Al Gore i els arbres (per Jordi Bigues)

Al Gore ha estat a Barcelona (més informació, aquí) unes hores abans de l'inici de la revetlla de Sant Joan, sense ocupar les dues nits el llit reservat a l'hotel Rey Juan Carlos. Va arribar de matí en el seu avió particular i va tornar a els Estats Units a la nit quants els petards començaven la seva nit. Va dinar en companyia de Cristina Narbona, la ministra de medi ambient, i Pasqual Maragall. No va atendre a cap mitjà de comunicació, però va mantenir diverses converses. D'expresident a ex vicepresident, la conversa es va centrar en si tornaria a presentar-se a les eleccions, per suposat Al Gore. Ni si ni no, sembla que va contestar. La presència d'Albert Gore a Barcelona era per respondre a la invitació de la Fundació +Arbres i la empresa forestal Maderas Nobles de la Sierra de Segura, organitzadors de la Primera troba internacional dels Amics dels Arbres. Els organitzadors i els públic van quedar satisfets. 'Plantar arbres', --va tancar la trobada Al Gore--'no és la única solució, però és part de la solució per la crisi climàtica'. Al Gore i els arbres El simbolisme i la gran importància de sembrar un arbre té força universal en totes les cultures i societats de la Terra i és una forma que cada home, cada dona i cada nen participin en la recerca de solucions a la crisi ambiental. Aquesta cita procedeix del llibre Earth in the Balance que Al Gore, el llavors senador de Tennessee, va publicar als Estats Units en 1992. Ara la cita encapçala una crida del Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) que proposa plantar en 2007, un total de 1.000 milions d'arbres per a plantar cara al canvi climàtic. El llibre de Albert Gore va ser traduït al castellà amb el títol de La tierra en juego. Ecología y conciencia humana i editat per Emecé editors en 1993. He rastrejat aquest llibre i un altre en català, El món segons Al Gore, per a extreure les idees que té l'autor d'Una veritat incòmoda (Editorial Gedisa) sobre la importància de plantar arbres, recordant que en els missatges finals del documental s'escolta la crida: Planteu arbres, molts arbres. En la mateixa direcció, Al Gore llança, en el que anomena 'Un Pla Marshall verd mundial', al que dedica la tercera part del llibre La terra en juego (1992), un suport decidit dels programes de reforestació que amb la supervisió minuciosa dels plançons adequats a cada zona i curós seguiment dels exemplars plantats, haurien de formar part dels programes d'ocupació en aquelles comunitats on la demanda laboral està subjecta al fons d'atur. Així mateix, aquests projectes haurien de ser prioritaris en els programes d'ocupació estival per a adolescents. En el llibre hi ha un capítol dedicat al sòl i els boscos que descriu la magnitud de la pèrdua dels boscos que tanca amb l'afirmació que afortunadament també hi ha bones notícies. Els programes de reforestació suposen una de les estratègies més accessibles i eficaces per a l'eliminació del diòxid de carboni del medi ambient, al mateix temps que impedeixen l'erosió de la terra i reconstrueixen els hàbitats de les espècies vives. La clau per a modificar l'actual model destructiu i substituir-lo per un procés de restauració i recuperació resideix a canviar el nostre comportament de forma dràstica, a fi d'acabar amb la pressió constant del creixement demogràfic, la cobdícia, les decisions precipitades i el desenvolupament mal encaminat. Al Gore fa un sentit homenatge als amics dels boscos. Relata l'assetjament criminal contra Tos Barnett, jutge del tribunal suprem de Papúa-Nova Guinea per oposar-se a la desforestació a gran escala. Aquests nous combatents, tant si viuen a Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica o en zones del món industrialitzat... són en la seva majoria persones corrents amb un sentit profundament arrelat del bé i el mal... i una obstinada inclinacióals seus principis tot i que la força a la qual s'enfronten sembli invencible o fins i tot mortal... No són persones, en general, que busquin baralla però s'oposen a la injustícia quan es creuen amb ella. En aquest relat d'experiències fa explícit esment a la lluita dels nadius de Sarawak, al nord de Papua-Nova Guinea, on milers d'indígenes agafats del braç formaven barreres humanes per a bloquejar les carreteres destinades al transport de troncs en plena selva en un esforç desesperat per a impedir la tala destructiva i indiscriminada. Els penen, un dels pobles indígenes de la regió, van entrar en el seu despatx, per mediació d'Amics de la Terra. Li van lliurar una declaració que reprodueix en el llibre i Al Gore conclou: Aquest és el front de la guerra contra la naturalesa que ara sacseja el món sencer. A la fi del 1988, Al Gore va formar part d'una delegació d'observadors del senat dels Estats Units per a entrevistar-se a Brasil amb Chico Mendes. Va Poder entrevistar-se Ilzamar Mendes, la vídua. El líder dels recol·lectors del cautxú de la conca amazònica i membre del Partit Verd de Brasil havia estat assassinat per uns pistolers. Al Gore repassa la seva lluita i afirma Mendes hauria sabut valorar a una extraordinària dona de Kenya anomenada Wangari Matthai, la fundadora del Moviment Cinturó Verd. Explica la seva lluita per la reforestació i afirma: encara que Matthai va ser perseguida i empresonada en els primers anys del seu moviment, ara gaudeix de popularitat suficient per a ser considerada intocable i la persecució pràcticament ha cessat. Poc podia imaginar que Wangari arribaria a ésser Premio Nobel de la Pau. La clau del seu èxit -anticipa- és que... la compensació no es paga quan l'arbre es planta, sinó quan s'ha cuidat durant les primeres fases de creixement i és ja el bastant alt i fort per a sobreviure per ell sol.