El "Giulio Verne" ja ha arribat a Morvedre. Salpà de Santa Ponça el dimarts 29 de març. Ha recorregut uns vint quilòmetres cada dia tot amollant per la popa un cable interminable que duia enrotllat en un enorme tambor de la coberta. No era un cable qualsevol, ni l'amollava de qualsevol manera. Era un cable d'alta tensió, gruixut com un braç, que ha dipositat amb exactitud quirúrgica sobre una línia virtual traçada en el fons submarí, a profunditats que arriben a superar els 1.400 metres.
El "Giulio Verne" no té timó. Es basta amb les seves cinc hèlices, que el propulsen i el col·loquen al punt desitjat en cada moment gràcies a avançats sistemes de geoposicionament. Faci vent o hi hagi mar de fons, el "Giulio Verne" descriu una derrota exacta que queda reflectida en un cable disposat sobre el fons submarí en línia recta, precisa. Un màquina telecomandada excava el fons sorrenc mitjançant un raig d'aigua a pressió o mitjançant una gegantina mola radial de 4 metres de diàmetre si el fons és de roca, obre un solc i hi ubica dolçament el cable, allà sota, lluny de tota mirada, en el més absolut dels foscos silencis. Fantàstic.
El cable -tres, de fet- connectarà elèctricament Mallorca amb la substació de transport elèctric de Morvedre. Durà corrent continu a 250 kV de tensió, amb una capacitat de 100 MW (dos pols de 100 MW cada un, un dels quals de reserva). A final d'any, les Balears deixaran de ser una illa energètica, així doncs. Penjaran d'aquest cable de 237 km de llarg, fet d'una sola peça a Nàpols, un dels cables elèctrics submarins més llargs del món.
Vaig assistir a l'inici de les operacions, a la badia de Santa Ponça. Uns quants jubilats septentrionals observaven, indiferents, l'arribada del cable. La preocupació de Red Eléctrica era soterrar de seguida les connexions. Incomoden, és clar. Apartem de la vista les coses que ens calen i per això sovint oblidem que existeixen. Si Jaume I tornés a Santa Ponça no hi veuria cap línia elèctrica. Sí, per contra, un urbanisme de segona envaint-ho tot. Això sí que ho ensenyem. Em costa d'entendre-ho...
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
