Amb aquest article reprenc les meves col·laboracions a Sostenible amb l'objectiu de compartir, en una secció quinzenal, diferents articles relacionats amb la sostenibilitat i que he atrapat a les xarxes socials i a diferents diaris d'arreu del món (i sí, això vol dir que recomenarem peces escrites en diferents llengües, bàsicament el català, el castellà, l'anglès o el francès). La idea és proposar-los una mena d'hemeroteca a mida. Amb aquesta secció, així, intentarem ajudar a reduir, ni que sigui una miqueta, la velocitat de la informació i trobar temps per repassar continguts valuosos que, potser, s'han perdut en la sempre canviant pissarra dels temes del dia.
Recorden aquelles sopes de números que, en anar resseguint les xifres feien aparèixer esveltes girafes o rotunds elefants? Les tres peces que els proposo per començar tenen l'objectiu de 'connectar els punts'. És a dir, veure la foto en tota la seva perspectiva o, si m'ho permeten, acabar descobrint l'elefant i la girafa entre els impenetrables xifres.
El primer és del dia 1 de setembre. El publicava Zigor Almada a El País: "Los metales más codiciados". Repassa la situació de diferents metalls que són utilitzats per la indústria tecnològica i posa l'accent en els interessos econòmics i geoestratègics que comporten. Les noves tecnologies desperten noves guerres 'invisibles'. L'article ajuda a fer-los una mica més presents.
El segon és del Guardian, concretament d'un dels seus bloggers més interessants, en Damian Carrington. El periodista es fa ressò a "Food is the ultimate security need, new map shows" d'un estudi que relaciona amb una munió de dades les dificultats d'accés a l'alimentació amb l'increment de conflictes socials i/o armats. El dolorós lligam entre la fam i el conflicte és ben conegut, desgraciadament. El mapa resultant de l'estudi és molt revelador. En aquest sentit, les dades aportades permeten avançar algunes portades de demà. No és poca cosa.I finalment, una peça del premi Nobel d'economia al New York Times. "Republicans Against Science" titula rotund Paul Krugman. L'autor repassa les darreres declaracions de diferents polítics republicans dels EUA, ara en plena cursa per ser elegits candidats. El panorama resultant és xocant bé que, d'alguna manera, previsible. D'una banda, l'actual governador de Texas Rick Perry ha dit recentment que la teoria de l'evolució és només això, una teoria, i a més, dolenta. Perry representa el pitjor del lobby del petroli i s'afegeix a la cursa de l'a veure qui la diu més grossa del Tea Party. Però l'inquietant no és Rick Perry sinó l'altre candidat, Mitt Romney, ex governador de la liberal Massachussets i, fins ara, amb un posicionament ben allunyat dels 'negacionistes'. Ara, explica Krugman, resulta que Romney està aigualint els seus plantejaments i que l'home ja no ho té tan clar. Ai. En realitat, l'article de Krugman ens parla de com els discursos extrems mouen la centralitat i com això, al final, ens acaba afectant a tots, republicans o demòcrates, estatudinencs o catalans. Que li ho expliquin a Mitt Romney.
