Sabiha Gökçen va ser la primera dona a pilotar un avió de combat. Era l'any 1936. Ja hi havia hagut aviadores anteriorment, però cap als comandaments d'un caça-bombarder. L'aspecte més notable del fet és que Sabiha era turca. Pilotava avions militars en un país on, només deu anys abans, la dona era un simple apèndix marital. Gökçen havia nascut l'any 1913 a Bursa, en una llar molt humil, però va ser adoptada, als dotze anys, per Mustafà Kemal Atatürk, el carismàtic fundador i primer president de la República de Turquia. Vet-ho aquí...
Atatürk liderà una de les transformacions socials i polítiques més remarcables de la història. En quinze anys (1923-1938) convertí les ruïnes medievalitzants del vell imperi otomà en una potència occidentalitzada. Quasi d'un dia per l'altre, Turquia substituí un anacrònic soldà enturbanat i polígam per un clenxinat president de república laica. Aviat és dit. En pocs mesos, l'alfabet àrab fou reemplaçat pel llatí, de manera que la totalitat dels turcs, president inclòs, van haver d'aprendre a llegir i a escriure de nou (els que en sabien, és clar) en la seva pròpia llengua.
Turquia compactà en un parell de dècades el camí que Europa havia recorregut en cinc segles. Només cal veure la confusió ideològica en què encara es troben immersos els països del voltant. Són estats més o menys teocràtics, amb codis civils emanats de l'Alcorà o del Talmud, on el pecat adquireix de seguida la consideració de crim. La Turquia kemalista, que es reconegué positivista, racionalista i il·lustrada, esdevingué ràpidament una democràcia moderna. Als anys vint, dotà la seva ciutadania, especialment les dones, de drets més avançats que els dels espanyols, i sobretot espanyoles, de l'època.
Civilitzacions
El president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero es reunirà demà, a Istanbul, amb el president turc Recep Tayyip Erdoğan i altres líders polítics, potser Barack Obama i tot. Van al darrere de donar forma i cos a la idea d'una aliança de civilitzacions. Se n'ha fet molta broma -alguns fan més goig quan callen- i potser es tracta d'un concepte encara confús, ben cert, però cal admetre que és un objectiu més que oportú i convenient. Si el món sociològicament cristià no es posa mínimament d'acord amb el món sociològicament musulmà, no hi haurà pau ni treva.
Turquia i Espanya són dos estats idonis per a impulsar aquest procés, justament perquè han abandonat el teocentrisme civil fa pocs anys. I encara no del tot. El mateix Erdoğan és un líder islamista moderat no gaire kemalista i Zapatero ha de d'anar pactant concordats amb el Vaticà mentre la Conferència Episcopal Espanyola desbarra clamorosament i atia la seva parròquia contra l'ordre civil modern. Espanya i Turquia entenen millor que ningú que cal una aliança de civilitzacions per a plantar cara a les aliances incivils que enyoren l'Edat Mitjana i defugen el positivisme, el racionalisme i la il·lustració.
Caldran imaginació i encertades actuacions concretes. Ahir, com a pròleg del Segon Fòrum de les Nacions Unides per a l'Aliança de Civilitzacions que començarà demà, ens vàrem reunir, també a Istanbul, un parell de centenars de polítics, empresaris, pensadors i artistes espanyols i turcs. Es tracta d'anar trobant espais de concertació. Les aliances són això, la feina comença així.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
