Els hotels de Barcelona van acollir 2,4 milions de visitants l'any 1993, una cosa inimaginable deu anys abans. La ciutat vivia en l'èxtasi olímpic i es felicitava de figurar al mapa del món per primer cop. Era en molts mapes d'escala inferior des de feia segles, però al mapa del món, no. "Barcelona és a la costa atlàntica o a la costa pacífica?", em preguntà un col·lega de la Stanford University, a final dels setanta.
Els nord-americans exhibeixen una sòlida incultura geogràfica, però saben on són Roma o París, si més no els professors universitaris. Aquell de San Francisco no tenia ni idea d'on era Barcelona. Ara vas pel món i et fan reverències, però és que la ciutat, reformulada, ha acollit 7,1 milions de visitants el 2007. L'èxtasi es manté en la majoria de barcelonins, però també creix la incomoditat. La meitat d'aquests set milions han estat turistes. Tants turistes comencen a fer nosa.
Tres milions i mig de turistes l'any és molt en una ciutat que no passa de mitjana, comparada amb les grans metròpolis. La majoria es concentren en els mateixos llocs , és clar. Passen un parell o tres de dies a la ciutat, fotografiant la Pedrera i mirant-se els uns als altres Rambla avall, en cerca dels indígenes que freqüentaven el passeig anys enrere. Ara només hi ha gent de colors variats, estàtues humanes i bars invasius. La casa Batlló es troba fàcilment si se cerca un embús humà al passeig de Gràcia, perquè els altres tres milions i mig de visitants també hi fan cap, així que tanquen els negocis o abandonen els congressos, encara amb el badget penjant del coll.
S'hi ha de fer alguna cosa. Barcelona Turisme ha decidit posar-s'hi. Ha començat a elaborar el Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona. Cal molt, perquè una cosa és promocionar el turisme en una ciutat i una altra saber com gestiona una ciutat turística els seus visitants.
Ciutat
Barcelona ha esdevingut una ciutat turística. També turística, caldria dir, perquè afortunadament no ha deixat de ser les altres coses que també és. El turisme representa el 14% del PIB municipal, uns 7.700 milions d'euros. Avui, el turisme no és una cosa que hi passa a més a més, sinó una de les principals coses que hi passen. Però Barcelona és més que un lloc per visitar.
Barcelona és una ciutat, la capital de Catalunya (pel cap baix). Hi viuen o hi treballen un parell de milions de persones, que no hi passen dues o tres nits, sinó 365 dies l'any. S'irriten quan no arriba el 28, però passa el Bus Turístic. O quan els forasters els desplacen de les festes majors. Barcelona és un sistema urbà protagonitzat per barcelonins, que no són figurants de cap parc temàtic gaudinià. Cal gestionar la ciutat per a la ciutadania i acollir amb amabilitat i solvència els visitants. Per això em sembla bé que es parli d'un pla estratègic de la ciutat de Barcelona davant del turisme.
Es tractaria de convertir l'exitós pla de promoció del turisme elaborat l'any 1993 en una estratègia urbana de ciutat turística, que és molt diferent. Seria un pla per a tenir un model i propendir-hi. Barcelona ha de decidir quina ciutat pretén ser, turisme inclòs, i com acull els que vénen a veure la ciutat que és, no al revés. El turisme a Barcelona no és una qüestió sectorial. Ha de ser un element central de la seva política urbana. Trobo.
*Article publicat a El Periódico
