No són els únics. La majoria de les metzines són principis vegetals. També gran part de les drogues curatives recollides per la farmacopea provenen de les plantes. Natural no és garantia de res. Vol dir generat espontàniament per la natura. Salva o mata, depèn de cada principi i de la dosi d'aplicació. Convé recordar-ho en temps en què, havent oblidat el que sabíem, redescobrim esbiaxadament obvietats de tota la vida.
Moltíssims artefactes farmacològics o bromatològics, d'altra banda, ens ajuden a viure. Les sulfamides van obrir el camí de la quimioteràpia i la manipulació dels bacteris làctics ha fet possible el iougurt, el quefir o els formatges, per exemple. L'allau de productes bio o eco, reals o pretesos, ha introduït un colossal confusionisme en aquesta complexa realitat. Ni tots els bio són bio, ni tots el bio que són de debò bio resulten necessàriament millors que coses que no ho són.
L'important és la saludabilitat. Una saludabilitat que comporta sempre qualitat i frescor. Però no forçosament naturalitat. La història de la humanitat és l'accés progressiu als artefactes. El problema ve quan els artefactes se't giren en contra. Com la ciutat, que és un artefacte per a viure millor, capaç de fer-nos viure pitjor. Però a la intempèrie es viu molt malament, això segur. Per més natural que sigui.
