de venir per a una major eficiència i que a tot el món s'anés apropant l'aigua utilitzada per càpita per usos personals a una dotació mínima que permeti fer les activitats diàries adequadament sense malmetre els recursos hídrics. L'ONU proposa una dotació mínima diària per persona de 50 litres per a beure, banyar-se, cuinar i sanejament i aquesta seria la dotació amb la que caldria treballar també a Occident, penalitzant l'excés de consum. Caldria acostar a la població rural de tot el planeta l'aigua de qualitat, estenent la seva disponibilitat i el sanejament a tota la població. El segle XXI hauria de ser el segle en que la revolució de l'aigua fos una realitat.