(F)
Seguint una línia més pragmàtica que filosòfica, cal sumar als arguments ambientals els de tipus mèdic recollits en diversos estudis que, d'un temps ençà, presenten correlacions entre el consum de carn i la propensió a desenvolupar algun tipus de càncer. Tanmateix, no tot és tan simple perquè s'ha de considerar la classe de carn, el mètode de cocció i el grau de processament de producte. El diari The Guardian s' ha atrevit a publicar xifres sobre aquestes qüestió provinents d'un document elaborat pel prestigiós expert en salut pública de la Gran Bretanya Mike Rayner. Així, segons aquesta font, es podrien salvar 45.000 vides l'any en aquell país si es reduís el consum fins a 210 grams per setmana. Per fer-se una idea això vol dir que la carn apareixeria en dos o tres àpats i en quantitat molt escassa.
Però com sol succeir en tants temes, el món acadèmic i mediàtic van per un camí i la realitat per un altre de molt diferent. Les dades de la FAO assenyalen que la demanda mundial de carn va en augment o potser caldria dir amb més precisió segueix en augment. Des del 1960 la producció global s'ha triplicat. Òbviament aquí hi ha un efecte demogràfic, però també -segons la FAO- el fet que a mesura que un país es fa més ric econòmicament tendeix a una dieta amb menys fruita i verdura. Les prospeccions indiquen que aquesta tendència no variarà com a mínim en l'horitzó 2020. Una dada particularment interessant de les estadístiques és que l'augment en la producció i consum de carn no té lloc de manera uniforme sinó que es concentra en un nombre relativament petit de països en desenvolupament i especialment en aquells que tenen més població com per exemple el Brasil o la Xina.
(F)
Des dels anys 80 el consum de carn a la Xina s'ha multiplicat per quatre però en aquest cas no en substitució de la fruita i la verdura, el consum de les quals també ha crescut. Els xinesos mengen més de tot. Cal tenir en compte que per produir un quilo de carn bovina fa falta 13 vegades més aigua que per obtenir un quilo de cereals, per exemple. Un xinès mitjà encara és lluny de consumir tanta carn i aigua com un nord-americà. Ara bé, tot és qüestió de temps. La tendència és clara i la població del gegant asiàtic és més de quatre vegades més gran que la dels EUA. Tot i que cadascú ha de fer sempre el que creu que és coherent, no ens enganyem: la petjada ecològica de la humanitat dependrà cada cop menys de la nostra dieta, la dels europeus i americans. Ens queda, això sí, el poderós argument de la salut sense oblidar l'econòmic. A no ser que persuadim els xinesos.
Durant un recent debat sobre el model energètic pel futur impulsat pel TT30 del grup català del Club de Roma, al qual vaig tenir la gran sort d'assistir, es va constatar, per part de la majoria dels presents, que la Xina d'alguna manera trastoca els plans. La seva ascensió al lideratge mundial es fa d'acord a uns paràmetres que no són els esperats ni els desitjats per Occident. Clar que això és una generalització excessiva perquè no hi ha tal cosa com Occident, almenys pel que fa a l'energia, ja que cada país busca el seu propi model, fins i tot dintre una Unió Europea on conviuen la hipernuclearitzada França i la renovable Dinamarca. Els experts van dir clarament que en el mix energètic del segle XXI el carbó hi tindrà un pes molt important ja que la Xina té carbó de sobres. També aquí podria ser pertinent preguntar-se si podrem persuadir els xinesos.
(F)
La meva impressió és que tot plegat és molt difícil. Primer, perquè no hi ha cap posició ni clara ni única en relació als aspectes que influeixen en la petjada ecològica, el concepte ni tan sols és rellevant en l'esfera política internacional. Segon, en cas que ho fos, apareix el fort dubte ètic sobre quin dret tenim a interferir en una altra civilització que fa més o menys el mateix que nosaltres vam fer en altres temps. I tercer, perquè les suposades maldats de la Xina es poden perdonar sempre i quan aquesta potència emergent ens afavoreixi. Sobre aquest punt no cal parlar ja d'Occident sinó de Catalunya, on el Port de Barcelona ha fet la concessió d'una gran terminal de contenidors a l'operador xinès Hutchinson per canalitzar el tràfic provinent d'aquell país, o la Generalitat pugna per una planta del fabricant de cotxes Chery. Com es pot comprovar, el model que ens uneix no és precisament enemic de la petjada ecològica.
Algunes persones sostenen que el Premi Nobel de la Pau a l'activista Liu Xiaobo ha estat un cop molt dur per a Pequín. Un cop momentani sí, les ones de xoc del qual ja s'estan dissipant mentre el comerç i la diplomàcia continuen la seva cursa de fons. En canvi la Xina demostra que pren la iniciativa quan vol, no a requeriment de ningú. Així ho va fer retirant la carn de gos d'alguns establiments durant els Jocs Olímpics celebrats a la capital el 2008 per no ofendre als visitants d'altres cultures. Ara, el consum d'aquesta carn podria ser prohibida en tot el territori per raons de risc sanitari i per no perjudicar la confiança en les exportacions d'altres productes alimentaris.
