Eficiència, i què més?

Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
17/07/2009 - 00:00
El nostre model energètic és estructuralment ineficient, fins i tot en els països desenvolupats, però l'eficiència és solament el primer pas

Tothom està d'acord: el nou model energètic ha de ser, sobretot, eficient. Fer més amb menys o almenys fer el mateix amb menys, aquesta seria una definició simple del que significa ser eficient. Si pensem en eficiència, immediatament pensem en nous processos i nous dispositius: cotxes que recorren més quilòmetres per litre de combustible, electrodomèstics que consumeixen menys electricitat i menys aigua, nous materials que resten pes o que necessiten menys materials per a la fabricació, etc.

Tanmateix, existeixen algunes característiques estructurals en els nostres models energètics que seran molt més difícils de canviar, i que són les que realment fan que estiguem parlant d'uns sistemes energètics estructuralment ineficients. Per exemple, als EUA el 2005 només un 43,7% de tota l'energia primària que va entrar al sistema va acabar essent útil.

El nostre model elèctric està basat gairebé totalment en la producció d'energia elèctrica a partir de màquines tèrmiques. Des d'una central de carbó a la més moderna central nuclear, totes es basen en el mateix principi, escalfar un fluid per a dur-lo a ebullició i utilitzar el vapor en una turbina que generarà energia mecànica, amb la qual es fa funcionar un generador.

El rendiment mitjà d'aquestes màquines és d'un 30%, encara que quan s'aprofita la calor residual mitjançant la cogeneració l'eficiència pot arribar a duplicar-se. Per tant, de l'energia present en el combustible, només un 30% de mitjana arriba a convertir-se en electricitat. Però a més a més el nostre sistema elèctric és centralitzat: l'energia elèctrica es produeix lluny d'on es consumeix, i al transportar-la, també s'incorre en pèrdues, que poden anar del 5% al 10%.

(F)

Una altra gran font d'ineficiència és el nostre model de transport. El transport privat, el cotxe, que tanta llibertat ens dóna, ens ho cobra en eficiència (i en moltes altres externalitats ocultes). El motor de combustió interna és molt poc eficient, el seu èxit s'explica per la gran densitat energètica del combustible que utilitza. A més, els moderns dissenys de cotxes han augmentat el seu pes obligant a sobredimensionar també els motors. El resultat són cotxes molt pesats de grans motors que solen ser conduïts per una sola persona. El pitjor dels escenaris seria un tot terreny amb un sol ocupant i atrapat en un embús. En termes d'eficiència energètica, sortiria més a compte anar caminant, o millor encara, amb bicicleta.

La ineficiència energètica és inevitable. En cada transformació, en cada transport, en cada emmagatzematge, en cada ús, part de l'energia es perd en forma de calor residual, resistència al fregament, etc. No existeix el recorregut energètic, des de la seva font a l'ús final, 100% eficient. Sabent això, és fàcil determinar quines mesures contribuiran més a l'eficiència.

En primer lloc, quants menys passos hagi entre l'ús inicial d'energia primària i el treball final requerit, major eficiència. Cremar un combustible fòssil per a produir calor que a la vegada produeix moviment, i aquest finalment electricitat, és ineficient, però encara ho és més si aquesta electricitat la utilitzem per a escalfar aigua en un escalfador! Comparem això amb escalfar l'aigua directament a través del poder calorífic de la radiació solar: menys passos, més eficiència.

Després, com més a prop produïm l'electricitat del lloc de consum, major eficiència. Això és més fàcil de dir que fer, ja que la població tendeix a concentrar-se en grans centres metropolitans, i que de vegades la geografia determina la idoneïtat dels emplaçaments (per exemple tota central tèrmica necessita tenir aigua prop).

L'ineficient recorregut de l'energia, especialment l'elèctrica, té el seu inrevés. Com més estalviem i com més eficients siguem en el nostre consum energètic final més estalviarem "riu amunt", allà on es produeix l'energia. L'eficiència és una condició necessària per a construir un nou model energètic, però no suficient. Sabem que per la paradoxa Jevons o l'efecte rebot, una major eficiència tendeix a fer augmentar els consums en termes absoluts. Per tant, necessitem eficiència i estalvi, eficiència i racionalitat, eficiència i nous models d'ús dels recursos. L'eficiència per si sola no ens serveix!

Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
Etiquetes: