Almenys un autor així ho pensa. Nafeez Mosaddeq Ahmed, director executiu del Institute for Policy Research and Development a Londres ha publicat recentment un llibre, User's Guide to the Crisi of Civilization (Pluto Press, 2010), en el qual planteja un complet argument sobre el caràcter sistèmic de les crisis globals i la seva interrelació.
Segons Mosaddeq, les crisis globals no són aberracions d'un sistema global que es puguin solucionar amb ajustaments menors, sinó que són crisis sorgides directament de la ideologia i estructura de la política econòmica global. Per tant, aquest autor no creu que les reformes siguin la solució a aquestes crisis, sinó que serà necessari una dràstica reconfiguració del sistema mateix.
La relació entre les diferents crisis és fàcil d'identificar. Com hem comentat abans, la crisi climàtica i la crisi energètica són en realitat una sola crisi: la crisi d'un model energètic basat en més d'un 80% en els combustibles fòssils, la combustió dels quals produïx emissions que desestabilitzen el clima i l'ús exponencial del qual tindrà amb tota probabilitat data de caducitat en aquest mateix segle.
La dependència del sistema agroindustrial mundial dels combustibles fòssils incideix directament en la seguretat alimentària. L'encariment dels insums fòssils presents en forma de fertilitzants i combustibles per al treball agrícola fa pujar els preus dels aliments, al mateix temps que es destinen terres de cultiu als biocombustibles (o pitjor, es desforesten zones que deixen de fixar el CO2 atmosfèric). El canvi en els usos del sòl reforça el canvi climàtic, i els efectes d'aquest, especialment els canvis en el règim de precipitacions, empitjoren les perspectives de la producció agrícola.
(F)
Una altra de les conseqüències de l'encariment de l'energia és el de posar de manifest les debilitats del sistema financer internacional. Diversos autors han identificat la crisi petroliera de preus de 2008 com un dels detonants de la crisi financera. Però aquesta crisi no ha estat causada pels problemes energètics, sinó més aviat per un conjunt de polítiques com l'anomenat Consens de Washington, que no solament van ser incapaçes de predir i evitar la crisi, sinó que van ser els principals promotors, afavorint la generació de risc i la proliferació del deute.
Com s'ha explicat aquí altres vegades, sota la idea que el deute no és solament ja l'últim recurs per a generar creixement, sinó el principal instrument per a aconseguir-lo, s'amaga un altre que impregna gairebé tots els aspectes de la cultura econòmica predominant, a saber, que els recursos, al ser sempre substituïbles són en la pràctica infinits, i que els mercats, gràcies als avanços tecnològics i els sistemes de preus, s'encarregaran de resoldre qualsevol problema, inclosos els ambientals.
Pel que fa al terrorisme internacional, Nafeez Mosaddeq afirma que la globalització del terrorisme internacional és una conseqüència de la dependència dels estats occidentals del petroli, i recorda com les xarxes terroristes d' Al Qaeda han estat finançades per països com Aràbia Saudita, estats del Golf Pèrsic, Algèria, Azerbaitjan, entre uns altres. Règims autoritaris que violen sistemàticament els drets humans i que a canvi del seu petroli i gas reben ingents divises i ajuda militar.
I si la nostra dependència del petroli i el gas ens fa còmplices de dictadures religioses i sàtrapes de tot tipus, l'efecte del terrorisme internacional posa a més en risc les llibertats dintre i fora de les fronteres d'Occident. Mentre es projecta la força militar a l'Orient Mitjà, es retallen les llibertats civils dintre de les nostres fronteres, per a protegir-nos d'una amenaça terrorista que nosaltres mateixos hem ajudat a alimentar consentint l'existència de petrodictadures!
Davant una situació tan complexa no hi ha altra solució que promoure canvis radicals: una autèntica democratització de la política i l'economia. Mosaddeq oferix algunes receptes: ampliar l'accés i control sobre els recursos productius, una major governança liderada per la comunitat, una reforma monetària basada en l'abolició de l'interès, mecanismes per a una major distribució de la riquesa, inversions a gran escala i a nivell comunitari en energies renovables descentralitzades, empreses agrícoles més petites, localitzades i orgàniques, i una profunda revisió de la condició humana basada en la ciència i no reduccionista ideològicament.
Els sembla radical? Més radicalment negre sembla un futur de crisi sistèmiques que s'alimenten unes a les altres.
