Michael Booth és un periodista del Guardian que es pregunta 'quin serà el pròxim sushi?'. És interessant, la pregunta. Per dues raons. La primera és perquè prova que les coses no passen perquè sí. Que hi ha gent que ja està pensant en la propera, que quan el gruix de persones està gaudint d'allò que convenim que és 'una moda' és que ja hem fet tard, que ja no és moda. Que la moda és ara alguna altra cosa. Molts restaurants xinesos del nostre país es disfressen de fa un temps de restaurants japonesos. Aquells murals en relleu plens de dragons i construccions inacabables s'han transfigurat avui en els traços d'una simplicitat quasi desafiadora. Sushi, maki, sashimi s'han incorporat en el vocabulari de l'home i la dona de carrer. Malament, malament, malament, diuen amb el cap mig inclinat els curadors de l'exclusivitat. Quin serà el pròxim sushi?, es pregunten, quasi amb urgència. La pregunta de Booth respon, segurament, a aquesta preocupació, però va una mica més enllà. Per sort.
(F)
El periodista i blocaire britànic, autor d'un llibre sobre cuina japonesa, incideix en un punt clau. La petjada ecològica de les delicioses menges nipones, especialment sobre la població mundial de la tonyina vermella. L'extensió del menjar japonès, com a nou caramel de la cultura globalitzada, té conseqüències nefastes sobre l'equilibri dels oceans. La globalització casa força malament amb els equilibris ecosistèmics: parlem de tonyina, llagostins, soja o carn d'estruç.Arribats a aquest punt, em dóna la sensació que el nou sushi no serà -o no hauria de ser, en tot cas- el tofu, com suggereix Booth... ni els ramen!, com també apunta l'anglès. El nou sushi hauria de ser el menjar de 'temporada', la verdura de la comarca... l'elecció propera i coneguda. El producte amb noms i cognoms.
Caldrà incorporar en la 'dictadura de la moda' una mica de la dictadura del sentit comú. I tot això sense perdre l'emoció de la cosa nova, el poder engrescador d'allò que provem per primera vegada... Perquè no és gens frívol preguntar-nos quin serà el nou sushi? Que la pregunta ja està bé, perquè subratlla que com a consumidors ens agrada descobrir i compartir secrets, sentir-nos una mica especials, vaja. És amb la resposta que ens la juguem de veritat! I és un repte, la veritat.
