En poques dècades, el panorama s'ha capgirat. Tot ha esdevingut massa complex. Ni els mecànics són capaços de reparar un cotxe sense unes determinades eines específiques i ningú pot explicar amb exactitud com funciona el seu mòbil. De les nuclears, ja ni en parlem. El món s'ha dividit entre els que s'hi manifesten a favor i els que hi estan en contra, sense que quasi ningú estigui en condicions d'explicar com funcionen realment, quins problemes presenten exactament i què comportaria prescindir-ne o fer-ne de noves. Torna l'obscurantisme, la fe recupera terreny davant de la raó. Àmplies majories creuen en això o en allò sense saber-ne de la missa la meitat.
Paradoxalment, la informació mediàtica acaba d'empitjorar el panorama. Ens diu en temps real tot el que passa al món, de manera que ens cau a sobre una quantitat manifestament excessiva de notícies. Notícies sovint mal explicades i, en tot cas, mancades de referents. És a dir, notícies inservibles per a configurar criteri. Notícies que alimenten opinions sense fonament, generadores de confusió. La incertesa s'apodera del sentiment. Ens aclapara Fukushima, però no ens ajuda a entendre res.
El coneixement permet combatre els prejudicis. Mancats del coneixement que ens nega la saturació informativa, ens reafirmem en els partits presos, perquè a alguna cosa cal agafar-se. S'albira una veritable crisi de civilització. La por i el desconeixement ens medievalitzen. Amb un agreujant: la democràcia electoral ens priva del poder dels il·lustrats, els quals, en ser minoria, perden totes les votacions. És per pensar-hi.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
