"El geni neix de l'esforç continuat", deia Goethe. Saber costa. Governar bé, també. Governar és anticipar-se. I contrariar la tendència. No cal governar les coses que van soles, basta administrar-les. Tampoc cal governar per tal que passin les coses que tendeixen soles a passar. Governar és prendre mesures perquè puguin passar demà les coses que avui encara no calen i que ningú no demana encara.
L'energia esdevindrà cada cop més escassa i cara, a més d'inconvenient, si s'obté mitjançant processos combustius (contaminació local i alteració atmosfèrica global). Ja hi ha moltes evidències del fenomen, però els governs i l'opinió pública en general prefereixen parlar de conflictes al món islàmic petrolier. Són conjunturals, el fet substantiu és un altre: l'economia no podrà basar-se en el petroli a vint o trenta anys vista. Ni en els miniestalvis d'anar a 110 en comptes de a 120.
Sense aprofitament a fons de les energies de font renovable no hi ha futur. Però per a cobrir les necessitats actuals, per no parlar de les futures, caldria centuplicar els captadors existents. Això com se fa, si instal·lar un parc eòlic és tasca titànica? Les energies de font renovable s'expressen elèctricament. On és la xarxa necessària (o els captadors distribuïts)? Més que prendre mesures anecdòtiques, els governs haurien d'estudiar, fer plans a llarg termini i començar a executar-los. I concitar l'esforç col·lectiu i la responsabilitat compartida. Governar amb nota, o si més no sense suspendre, costa més que guanyar eleccions.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
